La regularització de la situació de persones migrades a l’Estat espanyol l’any 2004 va tenir un impacte positiu en els ingressos públics. En concret, l’acollida i regularització de cada persona amb el govern de Zapatero, l’any 2004, va implicar un augment dels ingressos públics anuals entre 4.000 i 5.000 euros per individu, a partir dels impostos sobre la nòmina.

Així ho ha demostrat l’estudi de Joan Monràs, professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE, Javier Vázquez, de la Universitat de Barcelona, i Ferran Elias, científic de dades a Ocado Technology, els quals han volgut estudiar els efectes de la regularització de persones migrades en els ingressos públics i en el mercat laboral.

En aquest cas, es va analitzar el procés de legalització que es va produir amb l’arribada sobtada del ministre socialista José Luis Rodríguez Zapatero al govern espanyol l'any 2004, la qual va implicar 600.000 migrants extracomunitaris. “El canvi de política va augmentar les oportunitats del mercat laboral per als migrants en permetre'ls entrar en sectors de l'economia amb menys ocupació informal”, sostenen els autors de l’estudi. Alhora, demostren que l’Estat va augmentar els seus ingressos i va haver d’assumir “importants pèrdues” pels permisos que no va donar. 

Efectes en el mercat laboral

El primer que demostra l’estudi és que el canvi en la política del govern no va provocar un augment en l’arribada de persones migrades. “L’amnistia va comportar un canvi en l’estatus de les persones que s’hi van acollir, més que no pas una variació en el nombre total de migrants”, exposen els investigadors.

L’estudi se centra en el cas concret de les treballadores de la llar i observa com algunes d’aquestes persones, molts cops dones i precaritzades, van moure’s cap a altres sectors més ben remunerats al mercat laboral formal després de sis mesos de la regularització dels seus permisos de treball. 

“Una part de la política era lluitar contra la informalitat”, explica Monràs. La política del govern va incentivar la formalització dels contractes, alhora que aquests es van tornar més cars. Això va reduir les contractacions, fet que va afectar el conjunt de treballadores, tant natives com nouvingudes, dedicades a les tasques de cura. “Treballar fora del mercat negre encareix la feina i llavors hi ha menys gent que contracta, o bé contracten menys hores”, aclareix l’investigador.

L’estudi també posa de manifest que aquesta menor contractació va tenir un lleuger impacte en l’ocupació de les dones, molts cops qualificades, que treballaven en altres sectors. En concret, un 3% d’aquestes dones van deixar de treballar o van passar a treballar menys hores, perquè van començar a assumir les tasques de les seves pròpies llars, segons interpreten els investigadors. La resta de treballadors amb perfils formatius diferents d’aquells dels migrants es van veure beneficiats per la política, tal com mostra l’estudi.

La regularització dels contractes de les persones migrades també va fer que comencessin a contribuir a la seguretat social. L’estudi demostra que els ingressos públics a escala local (provincial) van augmentar a partir d’aquesta política al voltant de 4.189 euros per persona. Alhora, la meitat d’aquestes persones, segons els experts, van poder obtenir contractes formals i millors condicions laborals.

 

Foto principal: Un jove es manifesta per demanar la regularització de les persones migrades en situació irregular. / ACN