"La reforma horària està en el primer ordre de prioritats del Govern i del conjunt de la societat", ha assegurat la consellera de Presidència de la Generalitat, Neus Munté, durant la presentació de l'anuari de la Reforma horària que ha tingut lloc a l'emblemàtic espai Endesa. Més concretament, ha assegurat que es tracta d'un repte i d'una aposta de país per adaptar els horaris a uns temps "més humans i més cívics".
Munté, que ha explicat que el Parlament segueix treballant per legislar la reforma laboral des del seu consell assessor, ha animat la societat a preguntar-se com treballen i com gestionen el temps. I és que segons la consellera, la reforma horària implica eficàcia, salut, benestar i, en especial, més igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
Per tot plegat, i malgrat que encara falta accelerar els terminis de la proposta fortament impulsada pel diputat de Junts pel Sí Fabián Mohedano com la seva implementació, ja s'està treballant "en una mateixa direcció". La pedagogia serà clau per al canvi de cultura tant social com corporativa i institucional. Del presencialisme a la flexibilitat laboral.
La llibertat: crítica o virtut?
Una de les poques crítiques que es fa a la reforma laboral és la llibertat. Però, "Som avui lliures? Intenta dinar a les 12 o sopar a les 18". Aquesta pregunta resposta ha servit d'introducció a la ponència del catedràtic de Dret Financer de la UB Joan Francesc Pont, que ha assegurat que no hi ha "res menys contrari a la llibertat que la reforma horària".
I malgrat que la reforma horària no resol tots els problemes, és "imprescindible", segons Pont, en la defensa de la llibertat, la capacitat de decisió, la distribució racional del temps, la fraternitat, el dret d'estar amb els altres, la llibertat d'opcions i de consciència, el lliure desenvolupament de la personalitat, la integració europea o la igualtat d'oportunitats, entre d'altres. No és suficient, però sí un primer gran pas.
Canviar el temps
Per la seva banda, el membre del consell assessor per a la reforma horària Lluís Casado ha assegurat que el que es pretén és "un ús més racional del temps". I precisament des de la Fundació Factor Humà, s'ha aconseguit confirmar tres hipòtesis de motius per les quals costa tant canviar el temps: la desconfiança encara present al món de les organitzacions, resistència al canvi i percepció social del temps en clau de productivitat.
I malgrat això, encara no s'ha passat definitivament de la teoria a la pràctica. El present segueix encara molt vinculat amb el presencialisme però el futur tendeix a la flexibilitat i "ja es visualitza amb uns indicadors d'empresa que informin de l'estat de salut dels treballadors". En aquest sentit, el president de l'Associació Espanyola de Direcció i Desenvolupament de Persones, Ricardo Alfaro ha assegurat que "l'extensió de les jornades laborals és inversament proporcional a la productivitat del país" i és que no és tant que es treballin moltes hores sinó que s'està moltes hores a la feina. Un matís que posa en jaque si més vol dir millor fins al punt de fer prendre l'espurna del canvi de cultura laboral de Catalunya.