L'exministre de Finances del Regne Unit, Ian McLeod, va encunyar l'any 1965 el que s'entén per 'estagflació' un mot creuat típic dels britànics que, en les seves paraules, fusiona "el pitjor de cada casa": combina l'estagnació del creixement econòmic (el PIB es manté o va a la baixa) i el creixement de la inflació (quan els preus s'encareixen i els diners perden valor). A aquests dos elements se'ls hi sol sumar un altre indicador preocupant: quan l'atur no disminueix. D'aquesta manera, ens trobem en un context gairebé contradictori, perquè si bé hi ha inflació, l'economia no creix i els ciutadans perden poder adquisitiu amb el qual fer front als preus elevats. Aquesta és la situació a la qual, segons coincideixen la majoria d'experts, es veu abocada Espanya a finals de 2022, amb les previsions que l'Estat entri en "recessió tècnica" després de dos trimestres consecutius de contracció econòmica, tal com ha alertat aquesta setmana l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF).

Inflació, poc creixement i atur, "el pitjor de cada casa"

L'estagflació és un dels pitjors panorames econòmics per a un país, una situació on perds facis el que facis, precisament per la dificultat de remeiar els dos principals problemes a la vegada sense empitjorar l'altre. Si bé arran de la Gran Depressió es creia que una economia es podia veure afectada per un d'aquests dos escenaris, a finals de la dècada dels anys seixanta es va produir de manera insòlita aquesta combinació fatal. L'estagflació és, a més, una arma de doble tall, perquè les polítiques de contracció de l'oferta monetària i reducció del deute per tractar de controlar la inflació acaben exacerbant la recessió (decreixement + atur), i amb ella el malestar de la població. Al seu torn, les solucions clàssiques per millorar la recessió-- incrementar la despesa pública i abaixar els tipus-- fan que es dispari la inflació.

Espanya entrarà en recessió aquest any

L'AIReF preveu que l'economia espanyola entre en "recessió tècnica" en encadenar dos trimestres consecutius de contracció, l'últim d'enguany i el primer de 2023. La presidenta de l'òrgan, Cristina Herrero, ha presentat aquest dimarts l'informe de línies fonamentals dels pressupostos de les administracions públiques, que ja va ser avançat parcialment la setmana passada en el Congrés dels Diputats. L'AIReF preveu que l'economia s'estanqui el tercer trimestre, amb creixement pla o lleugerament positiu, però que registri petites contraccions en l'últim trimestre de l'any i el primer de 2023, fet que suposaria una recessió tècnica. No obstant això, Herrero ha puntualitzat que té els seus "dubtes" que aquestes petites contraccions-- inicialment estimades entre el 0,2% i el 0,3% per a cada trimestre, però que ara s'estan reavaluant-- constitueixin una "recessió" com a tal. Tanmateix, les previsions de l'AIReF estimen un creixement econòmic del 4,4% per a enguany (el mateix que el govern espanyol) i de l'1,5% pel 2023 (sis dècimes menys), unes estimacions sotmeses a "riscos a la baixa". En canvi, les previsions d'inflació-- 8,9% enguany i 3,9% el pròxim-- tenen "riscos a l'alça", ja que les tensions inflacionistes s'estan propagant a tots els components de l'IPC i, tot i que els salaris encara no s'han sumat a les pujades de preus, s'espera que ho facin l'any vinent.