L'acord entre el govern de l’Estat i els agents socials, sindicats i patronals per a la reforma del sistema de pensions espanyol està a l'ordre del dia. Tot i que el president de l'executiu central, Pedro Sánchez, va assegurar la seva viabilitat, l'economista Santiago Niño Becerra ha assenyalat dos problemes que ni el sistema espanyol ni l'europeu contemplen.
En una publicació al seu perfil de Twitter, Niño ha fet referència a una notícia publicada a ElNacional.cat titulada "Les grans diferències entre el sistema de pensions espanyol i Europa" per explicar que "hi ha dos problemes que cap dels sistemes contempla".
El primer consisteix en el fet que "a causa de la tecnologia, la demanda de treball és decreixent mentre que l'oferta és creixent". I el segon, continua, està basat en "els augments de productivitat", que provoquen un desplaçament "dels treballadors cap a les vores del sistema social".
Més problemes del sistema espanyol
Els països d'Europa compten amb sistemes molt diferents entre ells. Tal com explica el text, el gran problema és que l'espanyol es basa en la solidaritat intergeneracional, és a dir que els treballadors actuals paguen les pensions dels jubilats, per tant, quan pagues a la seguretat social no estàs assegurant la teva pensió, simplement estàs pagant la de generació anterior, i seran els treballadors futurs els qui paguin la teva.
A priori el concepte funciona, però has de tenir una societat homogènia a escala generacional, cosa que no ha passat a Espanya, ja que la generació del baby boom són molts més que els millennials o la generació Z, per tant d’aquí a 15 anys, quan els nascuts entre 1950 i 1970 estiguin jubilats per complet el sistema patirà perquè voldrà dir que el 30% de la població seran jubilats si no canvien molt les coses perquè si no el que passarà és que el sistema perdrà l’equilibri i s’enfonsarà. A més cal recordar que els primers baby boomers es començaran a jubilar d’aquí a cinc anys, per tant, és un problema que s’ha de començar a solucionar immediatament.
El president d'Espanya, Pedro Sánchez, amb els secretaris generals d'UGT i CCOO, Pepe Álvarez i Unai Sordo durant l'anunci de l'acord per a la reforma de les pensions al Palau de la Moncloa / EFE
Noruega, a les antípodes d’Espanya
Per contra, el sistema noruec funciona radicalment oposat a l’espanyol. De fet no es basa en la solidaritat intergeneracional. Cada treballador contribueix per pagar-se la seva pensió a través de plans de pensions col·lectius i personals, que constitueixen el gruix de la pensió de cada ciutadà.
A part, també paguen un 18% del seu sou anual a l’Estat per sufragar la seva futura pensió un cop es jubilin. Quan arriba el moment, de tot el que han pagat, el govern ho divideix en mensualitats en funció de l’esperança de vida. Per tant, si et jubiles abans cobres menys cada mes, però, amb més temps i si ho fas més tard cobres, més però en menys temps
Fins aquí tot bé, però, a més, per garantir les pensions a llarg termini, l’any 1990 Noruega va crear el Fons Sobirà Noruec, un vehicle d’inversió que canalitza els beneficis estatals del petroli per garantir les pensions.
Actualment aquest fons per garantir les pensions té un valor de 10 bilions de corones noruegues, o cosa que és el mateix, 969.000 milions d’euros aproximadament, segons les dades aportades pel Norges Bank Investment Magement, banc noruec que gestiona el fons.
Imatge principal, Santiago Niño Becerra / TV3