Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, princesa i empresària alemanya, més coneguda per la seva amistat amb el rei emèrit Joan Carles I, va intentar vendre accions a una societat offshore establerta a les Illes Verges britàniques, per la qual cosa també figura als papers de Panamà, segons ha informat La Sexta en la macrofiltració periodística amb 11,5 milions de documents liderada pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) i Süddeutsche Zeitung. 

Per dur a terme l'operació amb data del 14 d'abril del 2003, la princesa Corinna, que va intentar vendre les accions a nom d'una societat ubicada al paradís fiscal nord-americà de Wyoming, va posar l'adreça de Londres on treballava amb l'empresa Boss & Co Gunmaker i va utilitzar com a intermediària una altra offshore ubicada a Gibraltar. Una venda que finalment va fracassar per problemes burocràtics ja que el bufet panameny Mossack Fonseca va assegurar no estar legitimat per dur a terme aquesta operació dins un Trust. Malgrat això, en el document hi consta un segell de Corinna que confirma que es va intentar formalitzar la venda. 

Fins al moment, diversos mitjans internacionals com la ràdio NDR alemanya han intentat contactar amb ella via correspondència o trucades tant a Mònaco com a Londres, però ha estat del tot impossible.

L'amistat de Corinna amb Joan Carles I va començar al voltant del febrer de 2004 precisament en una cacera organitzada per Boss & Co. Corinna no és la única persona propera a la família reial que ha estat vinculada als Papers de Panamà ja que un dels primers nom en sortir a la llum va ser el de la infanta Pilar de Borbó, germana del rei emèrit i tieta de Felip VI, que va presidir i dirigir durant quatre dècades la companyia Delantera Financiera S.A.

Tot va començar a partir de l'agost de 1974, poques setmanes després que Joan Carles, aleshores amb el títol de príncep, assumís de forma interina el càrrec de cap de l'Estat per malaltia del general Franco. L'empresa es va mantenir activa precisament fins el 24 de juny del 2014, quan va ser dissolta, cinc dies després que Felip VI fos proclamat rei d'Espanya per l'abdicació de Joan Carles. La infanta va admetre la participació sense incomplir "cap obligació exigida per la legislació tributària espanyola".