Els preus de pisos nous i de segona mà a Catalunya s'han incrementat el quart trimestre el 7,2% en relació amb el tancament del 2015, segons l'índex Tinsa IMIE Mercats Locals. Aquesta pujada suposa que el mercat català es mantingui com una de les principals ''locomotores del mercat de l'habitatge'' dins el conjunt d'Espanya on l'augment ha estat del 0,8%. L'evolució dels preus a la demarcació de Barcelona amb una pujada del 8,4% és la més alta d'arreu d'Espanya mentre que l'increment de l'11% a la capital catalana, la situa com a tercera ciutat amb una pujada més alta després de Sant Sebastià (+12,1%) i Bilbao (11,6%). Ara bé, els preus a Catalunya encara estan un 44,5% per sota dels preus màxims d'abans de la crisi.

Més concretament, l'informe Tinsa corresponent al quart trimestre indica que Catalunya (+7,2%), Comunitat de Madrid (+5,2%) i el País Basc (+4,3%) es ''mantenen com locomotores del mercat de l'habitatge de l'estat espanyol'' seguides de les Illes Canàries i Andalusia, que augmenten els preus en un 2,8% i un 2%, respectivament en taxa interanual registrada el quart trimestre. De forma contrària, els ajustos més grans de preus es localitzen a les autonomies de Múrcia (-4,8%), Castellà i Lleó (-3,9%) i les Illes Balears (-3,1%) mentre que altres autonomies també han vist baixar els seus preus. Com per exemple: Cantàbria (-2,1%), Navarra (-1,9%), Astúries (-1,3%) i Aragó (-0,9%), sempre en relació amb el resultat del quart trimestre del 2015. 

Per demarcacions

En el conjunt de Catalunya els preus s'han disparat fins al 7,2% el quart trimestre, cosa que suposa l'increment més gran de totes les comunitats de l'Estat espanyol. Tot i això, el comportament a Catalunya ha estat molt desigual tal i com es pot comprovar ja que essencialment els preus s'han disparat pel comportament a l'alça que registra la demarcació de Barcelona. A la demarcació de Girona els preus s'han incrementat el quart trimestre només el 0,1% en relació amb el mateix període del 2015, a Tarragona el 2,1% i a Lleida continua l'ajust a la baixa dels preus i en l'última part de l'any han caigut el 6,5%, cosa que suposa que en el conjunt del 2016 els dos trimestres de la segona part de l'any han registrat taxes negatives: -2,3% i -6,5%, respectivament.

En aquesta línia, l'informe Tinsa també recull l'evolució dels preus dels pisos per ciutats catalanes. A més del ja esmentat increment de l'11% a Barcelona durant el tancament del 2016, també Girona ha tingut un augment de l'1,2%. Mentrestant, les altres dues ciutats, Lleida i Tarragona, han vist com els preus dels pisos han caigut el 2% i el 0,5%, respectivament, durant el quart trimestre. 

Lluny dels nivells pre-crisi

Malgrat tot plegat, aquest comportament dels preus dels pisos encara té molt recorregut si vol perpetuar la senda de la recuperació, sobretot si es comparen amb les taxes registrades ara fa 9 anys, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària. Així, dins el conjunt de Catalunya, els preus es troben un 44,5% per sota dels màxims, la demarcació de Barcelona el 44,1%, Girona el 46,5%, Lleida el 50,6% i finalment Tarragona el 52%.

També, si s'observen els preus de les capitals catalanes de demarcació, els preus del quart trimestre del 2016 encara estan molt lluny dels d'abans de la crisi. Així, els preus a la ciutat de Barcelona estan un 38,6% per sota dels d'abans de la crisi, la ciutat de Girona el 49,2% per sota, Lleida el 54,9% per sota i finalment Tarragona el 56,4%. 

A Espanya, amb una pujada de preus del 0,8% de mitjana durant el quart trimestre del 2016, el cost de l'habitatge encara està un 40,7% per sota del que es registrava abans de la crisi.