El govern espanyol ja té els pressupostos al sarró. Els han aprovat 188 diputats d’onze partits, entre els quals ERC, el PNB i EH Bildu. Sobta que els diaris remarquin el caràcter gairebé heroic de la votació, uns amb un deix d’alegria, com El País i La Vanguardia, i altres amb una irritació intensa, com el trio de la dreta mediàtica madrilenya (El Mundo, ABC i La Razón). Aquesta caracterització dels comptes públics com una mena de treballs d'Hèrcules és perquè fa dos anys i mig que Espanya ha anat prorrogant els últims pressupostos de Cristóbal Montoro, aquell ministre d’Hisenda del PP. La gràcia de les portades d’avui és veure com ho presenten uns i altres.
El trio de la benzina torna a fer l’efecte que s’han posat d’acord i expliquen que els pressupostos deixen al govern espanyol “presoner”, “esclau”, “lligat” i etcètera de secessionistes i abertzales. Aquesta última és una paraula basca que significa patriota i es fa servir per al·ludir a EH Bildu, encara que aquí, pel context, sembla ser que inclou també el PNB. Els secessionistes són ERC, esclar. Queda el dubte de si el PDeCAT, que també ha votat els pressupostos, és inclòs en alguna d’aquestes categories.
S'ha escapat un zero
El relat que fabriquen aquests diaris apuntala el seu clàssic argument de fons: és un govern il·legítim compost i/o segrestat per les forces de l’anti-Espanya, les quals s’ha comprat a base de “cessions” que costaran molt cares als bons espanyols. De tot això en altres contrades en diuen negociar, però ja se sap, amb la pàtria no es negocia, etcètera. On no s'han posat d'acord és en el preu dels vots secessionistes i abertzales. L'ABC diu que són 4.000 milions i La Razón s'enfila a 40.000 milions. A algú se li ha escapat un zero.
A l’altra banda, El País —i La Vanguardia s’hi apunta— construeix la narrativa de l’estabilitat. Pedro Sánchez ha aconseguit augmentar els suports parlamentaris de la investidura, insisteixen (La Vanguardia, una mica còmicament, es deixa endur per l'entusiasme i qualifica de "majoria folgada" un avantatge de 12 diputats. Home…). La Moncloa no només lliga els comptes del 2021, sinó també els de la resta de la legislatura. Tampoc no s’obliden de remarcar el tòpic que són “els més socials de la història”, perquè cada pressupost que s’aprova és “el més social de la història” i, els de l’any que ve, esclar, també són “els més socials de la història”.
Titular uns pressupostos no és la part del periodisme més engrescada, però és just demanar una mica més d’imaginació, encara que aquest any es pugui perdonar la vulgaritat perquè en feia gairebé tres que no es podia dir, això dels pressupostos “més socials de la història”. Ho trobàvem a faltar, com el teu somriure.
