Les 18 piscines olímpiques dels Jocs Olímpics de Rio tindran segell català. A tres dies perquè s’encengui la flama, la filial catalana de Renolit AG, en col·laboració amb la italiana Myrtha Pools, ha estat l’encarregada de confeccionar la membrana antifugues de les instal·lacions on es disputaran les proves de natació, waterpolo o natació sincronitzada.
La planta, a Sant Celoni (Vallès Oriental), s’ha especialitzat durant els seus seixanta anys d’activitat en la producció de revestiments impermeables plàstics per a grans obres públiques. Aquí s’hi inclouen basses, túnels o preses, així com cobertes industrials i piscines. En aquest cas, però, hi ha ajudat una nova tecnologia desmuntable que permetrà el govern brasiler de reubicar-la en d’altres piscines un cop finalitzats els Jocs.
Aquesta filial s’ha convertit en el “cor d’activitat” de Renolit Ibèrica, on es concentren les àrees de recerca i desenvolupament, producció, logística i màrqueting. A nivell peninsular, l’any passat va aconseguir facturar 80 milions d’euros, donant feina a 245 treballadors.
Amb tot, no és la primera vegada que la companyia subministra material per a piscines de grans cites esportives. Ho va fer ja en el Mundial de Natació de Barcelona, el 2013; en els Jocs Olímpics d’Atlanta (EUA), el 1996; i en els de Londres (Regne Unit), el 2012.
Les torxes, també
A Caldes de Montbui també han tingut un any de molta feina. L’empresa Recam Làser, especialitzada en tall làser, ha estat l’encarregada de fabricar les torxes dels Jocs. Des del mes d’octubre han aconseguit entregar les 15.000 unitats demandades.
La torxa, feta d’alumini reciclat, pesa un quilo i mig i quan s’encén hi apareixen els colors de la bandera de Brasil. El cost de cada unitat ha estat d’uns 400 dòlars, sumat al reconeixement “de l’empresa que va fabricar la torxa de Rio”, com assenyalava el setembre a TV3 el president de la companyia Pere Barrios.