L'economia espanyola va créixer un 2,8 % en el segon trimestre de l'any, la qual cosa suposa un repunt respecte a la caiguda del primer trimestre, gràcies a l'aixecament de les restriccions per contenir la pandèmia de la covid. No obstant això, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) explica que per a aquest avenç de la comptabilitat nacional, la majoria d'indicadors conjunturals recollits són d'abril i maig, per la qual cosa es pot esperar que la futura revisió de la dada sigui d'una magnitud major a l'habitual.

D'acord amb les xifres de comptabilitat nacional avançades aquest divendres, la demanda nacional va sumar 3,6 punts a l'avanç del PIB, gràcies al repunt del consum, principalment de les llars, ja que la inversió va aprofundir la seva caiguda. Aquesta aportació positiva va compensar amb escreix la contribució negativa de 0,8 punts de la demanda exterior (exportacions i importacions).

L'aixecament de les restriccions a la mobilitat va propiciar un avenç del 6,6 % del consum de les llars entre abril i juny. No obstant això, la inversió en el seu conjunt va aguditzar el seu descens fins a l'1,9 %, a causa de la recaiguda de la dirigida a béns d'equipament i maquinària, fins a l'1,7 %, i de la destinada a habitatge i construcció, que va continuar baixant, encara que es va moderar fins al 2 %.

Les exportacions van despuntar lleugerament amb un 0,4%, mentre que les importacions van créixer el 2,9%, després d'haver-se reduït l'1,3% en el trimestre precedent. L'ocupació de l'economia, mesurada en hores treballades, va augmentar un 4,4% respecte al trimestre anterior, mentre que els llocs de treball equivalents a temps complet van disminuir un 0,2 %, per alça de les hores treballades i l'increment de la jornada mitjana.

Creixement interanual històric

En comparació amb 2019 el PIB es va disparar un 19,8 %, despuntant respecte a la caiguda del 4,2 % del trimestre precedent i marcant la taxa més important de la sèrie històrica. Aquest dinamisme és conseqüència de l'efecte comparació amb el segon trimestre de 2020, quan l'economia estava afectada de ple per l'esclat de la pandèmia, arribant fins i tot a hibernar.

En aquesta comparativa interanual, la demanda nacional va aportar 20,3 punts al creixement econòmic, la contribució més elevada de la sèrie històrica, gràcies al creixement rècord del consum de les llars, mentre que la demanda externa va restar 0,5 punts.

Respecte a l'any passat, l'ocupació va créixer un 18,9 %, la qual cosa suposa un increment de 2,82 milions de llocs de treball equivalents a temps complet en un any, mentre que les hores treballades van augmentar un 28,8 %, després de cinc trimestres de caigudes.

Des del costat de l'oferta, tots els sectors d'activitat van pujar, tret de l'agricultura (-1,2 %), i van destacar els avenços del comerç, transport i hostaleria (52,1 %), la indústria manufacturera (31,9 %) i les activitats artístiques, recreatives, i altres serveis (31,3 %). L'ocupació mesurada en hores treballades va créixer a tots els sectors d'activitat, amb més intensitat en la construcció (44,9 %) i els serveis (34,5 %).