El PIB espanyol va créixer un 16,4% entre juliol i setembre respecte del segon trimestre del 2020, segons les dades definitives de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre el tercer trimestre. Les xifres corresponen a l'estiu, el moment previ a la segona onada i en què es va recuperar part de l'activitat econòmica al país.
CNTR. Trimestre 3/2020
— INE España (@es_INE) December 23, 2020
La variación interanual del #PIB se sitúa en el -9,0%, frente al -21,6% del trimestre precedente. #economía #INE
de prensa: https://t.co/EGZAcwrevW
Más resultados: https://t.co/vWvQIJ1vju #INE pic.twitter.com/Muc0i0Z3h1
Les dades contrasten amb les que es van registrar durant el segon trimestre, quan l'economia espanyola va contraure's un 17,8% en termes intertrimestrals. No obstant això, el PIB espanyol va caure un 9% respecte al tercer trimestre de l'any anterior.
Impacte de la demanda nacional i externa
La caiguda de la demanda nacional interanual va ser de -7,2 punts, mentre que la caiguda de l'externa interanualment va ser de -1,8 punts. Malgrat les aportacions negatives, les dades corresponents al tercer trimestre milloren les registrades entre abril i juny. Al segon trimestre, la contribució de la demanda nacional va ser de -18,7 punts, mentre que per la demanda externa va ser de -2,9 punts.
CNTR. Trimestre 3/2020
— INE España (@es_INE) December 23, 2020
La contribución de la demanda nacional al crecimiento interanual del #PIB ha sido de -7,2 puntos y la aportación de la demanda externa ha sido -1,8 puntos #INE
Nota prensa: https://t.co/EGZAcwrevW
Más resultados: https://t.co/vWvQIJ1vju #INE pic.twitter.com/yiO9A1uuvW
Segons, l'INE, la caiguda interanual del PIB s'explica en bona part per la despesa de consum final de les llars, que durant el tercer trimestre va caure un 6,9% interanual. També dins la demanda nacional destaca la formació bruta de capital, que entre juliol i setembre va experimentar un descens interanual del 10,5%. Aquestes partides, però, queden lleugerament compensades per l'evolució de la despesa de les administracions públiques, que durant el tercer trimestre va incrementar-se un 3,8%.
Pel que fa a la demanda externa, cal destacar la caiguda de les exportacions de béns i serveis, amb una variació negativa del 19,3%. Malgrat tot, les dades milloren respecte al segon trimestre, quan la caiguda interanual de les exportacions va ser del 37,8%.
Demanda per sectors
Per sectors, l'agricultura es presenta com l'única activitat que va aconseguir créixer durant el tercer trimestre, amb una variació positiva del 3,7%. El PIB a la indústria i la construcció va caure un 4,4% i un 11%, respectivament, mentre que la davallada del sector serveis va ser del 10,2%. No obstant això, subsectors com les activitats financeres i d'assegurances (+5,5%) i l'administració pública, l'educació i la sanitat (+1,7%) van aconseguir créixer malgrat la pandèmia.
En referència al mercat de treball, les últimes dades de l'INE apunten que el nombre d'hores efectivament treballades va créixer un 24,7% respecte al trimestre anterior. En termes interanuals, el nombre d'hores treballades durant el tercer trimestre és encara un 6,2% inferior en comparació a l'any passat. En el comunicat publicat aquest dimecres, l'INE recorda el fort impacte que ha tingut la crisi de la Covid sobre l'ocupació i apunta que les jornades a temps complet s'han reduït un 7,5%.