Les persones grans que viuen en ciutats mitjanes són les que pateixen més vulnerabilitat residencial a Espanya. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Envellir a casa: millor al poble que a la ciutat?, publicat per l’Observatori Social de ”la Caixa”.

Com indica l’informe, el 96,4% de les persones grans decideixen viure a casa seva durant la vellesa, davant del 3,6% que viuen en residències o institucions d’un altre tipus. L’evidència disponible, recorda l’article, mostra que envellir a casa beneficia la salut i el benestar de les persones grans, sempre que l’habitatge afavoreixi un envelliment de qualitat i no exposi la gent gran a situacions de vulnerabilitat.

En aquest estudi s'analitzen les diferències entre envellir en un poble petit o en una macrociutat, vinculat a l’efecte de la qualitat de l’habitatge. Concretament, l’informe apunta que el 20,1% de persones més grans de 65 anys a Espanya -1.596.675 persones- resideixen en habitatges que pateixen vulnerabilitat residencial extrema. Un percentatge que s'eleva més a les ciutats d’entre 10.000 i 100.000 habitants, on pot arribar al 23,5% del total de la població de gent gran als municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants. Segons l’autora de l'estudi, la vulnerabilitat residencial extrema sorgeix de l’acumulació de problemes en un habitatge, que fa minvar la qualitat de vida dels que hi viuen.

Més protecció als extrems

L’informe apunta que els extrems -és a dir, viure en un poble de menys de 10.000 habitants, però especialment als més petits o en una ciutat de més de 500.000 habitants- ofereixen més protecció a les persones grans.

D’una banda, les ciutats de grans dimensions s’han vist beneficiades per mesures de control i recursos públics per lluitar contra l’infrahabitatge, mentre que els municipis rurals més petits se serveixen d’un rang més ampli de formes solidàries d’accés a l’habitatge i d’un estalvi en els preus dels terrenys que redunda en una qualitat més alta de les construccions.

Els problemes més freqüents, des del moment que incideixen sobre un nombre més alt de persones, són els d’accessibilitat (5.289.113 persones afectades), la falta de calefacció o d’aparells per escalfar l’habitatge (3.355.129), manca d’ascensor en edificis de més de tres plantes (1.740.376) i amuntegament (959.936).

Falta d'accés a l'aigua corrent

Una altra mancança detectada és la falta d’accés a aigua corrent, que si bé afecta 431.818 persones grans, es considera un problema greu perquè l’aigua és un bé necessari, imprescindible per obtenir la cèdula d’habitabilitat de l’habitatge. L'estudi posa el focus en la necessitat de corregir aquests problemes per garantir una vellesa autònoma i de qualitat, com també integrada a la societat, la qual cosa exigeix cobrir les necessitats bàsiques als habitatges.