L'empresari Pere Barrios serà a partir d'aquest divendres, 12 de febrer, si res no canvia, candidat a la presidència de la patronal Pimec sota la candidatura EinesPaísPimec. Barrios, actual vicepresident segon de la Cambra de Comerç, ha de presentar aquest divendres els avals de la seva candidatura i obre la porta a un canvi radical en la patronal com el que es va viure a la Cambra de Comerç barcelonina: una llista sota el paraigua de l'ANC i que porta una voluntat per bandera: "Canviar-ho tot, recrear-la".
Foto: Marc Ortín
La cadira de la patronal, des de la seva fundació el 1997, només ha estat ocupada per un sol nom: Josep González. Tot i que la voluntat de González és deixar la patronal en mans del seu secretari general Antoni Cañete (sota la candidatura Activisme Empresarial), Pimec ha de celebrar eleccions per llei, que seran el proper 23 de febrer. González les va convocar amb un marge molt just, cosa que Barrios critica i assegura que el que necessita la patronal és "perdre els complexos i esdevenir l'única patronal de Catalunya". Això sí, contra tot pronòstic, assegura que mantindria l'actual secretari general —que és també el seu contrincant a les eleccions—, Antoni Cañete, al lloc que ocupa.
D'on surt la iniciativa de presentar-se a les eleccions de Pimec?
La iniciativa surt d'un grup d'empresaris que ja feia temps que comentàvem la possibilitat de fer aquest pas quan es donés l'ocasió. Però aleshores, en l'última assemblea, el juliol del 2020, el senyor Josep González va dir que presentava el seu futur substitut —Antoni Cañete— però que ell acabaria la legislatura. Per tant, encara faltaven dos anys perquè arribés el moment i això ens donava temps de fer les coses bé. Però al final no han passat dos anys, sinó que n'ha passat mig, i a més s'han anunciat i convocat les eleccions el mateix dia, cosa que ens ha donat 9 dies per preparar-ho tot. Vam decidir seguir endavant amb el projecte igualment tot i el poc marge, i Eines de País ens va donar suport. Cal dir que hem unificat ràpidament les intencions i això és molt positiu.
Per què creu que s'ha fet aquesta convocatòria amb tan poc marge?
Sembla ser que era una estratègia predefinida. Pimec volia fer-les coincidir amb les eleccions al Parlament de Catalunya. Suposem que és per evitar que hi hagi massa temps, que se'n parli, i com més ràpid es faci el procés sense que ningú se n'adoni, millor per a la candidatura continuista.
Creu que l'actual presidència tenia por d'un Eines de País a Pimec, després del precedent a la Cambra?
Jo crec que no els fa massa gràcia, tampoc massa por, però com que hi ha hagut el precedent de la Cambra de Comerç sí que d'alguna manera han pres més mesures i s'han posat més en guàrdia, perquè, així com la primera vegada molts subestimaven el poder de convocatòria que podia tenir Eines, després de la Cambra ja no es pot menystenir. No crec que s'ho plantegessin com un perill real, perquè l'estructura està molt ben lligada, però d'alguna manera això els fa prendre més precaucions.
Per què Pere Barrios?
Tinc idees per fer canvis, el meu historial m'avala, vull recrear Pimec i tornar a començar de zero. El que es va fer fa trenta anys no serveix, toca regenerar-la. Fa quatre dies jo encara era el president de Pimec Vallès Oriental i de la Comissió del Metall de la patronal, i en vaig sortir una mica decebut. Sempre he pensat que Pimec té molts complexos, i ara des de fora encara ho veig molt clar.
Jo no vull ser el president de la Pimec actual, no em fa cap il·lusió seguir fent el que feia l'antecessor. Ara bé, un cop trets els complexos, veient el que podria ser Pimec, sí que em fa molta il·lusió ser el futur president de la nova patronal. Però, per exemple, el secretari actual —Antoni Cañete— sí que el mantindria. De totes maneres, aquestes eleccions ho canvien tot: canvien la presidència, el comitè executiu i la junta directiva; és un canvi radical. Per això fa tanta por, perquè no és que canviïn tres persones, sinó tota l'estructura que està acomodadíssima allà dintre.
Jo no vull ser el president de la Pimec actual
A què es refereix amb els complexos?
Complexos perquè s'han resignat a ser una patronal petita. Nosaltres estem segurs que Pimec és qui representa de veritat el teixit empresarial de Catalunya, amb el 99,8% de petita i mitjana empresa. Els grans no necessiten la patronal. Pimec no sap la força que té, l'hi hem d'explicar.
Ara tenen fins al dia 12 de febrer per presentar la candidatura. Necessiten 100 avals i 40 persones per formar la junta. Com ho tenen?
Ho tenim. Falten alguns noms, però divendres ho tindrem. Però hi ha moltes coses arcaiques en aquest reglament, perquè, com que no s'ha aplicat mai, ens trobem amb una sèrie de dubtes que quan els preguntem, ningú ens els sap respondre, perquè, és clar, és una entitat que mai ha hagut d'utilitzar el reglament electoral...
Però podem dir que ho tenim pràcticament a punt.
Pimec no sap la força que té, l'hi hem d'explicar
Creu que, ara que Eines de País ha obert la veda, pot sorgir encara alguna altra candidatura?
Seria molt maco, però és difícil, perquè nosaltres hem necessitat córrer molt per fer-ho. Perquè passi això s'haurien de donar les condicions, que seria anunciar eleccions per al cap de quatre mesos, però no eleccions d'aquí a quinze dies. És una manera de fer que ja denota poques ganes que surtin candidatures. A més, l'estructura que té Pimec és molt forta, tota la vida s'ha vist així: mateix president des de la seva fundació, alguns dels membres de la junta directiva, etcètera. És com si el paisatge aquest l'haguéssim de tenir tota la vida. I per tant, ara hem d'explicar a tothom que per primera vegada hi ha un dret d'escollir a Pimec, que no estan obligats a votar el que hi ha; el vot és lliure i s'ha de recordar.
Ara hem d'explicar a tothom que per primera vegada hi ha un dret d'escollir a Pimec, que no estan obligats a votar el que hi ha; el vot és lliure i s'ha de recordar
A Pimec fa por, no només que hi hagi una candidatura, sinó que aquesta sigui independentista?
A certes persones de Pimec els fa por parlar d'això, és un altre dels complexos que vull denunciar. La realitat del teixit productiu és la que és, i aquí no s'ha volgut remenar aquest tema. El tarannà que hi ha hagut fins ara porta al servilisme, continuïtat... i la millor persona per fer això és una persona que ja hi és, un empleat.
Per tant, la independència no és el punt fort d'aquesta candidatura.
No, no és el nexe. Nosaltres primer som empresaris i evidentment volem el millor per a les nostres empreses dins el nostre país, que és Catalunya. No deixarem de pensar en Catalunya, evidentment, ho portem a la sang, no cal ni dir-ho. Volem que Catalunya tingui la patronal que es mereix i no amagui la realitat, això és el que ens molesta.
A certes persones de Pimec els fa por parlar d'això, és un altre dels complexos que vull denunciar
Intentem que no s'hi barregi la política. És una entitat que no ha de tenir cap signe polític, però sí que ha de treballar per les empreses catalanes i pel país. Això ho fem en clau de país, evidentment, perquè estem convençuts que és el millor per a Catalunya.
Una de les particularitats de la candidatura de Cañete és que el president passaria a cobrar un sou...
Sí, es tracta d'un empleat que volen que passi a ser president i que mantingui el sou, i a més un sou ben maco. El primer que faré és anul·lar això, perquè el president de Pimec no ha de cobrar. Això s'ha fet perquè aquest senyor pugui seguir sent president i empleat, una cosa ben curiosa. Jo he estat en moltes institucions i el concepte de salari a la presidència no l’he vist mai.
El president de Pimec no ha de cobrar
Un dels objectius de la seva candidatura seria desbloquejar la llei de cambres?
Es tractaria de desmuntar les reticències de Pimec. La patronal tenia una sospita que la Cambra volia prendre-li representativitat o protagonisme, però si s'ho miren bé, veuran que no, la Cambra només està demanant recursos, força per poder actuar. Però la representativitat patronal, que és el que més preocupa a Pimec, no es toca, la Cambra de Comerç no s'hi posarà amb això. La Cambra no vol estar negociant amb els sindicats els convenis col·lectius, res d'això.
El que ha de fer Pimec és preocupar-se de representar de veritat el teixit, ser l'única patronal de Catalunya i adquirir la representativitat que ha de tenir, que és majoritària absolutament.
"Ser l'única patronal" és el seu principal objectiu. Com s'ho ha pres Foment del Treball?
Justament estava esperant alguna resposta d'això, però no han obert la boca. I és perquè si obren la boca, han de dir quants socis tenen, i quan ho diguin, es demostrarà el que jo dic.
La representativitat patronal va ser una lluita que va durar molts anys i es va tancar tot just en fa un parell.
Una lluita que es va tancar amb un acord, que per mi no era acceptable, del 50%. Però el curiós és que Foment reconeix a Pimec el 50%, quan en realitat qui està fent l'obsequi és Pimec, que està concedint el 50% a Foment. Però es va llegir com si fos al revés. No es va arribar als tribunals, però es va estar a punt. A grans xifres, és que Pimec té 128.000 associats. Si això es posa damunt de la taula, quedarà ben palès que la majoritària és Pimec. Ja ho té, però no ho sap.
Per tant, el seu primer objectiu seria reiniciar la batalla?
Sí. Demandar, requerir i demostrar qui és la primera patronal de Catalunya. Aconseguiríem el poder de negociació que ha de tenir i aleshores tindrà una influència real en les institucions, l'administració i és la feina que ha de fer Pimec. Una força de lobby.
Quan vostè va decidir entrar en la candidatura d'Eines País a la Cambra de Comerç, hi va haver un malestar general dins de Pimec. Què va passar?
Curiosament, quan vaig manifestar la intenció de formar part d'una candidatura a les eleccions de la Cambra, el president i el secretari van manifestar la seva preocupació i angoixa.
Finalment he acabat en el lloc on estava el mateix Josep González, a la vicepresidència segona de la Cambra, per tant, quin problema hi havia? Estava en una llista que no els agradava, perquè li donava suport l'ANC.
Estava en una llista que no els agradava, perquè li donava suport l'ANC
Com és ara la seva relació amb Josep González?
Hem tingut poca relació, però justament amb el tema de la Cambra ens vam reunir alguna vegada quan ja havíem guanyat les eleccions, perquè ell era el vicepresident sortint. En aquell moment nosaltres encara no havíem definit qui seria el president de la Cambra i en González insistia molt que fos jo, i crec que ens tenim un afecte mutu. Al final no va tenir aquesta alegria i va acabar sent en Joan Canadell, que és el que havia de ser.
Què faria de diferent?
El que volem és democratitzar més, descentralitzar més... ho trobem a faltar, i parlo com a membre actual de la junta directiva, perquè molta informació no ens arribava, i parlo també de censura. Quan jo era president de Pimec Vallès Oriental, em sentia censurat.
Què vol dir?
Doncs una cosa tan senzilla com que qualsevol manifestació que volgués fer, l'havia de fer per escrit i passar-la pel departament de premsa de Pimec, i tornava corregit. Puc denunciar altres coses, però ara no és el moment. En parlarem.
Després de l'1-O del 2017 i la posterior fuga de seus, Pimec no es va mullar massa. Vostè ho hauria fet diferent?
El tarannà de Pimec fins ara ha estat molt neutre. Nosaltres amb aquest tema crec que hauríem mirat de ser més incisius, perquè inclús des del punt de vista legal es pot discutir el canvi de seu. Però està clar que en aquell moment hi havia una pressió sobre els dipòsits, etcètera. Es podria haver denunciat més.
Com valora la feina que ha fet Pimec amb la pandèmia?
Penso que han fet el que han pogut, poca cosa, han seguit amb el tarannà de sempre... Ara tothom està mirant el tema de les ajudes d'Europa. Una vegada més Pimec s'ha conformat amb engrunes. Actuació acomplexada una vegada més.