Tot sembla indicar que més d'hora que tard la Unió Europea acabarà tancant per complet el flux comercial amb Rússia després de la invasió d'Ucraïna. Ara bé, si finalment Europa fa aquest pas, quines conseqüències tindria per al continent prescindir dels productes russos, especialment els energètics? I per Espanya? Doncs la resposta és que causaria un fort impacte econòmic en les economies europees, en funció de la seva dependència de Rússia, per dos factors, en primer lloc, per la dificultat de substituir els productes energètics a curt termini, que augmentaria la inflació encara més, i també per la pertorbació que provocaria l'alteració de les cadenes de subministrament globals, segons publica aquest dimarts el Banc d'Espanya. Si ens centrem només en l'estat espanyol, aquesta afectació seria menor, ja que Espanya depèn molt menys de Rússia energèticament que altres països com Alemanya o Hongria. Ara bé, cal recordar que aquestes previsions s'han d'agafar amb cautela perquè són justament previsions i més tenint en compte com pot canviar de ràpid l'escenari envers Rússia i la guerra a Ucraïna. 

El supervisor espanyol, en un article analític, assegura que aquesta afectació a les economies europees vindria per tres bandes diferents, l'encariment de les matèries energètiques, la reducció de fluxos comercials i la pèrdua de confiança dels mercats, que portaria a un descens del consum i la inversió de tots els agents econòmics. De fet, amb les primeres sancions, el Banc d'Espanya amb una rebaixa de les previsions de creixement i un augment de la inflació. Ara bé, si els fluxos amb Rússia es tanquessin del tot, el PIB espanyol es veuria afectat entre un 0,8 i un 1,4% el primer any. Per a Alemanya l'afectació del PIB seria d'entre un 1,9 i un 3,4%, una afectació que seria superior per a França, que veuria reduït el seu PIB en una forquilla de l'1,2 i 2% i l'afectació més gran seria per Itàlia, que tindria una reducció d'entre el 2,3 i un 3,9%. Si anem al total de la UE, aquesta afectació seria superior a aquestes 4 economies i la forquilla seria d'entre el 2,5 i el 4,2%.

Pel que fa als sectors econòmics més afectats, serien aquells que depenen més dels carburants i energia com el transport, la indústria dels metalls bàsics o la indústria química, entre d'altres, mentre que el sector menys afectat seria el sector serveis. Pel que fa a Espanya, la indústria automobilística o la producció farmacèutica, que tenen un alt nivell de dependència dels seus clients i proveïdors situats en altres països de la UE, es veurien exposats de manera indirecta a les limitacions de producció a causa de les restriccions energètiques. En concret, entorn de la meitat de la caiguda del PIB estimada per a Espanya seria causada pel cessament d'importacions energètiques russes a través dels fluxos comercials amb la resta dels països de la UE.

Aquestes afectacions a priori són molt grans, però el Banc d'Espanya avisa que només serien impactes econòmics a curt termini, durant el primer any del tall comercial, ja que quan s'aconsegueixi substituir els productes energètics russos, l'impacte econòmic es reduiria molt. De fet, cal recordar que la UE ja tenia al cap abans de l'inici de la guerra anar reduint progressivament la dependència de combustibles fòssils com el gas i el petroli russos amb el programa REPowerEU, que busca diversificar les fonts energètiques de la Unió. 

A mitjà i llarg termini, la capacitat d'Europa de substituir les importacions russes i adaptar els seus processos productius, assenyala el Banc d'Espanya, marcarà les afectacions econòmiques, encara que confia que els Estats puguin fer-ho i reduir les afectacions de manera gradual a l'espera de l'adaptació completa a la manca de productes russos per part dels països europeus.