L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat aquest dilluns el seu últim informe de perspectives econòmiques de tots els seus Estats membres on ha tornat a millorar les perspectives de creixement per a Espanya. Concretament, l'organització calcula que el producte interior brut (PIB) espanyol pujarà un 5,9% el 2021, el que significa dues dècimes més del que havia anticipat a començaments de març, el que col·loca l'Estat al capdavant de la zona euro.

A més de ser el país de la zona euro amb el creixement més gran aquest any, aquest en millorarà encara més el 2022, pel doble efecte benèfic esperat del ritme actual de vacunació i dels fons europeus que han de començar a arribar en els pròxims mesos.

De fet, per al pròxim exercici, la revisió del PIB espanyol és encara molt més gran, d'1,5 punts, fins al 6,3 %, perquè serà llavors quan es faran sentir plenament en l'activitat econòmica l'impacte de la vacunació en sectors que han estat tancats per la pandèmia com el turisme, així com els diners europeus.

Una de les raons d'aquest repunt tan elevat de creixement és que l'economia és també la caiguda que va tenir Espanya el 2020, que va suposar la davallada més gran de tota l'OCDE (-10,8 %). Fins al punt que tardarà tres anys i mig a recuperar el nivell de PIB per càpita anterior a la crisi. Únicament a Islàndia i a Mèxic, dels 38 Estats membres, els costarà més.

Una lenta recuperació de l'ocupació

La recuperació de l'ocupació, igual com el PIB, serà molt lenta. L'OCDE aventura que la taxa d'atur, que va pujar al 15,5% de mitjana el passat exercici, únicament disminuirà una dècima el 2021 i al 14,7% el 2022. En aquest sentit, Aída Caldera, cap de divisió en el departament d'Economia de l'OCDE, ha explicat a Efe que segueix tocada una part de l'activitat que habitualment és la més generadora d'ocupació, en particular els serveis, i que Espanya està llastada per unes taxes d'atur "estructuralment altes".

Per afrontar aquest problema, Caldera indica que a curt termini s'han de millorar les polítiques actives d'ocupació, amb una ajuda més personalitzada als aturats per trobar un lloc de treball i amb més formació. Espanya té a més una taxa de temporalitat de les més altes de la UE i de l'OCDE, el 22%, i això és negatiu per a la productivitat, incita a invertir-ne menys i genera una excessiva mobilitat. Per això l'economista diu que "cal aclarir i delimitar les formes que es pot contractar temporalment".

Un altre dels grans llasts que deixa la crisi és el nivell de deute, que l'any passat va augmentar en gairebé 25 punts de PIB, fins al 120%. Un increment de la despesa que Caldera considera "apropiada" perquè sense protegir les empreses i els treballadors les conseqüències econòmiques i socials haurien estat pitjors. L'OCDE preveu, que amb un dèficit públic del 8,6 % aquest any, el deute disminuirà únicament al 119,7 % i amb un 5,4 % el 2022 al 117,4 %.

La retirada dels estímuls fiscals haurà de fer-se "gradualment" i només quan l'economia sigui "en una senda de creixement més estable" per no repetir els errors de fa una dècada quan l'austeritat va tallar la recuperació, recomana.

Sense la reforma de les pensions el deute es desbocarà

Per evitar que el deute públic es desboqui, la reforma de les pensions és un dels punts clau. L'organització ha calculat que si no es fes res, el deute pujaria fins al 170% del PIB el 2050. El pes de les pensions passaria de l'11% del PIB actual al 15%.

Espanya és un dels països en què les persones es jubilen abans (als 62 anys, en lloc dels 65 de mitjana a l'OCDE) i per això la primera proposta és penalitzar els que ho fan de forma anticipada i donar incentius a qui continua treballant més enllà de l'edat legal.

Per a l'OCDE, la reforma ha de ser consensuada perquè no es repeteixi el que ja va passar amb la introducció del factor de sostenibilitat pel govern de Mariano Rajoy, al que es va fer marxa enrere. I insisteix que cal incrementar el nombre d'anys de cotització que donen dret a una pensió completa i a vincular l'edat de jubilació a l'evolució de l'esperança de vida, com ja ho han fet països com Portugal o Dinamarca.

Imatge principal: Imatge de recurs de les Rambles de Barcelona abans de la pandèmia de la Covid - David Zorrakino / Europa Press