A partir d’aquest 1 de gener l’eurozona compta amb un nou membre, Croàcia, de manera que l'euro ha començat a circular per aquest país en substitució de la kuna, la moneda oficial croata des de 1994 després d’un període de transició posterior a la independència croata. Com és habitual amb les noves incorporacions els bitllets d’euro seran els mateixos que a la resta de l’eurozona, mentre que les monedes tindran una encunyació específica que remet a motius i símbols croates, però que, com la resta de monedes del sistema euro, més tard o més d’hora poden arribar a les butxaques de qualsevol usuari d’altres països.
Les noves monedes d’euro croates mantindran l’anvers comú a la resta de monedes de tot el sistema, que és on s’indica el valor, mentre que al revers hi haurà quatre motius diferents, un per les monedes d’1, 2 i 5 cèntims d’euros, un altre per les monedes de 10, 20 i 5 cèntims d’euros, un tercer per la moneda d’1 euro i un quart per la de 2 euros. Totes elles tenen com a fons l'escaquer que simbolitza l'escut del país. Les monedes es van començar a encunyar el juliol passat a partir de dissenys aprovats després d’un concurs obert pel Banc Nacional de Croàcia.
De més petit a més gran, aquests són els dissenys:
Per les monedes d’1, 2 i 5 cèntims d’euro s’ha escollit un disseny amb les lletres Ⱈ (H) i Ⱃ (R) que corresponen a les sigles de Croàcia en alfabet glagolític, un precedent de l’alfabet ciríl·lic utilitzat a partir del segle IX en diversos països eslaus, especialment a Croàcia. Cal recordar que modernament, els croats utilitzen l’alfabet llatí per escriure en serbocroat, la llengua que comparteixen -tot i les variants- amb els serbis, que utilitzen l’alfabet ciríl·lic. Per les monedes de 10, 20 i 50 cèntims d’euros s’ha escollit l’efígie de l’enginyer elèctric Nikola Tesla, una decisió que ha estat polèmica, perquè Tesla, tot i néixer en territori de l’actual Croàcia l’any 1856 quan el territori pertanyia a l’imperi Austrohongarès, formava part de la minoria sèrbia, raó per la qual és reivindicat com a propi des de Sèrbia.
A la moneda d’1 euro hi apareix la silueta d’una marta, l’animal que simbolitza el país i que, a més, donava nom a l’antiga moneda, la kuna, que és el nom d’aquest mustèlid en serbocroat. Com la moneda de Tesla, també va ser polèmica, ja que davant les sospites que el primer disseny no era original es va haver de canviar per un altre. Finalment, la moneda de 2 euros és una silueta del país del diseñador Ivan Šivak amb una inscripció a la vora de la moneda amb lletres de l’obra pastoral ‘Dubravka’ de 1628.
