La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha advocat per una participació més gran de les comunitats autònomes en la recaptació de l'ingressat per l'Estat, per exemple en l'IVA, a l'hora de reformar el sistema de finançament autonòmic. En una entrevista amb l'agència Efe, Montero ha indicat que les comunitats "estan començant a nomenar" els seus representants en el grup polític que tractarà sobre aquesta reforma i ha demanat que siguin persones que puguin "prendre decisions sense haver d'estar consultant constantment".
Després d'insistir que el Govern anterior "no va tenir cap interès" a abordar l'assumpte, s'ha mostrat estranyada que ara el PP "apressi i alguns dels seus presidents, que "s'han caracteritzat pel seu silenci, ara estiguin poc menys que donant crits amb el finançament", la qual cosa és "una falta de coherència absoluta".
Montero s'ha compromès a "posar tots els mitjans" perquè les autonomies apropin postures, el que "no és fàcil" i, per això, ha decidit començar per la part que "genera més consens": determinar quina és la insuficiència de recursos que tenen respecte a les competències assignades.
Diversos mètodes
La ministra ha al·ludit als diversos treballs existents que van des d'agafar un any base i a partir d'allà projectar-lo; i el més complex, que seria fer una avaluació detallada del cost dels serveis, per la qual cosa faria falta desenvolupar una comptabilitat que ara mateix no tenen les comunitats.
Segons el seu parer, si hi ha acord en quant ha de transferir addicionalment el Govern perquè l'Estat del benestar sigui sostenible, "hi haurà moltes possibilitats de crear clima perquè a l'hora que es distribueixi per població ajustada" s'hagi aconseguit crear un model "confortable", encara que no sigui un "vestit a mida", la qual cosa és "extraordinàriament complex".
Finançar segons participació
Per al nou model, Montero és partidària que el nivell autonòmic conservi que el seu finançament ve de la seva participació en la recaptació. "Sóc ferm convençuda de l'Estat de les autonomies -ha agregat- i hauríem de dissenyar un sistema que permetés que les autonomies participessin en gran manera de l'actual recaptació".
Segons la seva opinió, aquesta opció és millor que les transferències directes, que "fa dependre el finançament" dels pressupostos generals de l'Estat, i ha subratllat que les comunitats haurien de tenir capacitat de fer els seus "amb o sense" comptes estatals, perquè són administracions "absolutament autònomes financerament".
La ministra no ha es pronunciat sobre quan estarà llest el nou model i assenyala que treballen perquè estigui "com més aviat millor", la qual cosa també dependrà de la capacitat de les autonomies d'arribar a acords. Però assegura que vol ser realista i reconeix que pot haver-n'hi en un temps raonable quan es parli d'insuficiència de recursos; que les coincidències seran menors en l'harmonització fiscal, i que, quan es parli de la població ajustada, "les diferències seran grans, perquè cadascú intentarà el repartiment que li quedi perfecte".
També preveu "grans diferències" en la capacitat i autonomia fiscal, ja que només les que tenen un nivell de renda més gran prefereixen més capacitat fiscal. I "posar-se d'acord com a país en el model de finançament de forma unànime seria que tots tenim la mateixa idea de país, de serveis socials, de sanitat... i com això no és la realitat política", el que la ministra pretén és arribar a un consens raonable, perquè "unànime serà difícil".
Respecte que el 2019 sigui any electoral municipal i en la majoria de les comunitats i els possibles excessos pressupostaris, reconeix que hi ha "tendència a plantejar mesures que no s'han dut a terme en època anterior", encara que saben que han de ser responsables i que els seus pressupostos hauran de complir totes les regles fiscals.