María José Rueda ha fet pràcticament de tot i ha viscut fins i tot una mica més. Formada en filologia anglesa, escriptura creativa i coaching, ha estat professora, comercial i ha treballat en màrqueting. També ha viscut un any a Veneçuela. Va decidir emprendre quan la van acomiadar per haver-se quedat embarassada. Ara, és mare d'un nen de tres anys i emprenedora amb l'assessoria de coaching Wadaka Konnection. Ho combina tot. I sense ensenyar, acompanya i aprèn en un camí compartit. "Quan t’agrada molt una cosa, és un món que no s’acaba mai."

Com passes de professora a coach?

Vaig començar a les escoles com a professora d'anglès però era tot molt directiu i no m'agradava. He canviat diverses vegades de feina però sempre han estat relacionades amb els idiomes, el comerç internacional o el màrqueting. Però encara no m'agradava del tot i vaig decidir agafar-me un any sabàtic per anar a Veneçuela. Allà vaig estudiar coaching i facilitació. Quan vaig tornar em vaig formar en psicoteràpia corporal i vaig dedicar-me al coach English (acompanyar i veure quins són els problemes per aprendre l'anglès) dins la consultoria lingüística. I em van fer fora de l'empresa quan em vaig quedar embarassada. 

Em van fer fora de l'empresa quan em vaig quedar embarassada

Una situació tant indignant com delicada. 

Sí, i em vaig quedar una mica confosa. Vaig cobrar l'atur, em vaig seguir formant i em van parlar de la capitalització de l'atur i de Trinijove. Em van ajudar molt a fer aterrar el projecte i vendre totes les idees que tenia. Juntament amb la meva sòcia, vam definir un pla d'empresa d'on va sortir Wadaka Konnection. 

I el finançament?

Vaig demanar un crèdit ICO al Banc Sabadell i vaig utilitzar la capitalització de l'atur. El projecte va començar amb 10.000 euros.

Quin balanç fas d'aquest any i mig?

Estic molt cansada i molt contenta. Em dona per viure'n. Però és just, perquè s'han de pagar moltes coses i no cobro al moment. Abans, tenia cada mes els diners allà i ara hi ha mesos que els tinc i d'altres que triguen a pagar-me o que directament potser no hi ha tanta feina. A l'estiu no hi ha pràcticament res i hi ha mesos que s'han de compensar amb els altres. Això s'ha de preveure i ha estat tot un aprenentatge. 

Què més has après?

Hi ha hagut molta feina a nivell administratiu i de màrqueting. Més de la que jo em pensava. He hagut d'aprendre molt de tot, fins i tot d'allò que no m'agrada, com la comptabilitat. No tinc pràcticament temps per preparar les classes i encara he de millorar algunes eines de màrqueting. Aquí faig estratègia, xarxes socials, pàgina web, blog, newsletter... He hagut de treballar molt de nit i crec que hauria de pagar algú per fer totes aquestes tasques i així jo em podria especialitzar en la formació del coaching. 

El coaching és un acompanyament per arribar a un punt que una persona vol però no sap com

Com definiries el coaching?

És un acompanyament per arribar a un punt que una persona vol però no sap com. Jo els dono la perspectiva però la feina la fa la mateixa persona. Estem molt en contacte amb les emocions. No hi ha aprenentatge sense les emocions. El meu objectiu és ajudar la persona a descobrir-se sempre que vulgui fer-ho. Amb la psicoteràpia corporal faig un espai d’acolliment, relaxació i confiança. M'és més fàcil arribar a les emocions de la gent d'una manera més respectuosa. Aprens moltes coses quan acompanyes algú.

Acompanyament i aprenentatge, però no ensenyament?

No m'agrada la paraula ensenyament. Jo no ensenyo res, acompanyo la gent a fer un camí. Cadascú agafa la seva responsabilitat i jo només els ajudo a arribar-hi. És un camí compartit. 

Què més vols fer?

Fins ara he barrejat psicoteràpia i formació. Més endavant, vull fer també coaching formatiu. Quan em vaig reunir amb la directora de l'escola on anirà el meu fill, em va preguntar què esperava del centre i li vaig respondre que no volia que perdés la curiositat i que l'ajudessin a trobar camins per descobrir coses. Tinc una mica de por que entri a l’escola. 

Tenir un fill o tenir una empresa és el mateix a nivell de feina

Quin consell donaries a algú que comença?

Ser mare i emprendre és molta feina. És igual que ho diguis a la gent, perquè no et creuen fins que no s'ho troben. Tenir un fill o tenir una empresa és el mateix a nivell de feina. S’ha de concretar molt quin és el target del públic i què vols fer. Alhora, ha de ser un projecte que t'agradi molt perquè hi ha molta feina i no et pots cremar. Quan t’agrada molt una cosa, és un món que no s’acaba mai.