Una cinquantena d'acadèmics, polítics i personalitats ha signat el manifest "Per una direcció pública professional", impulsat per l'Institut Ostrom, per demanar la fi de la politització de l'administració pública a Catalunya. 

El manifest defensa que és imperatiu iniciar un canvi gradual d’un model organitzatiu de l'administració pública a Catalunya, "fins ara assentat exclusivament en pautes de confiança i discrecionalitat polítiques", cap a un model meritocràtic d’acreditació de competències per al correcte acompliment d’un lloc de treball i, per tant, la submissió de la continuïtat en l’exercici en funció de l’avaluació de resultats i no del cicle electoral. 

Per defensar aquest manifest, l'Institut Ostrom recorda que segons l’OCDE "Espanya és, juntament amb Turquia i Xile, l'únic país on canvien entre el 95 i el 100% dels alts directius públics quan es produeix un canvi de govern". I lamenten que la Generalitat de Catalunya, tot i tenir les competències en matèria de regulació de directius públics, reprodueix "les disfuncionalitats del sistema espanyol".

Això provoca que quan hi ha un canvi de Govern més de 340 llocs de treball passin a estar en joc i que són objecte de pugna política amb una retribució agregada superior als 27 milions d’euros.

És per això que el manifest demana als grups parlamentaris que es comprometin a reprendre la tramitació del Projecte de llei d’ordenació del Sistema de Direcció Pública Professional de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aturat des de fa més de cinc anys, i, a més, incloure-hi l'obertura internacional dels concursos i establint com a objectiu que el govern aprovi l’Estatut de la Direcció Pública Professional aquest 2021. 

A més, defensen que un sistema professionalitzat d'administració pública suposaria per a Catalunya "un pas molt rellevant per avançar en la millora de la transparència, la igualtat d’oportunitats i la selecció meritocràtica dels directius públics". I permetria dotar les institucions catalanes "de millor capital humà, major intel·ligència rectora i una visió a llarg termini, permetrà definir i executar les grans transformacions públiques que necessitem per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030".

Alhora, afegeixen que la professionalització de l'Administració en el món anglosaxó, els països nòrdics o sense anar més lluny Portugal "ofereixen mostres evidents dels beneficis de la seva implantació en la governança pública".

Signants:

  • Daniel Albalate, Subdirector de l’Observatori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques. Professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona
  • Esteve Almirall, Professor titular d’Operacions, Innovació i Data Science i Director del Center for Innovation in Cities d’ESADE
  • Francesc Amat, Subdirector del Institutions and Political Economy Research Group a la Universitat de Barcelona
  • Germà Bel, Catedràtic d’Economia i Política Pública a la Universitat de Barcelona
  • Agustí Cerrillo, Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya
  • Koldo Echebarría, Director General a ESADE. Ex Director General de Planificació Estratègica i Desenvolupament del Banc Interamericà de Desenvolupament
  • Marc Esteve, Professor Associat en International Public Management a University College London. Professor visitant a ESADE
  • Eric Herrera, President del think tank Institut Ostrom Catalunya, membre de l’Atlas Network
  • Víctor Lapuente, Catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat de Göteborg i Professor Visitant a ESADE
  • Gerard Llobet, Professor Associat al Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) del Banc d’Espanya. Col·laborador del blog d’economia Nada es Gratis
  • Francisco Longo, Ex Director del Centre de Governança Pública d’ESADE. Ex Membre del Comitè d’Experts en Administració Pública de Nacions Unides
  • Guillem López-Casasnovas, Catedràtic d’Economia a la UPF. Ponent de la Comissió d’Experts per a la Reforma de l’Administració Pública del Parlament de Catalunya
  • Juan Luís Manfredi. Professor de Periodisme i Estudis Internacionals a la Universidad de Castilla-La Mancha.
  • Xavier Marcet, President de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. Consultor d’estratègia i innovació, impulsor de la Barcelona Drucker Society
  • José L. Martí, Vicerrector d’Innovació de la Universitat Pompeu Fabra. Professor titular de Filosofia del Dret
  • Anna Merino, Directora de Strategy & Economics a PwC Espanya. Ex Subdirectora de Competència, Regulació i Ajudes d’Estat del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat
  • Elisa de la Nuez, Advocada de l’Estat. Secretària General de la fundació “¿Hay Derecho?” i coeditora del seu blog homònim, d’anàlisi de l’actualitat jurídica
  • Ismael Peña-López, Director General de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat de Catalunya. Professor de Polítiques Públiques a la UOC
  • Juli Ponce, Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona. Ex director de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya
  • Jaume Puig-Junoy, Catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Investigador principal del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES)
  • Carles Ramió, Vicerrector i Catedràtic de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra
  • Mònica Reig, Directora Associada del Centre de Governança Pública d’ESADE. Directora de PARTNERS
  • Genís Roca, Consultor internacional en transformació digital. Coordinador del Grup de Treball Catalunya 2022 de la Generalitat de Catalunya
  • Xavier Roig, Empresari i Assessor Internacional en Planificació i Control Pressupostari
  • Joan Ramon Rovira, Director del Gabinet d’Estudis Econòmics i Internacional de la Cambra de Comerç de Barcelona
  • Josep Valor, Professor de Sistemes d’Informació i consultor i titular de la càtedra INDRA d’Estratègia Digital a IESE.
  • Josep Maria Vilalta, Secretari Executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques. Director de la Global University Network for Innovation (GUNI)