La nova Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica del govern espanyol està a punt de ser una realitat. Aquest dijous, la Comissió de Transició Ecològica del Congrés dels Diputats votarà el text final de la llei al qual ha tingut accés ElNacional.cat.

Ara bé, tot i que a priori sembla que aquesta llei ens conduirà cap a un futur més sostenible, i aquesta és la idea, però podria perjudicar, i d'allò més, gran part del teixit industrial català, en especial l'automoció i la petroquímica. El problema principal, segons destaquen des del sector és que, amb aquesta llei, el govern espanyol tanca la porta a la utilització de tots aquells combustibles alternatius i prima exclusivament l'electrificació, cosa que provocaria una falta de competitivitat per a moltes empreses presents a Catalunya. 

El punt més conflictiu és l'article 12 de la llei, ja que es busca que l'any 2050 el parc de turismes i vehicles comercials lleugers no produeixi cap emissió, per tant només contempla les emissions d'un vehicle durant la seva vida útil i no durant la fabricació d'aquest o amb el seu reciclatge i no contempla alternatives a l'electrificació que cada vegada són més sòlides, com els combustibles sintètics que, a la pràctica, tampoc provoquen cap emissió neta. 

De fet, des del sector s’apunta que si només es tenen en compte les emissions directes del vehicle durant la seva vida útil aquesta reducció d’emissions només es podria aconseguir a través dels vehicles elèctrics o d’hidrogen i els altres combustibles de carboni reciclat són tractats com si fossin 100% fòssils. Aquest fet és incompatible amb el Sistema Europeu de Comerç d'Emissions, el Reglament de repartiment de l'esforç, la Directiva d'energies renovables (RED II) i la Directiva de qualitat del combustible (FQD), on el CO₂ procedent de la combustió de biomassa es considera zero.

De fet el concepte d'emissions netes és clau, i essencial, perquè totes les empreses que estan desenvolupant tecnologies per tal de reduir emissions puguin competir en igualtat de condicions, ja que si la llei aposta únicament per l'electrificació, implicaria un risc cap a la neutralitat climàtica pel que fa a la relació entre les despeses i l'eficiència. 

Alhora, si es reconegués la capacitat d’aquests combustibles alternatius per reduir les emissions de CO2 en vehicles de combustió interna garantiria a l’Estat grans inversions en I+D per a combustibles de zero o baixes emissions de carboni, complementàries a l’electrificació i a l’hidrogen i que poden accelerar la descarbonització més enllà de les inversions en vehicles elèctrics.

Transició cap a una mobilitat amb menys emissions

Des dels sectors afectats asseguren que els biocombustibles sostenibles, els combustibles derivats de residus, els combustibles sintètics i el biogàs, juntament amb l'hidrogen renovable poden ser alternatives reals a l'electrificació perquè poden ser combustibles de zero emissions i, per tant, peces importants per una transició cap a una mobilitat amb menys emissions i descarbonitzada.

De fet destaquen que un vehicle que només emet CO2 d'origen renovable, com seria el cas dels combustibles anteriors, podria arribar a ser tan neutral climàticament parlant com un vehicle elèctric o un d'hidrogen.

Qui sí que s'ha pronunciat a favor d'aquests combustibles alternatius és la Unió Europea en el marc del Pacte Verd Europeu, on s’insta als Estats i a les empreses a intensificar “la producció i ús de combustibles alternatius i sostenibles per al transport” amb l’objectiu de reduir, de cara al 2050, les emissions del transport en un 90%.

L’únic mètode de transport per al qual es podran utilitzar aquests nous combustibles serà a l’aviació, on de cara a 2030, es necessitarà que el 63% dels combustibles siguin biocombustibles avançats, és per això que es demana que aquest mateix enfocament s’apliqui en el transport per carretera, especialment per als vehicles pesants, ja que una bateria elèctrica amb la potència suficient per fer un llarg trajecte tindria uns costos molt elevats, com a mínim en la situació actual.

Si la Llei fos esmenada amb totes aquestes consideracions que fa el sector, sense deixar d’apostar mai per l’electrificació dels vehicles, sinó que sumant totes les alternatives, l’Estat espanyol es podria convertir en el líder europeu pel que fa a la descarbonització de combustibles líquids. Seria així perquè dins de l’Estat hi ha diversos projectes que necessiten un marc regulador, que bé podria ser aquesta llei, que els habiliti i els proporcioni estabilitat.

El cotxe elèctric és una alternativa real?

Tot plegat és realment teòric, però es pot resumir que el cotxe elèctric, ara per ara, no és una alternativa real per la gran part de la societat. Un dels problemes és la manca de punts de recàrrega, que és insuficient i això provoca que no es puguin fer grans desplaçaments i per tant és un model que es veu reduït als àmbits urbans i provoca que els àmbits rurals quedin, en certa manera, marginats.

Un altre problema dels vehicles elèctrics és que, en ser un sector emergent, segueix sent un sector excepcionalment car i, per tant, molts ciutadans aposten per un cotxe tradicional perquè és molt més barat.

Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric

A part de l’exclusió d’aquests combustibles de nova generació de la nova Llei del Canvi Climàtic pel que fa a la competència i competitivitat per a certs sectors industrials, també hi ha un altre front obert que és l’aprovació del Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric. Aquest nou fons busca abaratir el preu de la factura de llum en un 13% aproximadament, ja que seria el Fons qui pagaria la diferència. Ara bé, aquests diners no cauen del cel i, a la pràctica, ho acabarien pagant les empreses de gas natural i electricitat, les empreses petrolieres i gasos liquats a l'engròs i els consumidors d'aquests productes. 

Per tant, aquest fons busca materialitzar l’aposta del govern espanyol per la transició cap a la neutralitat climàtica el 2050 basada en una estratègica monoenergética, l’electrificació. Ara bé, l’avantprojecte del fons és contrari al principi de neutralitat tecnològica que contemplen tant el Green Deal europeu i la futura Llei Europea del Clima, ja que només aposta per un sol tipus d’energia i no totes les empreses tenen la capacitat per fer aquesta transició.

El que provoca, en definitiva, aquest Fons és l’increment dels costos dels carburants i combustibles, que ja suporten càrregues fiscals per sobre del 50%, en un context de crisi econòmica com l’actual i, a més, també afectaria els ciutadans, ja que per una part baixaria la factura de la llum, però pujaria la del gas.

Aquest fons, per tant, faria perdre competitivitat als sectors afectats. Per exemple, des del sector petrolier alerten que, a diferència del sector elèctric, els seus productes no només competeixen en l’àmbit nacional sinó que també ho fan internacionalment i que, per tant si es produeix un repartiment de les despeses del sector elèctric sobre els altres sectors energètics, aquests sectors es veurien fortament perjudicats competitivament. Per això demanen que els productes industrials quedin exempts d’aquest fons i alerten que l’activació del Fons també desincentivarà l’entrada de tercers operadors, per tant provocarà deficiències en el sistema de la competència.