La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha defensat aquest dilluns les darreres pujades de tipus d'interès a l'eurozona. En un diàleg amb eurodiputats del Comitè Econòmic i d'Afers Monetaris a Comissió d'Assumptes Econòmics del Parlament Europeu ha insistit en la idea que cal "normalitzar" la política monetària i ha anticipat nous increments per combatre la inflació, actualment en màxims històrics a la zona euro. "Volem arribar al punt en què la política monetària ni estrenyi ni estimuli", ha subratllat, tot apuntant que part de la societat ha reaccionat "de manera exagerada" a la mesura i ha recordat que l'objectiu de l'organisme monetari és aconseguir que l'augment de preus se situï al voltant del 2% a mitjà termini. Tanmateix, la presidenta del BCE preveu pujar de nou els tipus d'interès després d'haver-los incrementat en 50 punts bàsics al juliol i en 75 punts al setembre, fins a l'1,25%.
Lagarde, ha assegurat que la majoria de les mesures de suport fiscal que estan adoptant els governs per ajudar a empreses i llars davant les pujades de preus contribueixen a augmentar la inflació perquè són generalitzades. "Desafortunadament, quan es miren les mesures adoptades, entre el 10 i 20% de les mesures són adaptades, temporals i específiques; i la resta són universals. Això no condueix necessàriament a una bona coordinació de la política fiscal i monetària", ha advertit Lagarde. El BCE insisteix que aquestes mesures fiscals han de dissenyar-se de manera que no vagin en contra de la seva política monetària, que implica refredar la demanda a força de pujar els tipus d'interès per a contenir la inflació, que el mes d'agost va assolir el 9,1% a l'Eurozona.
Futur difícil
La presidenta del BCE ha assegurat que el 2023 serà un any difícil, ja ha assumit que l'economia caurà el primer trimestre, i no ha descartat una recessió. Les últimes projeccions del BCE apunten al fet que la inflació anual tancarà 2022 en el 8,1% i baixarà al 5,5% en 2023, però els riscos per a aquesta perspectiva són a l'alça, sobretot per "la possibilitat de majors pertorbacions en els subministraments d'energia", segons Lagarde, qui ha agregat que això augmentaria la inflació i reduiria el creixement. Segons l'escenari central amb el qual treballa el Banc Central Europeu, l'economia de l'eurozona experimentarà un creixement del 0,9% el 2023. Malgrat tot, i donada "l'enorme incertesa" i els dubtes que poden generar les respostes fiscals de cada país, "és complicat predir què passarà", ha indicat la dirigent europea.
Per altra banda, Lagarde ha rebutjat les acusacions que han llençat alguns eurodiputats, els quals defensaven que la inflació ha estat provocada per la mateixa política monetària del BCE. "La inflació respon a circumstàncies que s'han donat i que no tenen precedents, la crisi de la covid-19 i la guerra d'Ucraïna, i la política monetària precisament ha d'actuar en contra de la inflació", ha remarcat. Sobre els efectes de la pujada de tipus en l'economia domèstica, Lagarde ha reconegut que aquesta provoca un encariment de les hipoteques i, per tant, una major pèrdua de poder adquisitiu de moltes famílies. No obstant això, ha apuntat que l'increment dels tipus és "necessari" i que correspon a les autoritats fiscals dels diferents estats dissenyar programes per ajudar les classes més desafavorides.