L'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra declara aquest dimarts a l'Audiència Nacional en qualitat d'investigat pel presumpte forat patrimonial de més de 720 milions d'euros causat a l'entitat mitjançant operacions immobiliàries suposadament irregulars entre 2000 i 2013.

Juntament amb el que va ser ministre de Defensa compareixeran els exdirectors generals de la caixa Adolf Todó i José María Loza, que inauguraran la primera ronda de declaracions acordada pel titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2, Ismael Moreno, des que admetés a tràmit la querella d'Anticorrupció fa gairebé un any. També se sotmetran a l'interrogatori, encara que un dia més tard, el director general adjunt de Catalunya Caixa entre 1998 i 2005 Lluís Gasull i els exdirectius Eduardo Aznar, Joan Valls i Joan Güell.

El dijous 22 serà el torn de quatre dels antics membres de la comissió executiva, Joan Manuel Pla, Josep Alonso, Joan Echániz i Josep Molins; mentrestant, Montserrat Robuste, Francisco José Villegas i Josep María Alentorn faran el mateix divendres. Finalment, l'exvicepresident de Catalunya Caixa i president de Enagás, Antonio Llardén, tancarà aquest torn el proper dia 27 després de modificar-se la seva citació.

Operacions immobiliàries entre el 2000 i el 2013

La present causa investiga una sèrie d'operacions immobiliàries efectuades entre els anys 2000 i 2013, en les que la caixa va entrar amb una participació d'aproximadament el 50% juntament amb altres socis, i que posteriorment va instrumentalitzar a través de la seva filial Promotora Catalunya Mediterránea (Procam).

En el seu escrit, el fiscal Fernando Maldonado distingeix dos períodes, el primer entre 2000 i 2007, quan es van prendre decisions d'inversió i d'adquisició de compromisos econòmics "rellevants", i entre 2008 i 2013, moment en què ja es va fer patent la impossibilitat de desenvolupar els projectes.

El Ministeri Públic assenyala que els òrgans de govern de l'entitat bancària van aprovar intervenir en promocions immobiliàries a Espanya i també a Polònia i Portugal en les quals s'adquirien terrenys no urbanitzables o fins i tot afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d'especial interès, la qual cosa suposava "un risc en la inversió". D'aquesta manera, la caixa hauria adquirit immobles i "compromisos econòmics rellevants" i hauria concedit crèdits "desproporcionats".