El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ha alertat del "gir cap al populisme" que s'està produint en molts països europeus, entre ells a Espanya. Des del curs d'estiu Què hem après de la crisi? de la UIMP organitzat per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE), Oliu no ha dubtat a titllar la situació de "preocupant", ja que encara s'han de realitzar reformes profundes i de llarg termini en el mercat laboral, educatiu o sanitari. La seva solució és "liberalitzar i buscar solucions a les problemàtiques que existeixen." 

Més contundent s'ha mostrat tot seguit quan ha llançat la següent pregunta: Fem les reformes o ens deixem endur per idees primàries de caire populista? El president del Banc Sabadell ha reiterat que la crisi econòmica ha "erosionat" el capital polític i social fins al punt de generar una "volatilitat més gran" i buidar el centre polític cap als dos costats. Però Espanya no és l'únic exemple de caràcter populista ja que segons Oliu, Grècia i França també han fet aquest gir. 

I més enllà d'afrontar aquestes reformes profundes i de llarg termini, el president del Banc Sabadell ha afegit que s'ha d'afrontar l'alentiment del creixement econòmic i el sentit estructural del comerç internacional. La disminució de la confiança a les institucions públiques i la incertesa del Brexit al Regne Unit són també factors a tenir en compte. 

Un entorn regulador inestable

D'altra banda, Oliu ha mostrat la seva preocupació per l'entorn regulador del sector financer, sobre el que ha remarcat que és inestable, canviant i molt exigent fins al punt d'incloure elements encara desconeguts, com per exemple, el desafiament tecnològic o digital que està ensenyant a les entitats "com portar el model de negoci i tractar amb el client". Aquesta inestabilitat prové d'un seguit d'organismes de regulació com són el Consell d'Estabilitat Financera (FSB), l'Autoritat Bancària Europea (EBA) o el Banc Central Europeu (BCE) que tenen "una pota nacional" malgrat ser supranacionals. 

A més, la rendibilitat i la solvència alhora que la contracció de marges pressionats per uns tipus d'interès molt baixos tampoc ajuda. En el cas d'Espanya, la situació encara és més greu a causa de l'herència de la morositat que afecta tant la banca europea com els actius problemàtics. I és que el repte ètic de cara al futur mereix segons Oliu una menció a banda que involucra tant la banca espanyola com europea.