Comença la desescalada i, amb aquesta, les primeres evidències de la crisi pel coronavirus. A més, l'arribada de l'estiu i les vacances posa contra les cordes el sector turístic, en un moment en què gran part de la societat pateix per la seva butxaca. ERTO sense cobrar, empreses que no saben si apujaran la persiana i una Europa dividida. Parlem de tot això i més amb el doctor en economia i professor a ESCI-UPF Joan Ribas, que investiga al voltant de temes macroeconòmics, economia internacional, globalització, medi ambient i turisme. Un seguit de reflexions sobre la crisi latent per la qual el professor no és gaire optimista. 

Com serà la crisi que ve?
Aquesta crisi ha arribat d'una manera totalment inesperada i abrupta. L'economia s'ha paralitzat perquè s'ha hagut d'aturar l'activitat per combatre la pandèmia. La caiguda del PIB i la pujada de l'atur a curt termini són molt grans. Que la recessió sigui curta o més llarga depèn de com i quan es pugui tornar a engegar l'activitat i que no hi hagi rebrots a la tardor. També de la magnitud i l'efectivitat de les polítiques d'estímul que s'estan plantejant en l'àmbit europeu.

Com valora la gestió que s'està fent per part de les administracions?
Estem al començament de la gestió de la crisi perquè just ara estem començant a controlar el xoc sobre el sistema de salut i comencem a reobrir, però tot just comencem. Va començar el BCE emetent diner i comprant deute, cosa que pagarà part de la factura, però encara en podem dir poca cosa. El gruix de la política de reconstrucció tant a Espanya com a Europa encara s'ha d'implementar. El que esperem és que es faci millor que amb la crisi del 2008. 

Europa és una cosa a mig acabar, una coca mal cuita

Què n'opina de l'acord macroeconòmic entre Emmanuel Macron i Angela Merkel? N'hi ha prou amb aquest acord?
Crec que fa falta un gran acord en l'àmbit europeu. En el fons Europa és una cosa a mig acabar, una coca mal cuita perquè es va fer una unió monetària i es va donar el poder d'emetre diner al Banc Central Europeu traient els bancs nacionals, però el que hem vist aquests anys és que una unió monetària sense una unió fiscal no funciona bé, per defecte estructural. Hi ha més de vint autoritats fiscals i una sola autoritat monetària, i a l'hora de coordinar el deute i l'emissió de diner no funciona bé i quan hi ha problemes seriosos ens adonem del desastre. 

Creu que aquesta crisi farà accelerar la realitat d'una unió completa?
Podria ser, però això també ho vàrem dir fa deu anys. El que està clar és que com és ara no funciona perquè hi ha ritmes diferents, opinions públiques i desenvolupaments diferents, cosa que es veu clarament en les diferències amb els impostos, l'economia submergida o la corrupció, que evidencien les divergències dins la mateixa Unió. A l'hora d'unir això en un únic paquet de polítiques fiscals és molt complicat. D'una crisi com aquesta en podem sortir més reforçats, però també pot passar el contrari i que això acabi d'ensorrar la Unió. 

Angela Merkel Emmanuel Macron 2019 (Consell Europeu)

Des que va començar la pandèmia han anat sortint diversos informes, de l'FMI, del BCE, inclús del Banc d'Espanya, tots força pessimistes. Com ho veu?
Jo crec que la crisi és molt forta, és un xoc inèdit i nou, un xoc d'oferta i demanda a la vegada, que per a alguns sectors és realment devastador, com per exemple el turisme i el lleure en general, i més en el cas de l'economia espanyola, que és molt intensiva en el sector serveis. També suposa un xoc molt gran en la cadena de valor, en què la producció era una combinació de tasques fetes a molts llocs diferents. En el moment de la Covid-19 la cadena de valor s'atura, i per tant tenim la indústria aturada també. I a sobre la caiguda del consum: molta gent ha anat a l'atur o està en ERTO i per tant no consumeix o estalvia tot el que pot. Per tant, amb tot això a la mà, no sé quines seran les xifres exactes però el que sí que sabem és que la caiguda serà molt gran i que en el cas espanyol la pujada de l'atur serà molt gran. 

El darrer informe de Manpower assegura que si el 25% dels ERTO que hi ha en vigor s'acaben convertint en ERO recuperació real no arribaria fins 2026...
Podria ser. Si mirem l'economia espanyola des dels 70, cada vegada que les coses han anat maldades l'atur ha pujat vora el 25%. Tenim un model que genera molt creixement econòmic i molts llocs de treball quan les coses van bé, però aquestes feines acostumen a ser febles, basades en sectors intensius en mà d'obra, com els serveis, el turisme, la construcció... i per tant són molt més temporals i molt més fàcils de destruir quan les coses van malament, i per tant es genera unes pujades d'atur impressionants. Ara podem estar de nou en una d'aquestes. 

S'ha parlat dels ERTO com un bon instrument per evitar que l'atur temporal acabi sent definitiu, però fins a quin punt podem comptar en què aquests ERTO no acabin sent ERO?
Just ara comença la tasca de reconstrucció i de veure quants d'aquests negocis que s'han tancat durant dos mesos poden obrir i en quines circumstàncies. Si això es pogués fer de manera òptima i fàcil, podria ser que molta d'aquesta gent que ha estat en els ERTO durant dos mesos torni a la feina i l'impacte sobre l'atur sigui gran durant el segon i el tercer trimestre però la recuperació sigui relativament ràpida. Sinó, efectivament tornarem a tenir l'atur a més del 20% i costarà molt abaixar-lo, perquè que l'atur augmenti costa molt poc però crear llocs de treball costa molt perquè l'economia ha de créixer de manera estable. De totes maneres, els ERTO han estat un instrument bo per aturar el cop però hi ha molta gent que encara no ha cobrat l'ERTO ni res des del 15 de març, i per tant una cosa és l'instrument teòric i l'altra és que no s'ha gestionat bé. 

Els ERTO han estat un bon instrument per aturar el cop però no s'han gestionat bé

Parlem de turisme. La Comissió Europea proposava una obertura de fronteres per fases. Què n'opina?
Si no s'obren les fronteres, el sector turístic per molt que pugui obrir no obrirà. Per tant, o hi ha una acció coordinada en l'àmbit europeu per obrir les fronteres de manera coordinada o serà molt complicat. Fa uns dies el govern espanyol i alguns altres van dir que farien una quarentena de 15 a dies a tothom que entrés, altres no; fa dos mesos cada estat va tancar les fronteres pel seu compte... per tant hi ha decisions que pot ser que estiguin bé en l'àmbit sanitari perquè tancar fronteres pot frenar els contagis, però des del punt de vista del sector turístic, només tornarà a funcionar quan hi hagi plena llibertat de moviment. Això vol dir no només que la gent es pugui moure, sinó que estigui segura. La gent no se'n va de turisme si no pot gastar i tampoc si ha de patir pensant que no el deixaran entrar als llocs. Si no hi ha unes regles clares, ben comunicades i ben enteses, la gent no anirà a fer turisme. Si cada estat posa regles pel seu compte, acabarà tota Europa tancada la resta de l'estiu. 

Es parla de potenciar el turisme local. En el punt en què ens trobem, en què la nostra economia depèn tant del turisme estranger, fins a quin punt el turisme local pot suposar un respir pel sector?
El turisme local i també l'espanyol només és un pedaç. Sense obrir els mercats internacional, aquest estiu serà molt complicat.

Davant d'aquesta situació, quina és la seva recepta?
Primer de tot cal estar segurs que hem resolt la crisi sanitària, perquè sinó serà tot molt complicat, sobretot per aquests sectors intensius en contacte humà. No sé si això passa per tenir una vacuna però pot ser que sigui més llarg del que ens pensem. 

Coronavirus Barcelona La Rambla Rambles Buida turisme turistes - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Donat el fet que tant la indústria, el turisme i l'economia en general està tan globalitzada i no s'havia donat fins ara una crisi que afectés tan fortament tots els països alhora, creu que després de la pandèmia s'intentarà reduir aquesta globalització per no dependre tant de fora?
És possible. La globalització és un procés que comença amb l'humanització del planeta. Fa menys de tres segles la primera revolució industrial va servir per aprendre a gestionar l'energia amb la màquina de vapor, després la segona revolució industrial amb els motors d'explosió i l'electricitat, i ara a finals dels 70 amb les tecnologies de la informació. Cada una d'aquestes grans onades tecnològiques han portat a onades de globalització guiada per la tecnologia i per la llibertat. Per tant, la globalització ha tingut una característica que és que s'ha format una gran cadena de valor global i bona part de la producció industrial s'ha traslladat a Àsia, sobretot a Xina. I sí que és possible que aquesta tendència cap a la Xina baixi una mica, de fet moltes onades de globalització van seguides d'onades de desglobalització. De fet, al segle XIX ja hi havia una globalització incipient que es va veure tallada per la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la Segona Guerra Mundial, etcètera. 

És possible que ara, després de la crisi del coronavirus, tinguem una onada de tancament i de tornar a mirar una mica cap a casa, produir als mercats locals, no dependre únicament d'una cadena de valor, tornar al pes del sector públic, ectètera.

Ara comentava la tecnologia, que també és un factor que s'està accelerant a marxes forçades. Anem cap a una societat més controlada, a part de menys globalitzada?
És possible. Torna a haver una tensió entre la tecnologia i la llibertat. La tecnologia existeix per controlar-nos i hem d'esperar-ne un bon ús, però el resultat final d'això no el sabem: d'una banda podem pensar que la gent serà molt gelosa de la seva llibertat però per l'altra podem pensar que canviarem part d'aquesta llibertat per seguretat. És difícil predir-ho. 

No sé si serà un rescat, però Espanya dependrà clarament d'Europa per sortir d'aquest forat

Espanya hauria de demanar un rescat a Europa?
Mentre la unió fiscal no estigui solucionada hi haurà una tensió, perquè no hi ha un deute europeu, no hi ha uns mecanismes clars, fins i tot no està clar què vol dir un rescat. En el cas del 2012, els diners que varen arribar portaven uns condicionants que Espanya no va complir, i per tant aquesta tensió europea no serà fàcil de gestionar i ha tornat a sortir de seguida. Una tensió sobre si els diners han de ser incondicionals o amb condicions, per tant no sé si Espanya haurà de demanar un rescat però clarament dependrà i haurà de rebre molts diners d'Europa per sortir d'aquest forat. Si això serà un rescat, un préstec o què no ho sabem i acabarà depenent de les negociacions polítiques. 

Per acabar, creu que en traurem alguna cosa bona d'aquesta crisi?
No ho sé, diuen que tota crisi és una oportunitat, però jo crec que això són paraules per consolar-nos. El que en traurem de bo és que en sortirem i si en sortim amb salut segurament n'haurem après alguna cosa, com el teletreball o aprendre a valorar el que teníem abans, però bé, qui sap. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat