L'Institut Nacional d'Estadística ha publicat la dada avançada de l'IPC d'agost, que ha baixat al 10,4% després que el mes de juliol es disparés fins al 10,8%, la més elevada des del setembre del 1984. Segons l'indicador avançat publicat aquest dimarts l'INE, la lleugera baixada de l'IPC s'explica perquè encara que els preus de l'electricitat, l'alimentació i la restauració, entre altres, han tirat a l'alça de la inflació, la baixada dels preus de carburants, que van pujar l'agost del 2021, han incidit en sentit contrari. Es tracta de la segona dada d'inflació més alta dels darrers 38 anys.

Amb aquesta lleugera baixada de quatre dècimes, la inflació acaba amb una ratxa de tres mesos consecutius d'ascensos a la taxa interanual. Primerament, al maig va escalar fins al 8,7%, al juny va enfilar-se fins al 10,2%, superant els dos dígits per primer cop. Finalment, al juliol va escalar més de mig punt fins a situar-se en una xifra històrica del 10,8%. La petita moderació, però, és insuficient, ja que continua en màxims. Aquesta dada d'agost haurà de ser confirmada per l'INE a mitjans de setembre.

Baixen els carburants, puja l'electricitat

Aquest agost, la vida és un 0,1% més cara respecte del juliol passat. L'electricitat, l'alimentació, la restauració i els paquets turístics van ser els responsables principals de l'encariment de la cistella. Segons l'INE, la moderació de l'IPC interanual fins al 10,4% és causada, principalment, a la baixada dels preus dels carburants. Per contra, a l'agost van augmentar els preus de l'electricitat, que es troben en màxims des de l'entrada en vigor de l'excepció ibèrica. La inflació subjacent també s'utilitza per determinar si la inflació provocaria més inflació en espiral, un bucle que fins ara sembla que no s'està donant. L'INE incorpora a l'avanç de dades de l'IPC una estimació de la inflació subjacent, sense aliments no elaborats ni productes energètics, que ha augmentat a l'agost tres dècimes, fins al 6,4%, el valor més alt des del gener del 1993. 

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, ha vaticinat que la inflació segueixi "una senda de descens en els pròxims mesos". En una entrevista a TVE, Calviño ha dit que cal valorar-ho amb una "enorme prudència" perquè hi ha una "incertesa molt elevada" provocada principalment per la guerra d'Ucraïna, però ha esperat que l'any vinent es pugui tornar a "nivells més normals d'inflació". La vicepresidenta ha reivindicat "l'impacte positiu" de les mesures de l'executiu i ha fet una crida a Europa a proposar "més mesures". 

La UE respon als elevats preus

Aquest dilluns la Unió Europa ha reaccionat a l'escalada de preus de l'electricitat i ha anunciat per sorpresa una "intervenció d'emergència" del mercat de l'energia. Precisament, la UE celebrarà el 9 de setembre una reunió extraordinària per abordar la forta pujada de preus de l'energia. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat les paraules de Scholz i Fiala en relació amb la necessitat d'intervenir el mercat elèctric europeu. També ha apostat per una reforma d'aquest mercat, després d'assenyalar que es va dissenyar "per altres circumstàncies" i que està darrere dels preus "desorbitats" que es paguen en el context d'una guerra a Ucraïna en lligar el preu del gas a altres energies.