En què i com podria el Banc Central Europeu (BCE) gastar millor? Aquesta és una de les grans preguntes amb resposta que es desprenen de l'informe anual 2015 del BCE, que el seu ponent i també eurodiputat del PDECat, Ramon Tremosa, ha presentat aquest dijous al Cercle d'Economia. Més concretament, Tremosa, que va aconseguir tirar endavant l'informe amb 36 vots a favor, 12 abstencions i 7 vots en contra a la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris, ha explicat que la recomanació del Parlament Europeu al BCE passa per reencaminar o ampliar l'estratègia.

"No és comprar menys deute sinó comprar millor". O el que és el mateix, un canvi d'inversió "no en quantitat sinó en qualitat". De la compra directa de deute públic i corporatiu a la també adquisició de bons del Banc Europeu d'Inversions (BEI). I tot plegat, amb un objectiu principal: accelerar el corredor mediterrani així com altres projectes d'infraestructures de la Unió Energètica i Ferroviària mitjançant les inversions privades d'interès públic. 

Suport públic a Draghi

L'informe del BCE que es "replicarà" en la sessió plenària de l'Eurocambra a Estrasburg entre el 21 i el 24 de novembre del 2016 no és vinculant però sí un aval i una mostra de suport polític a la gestió del president del BCE, Mario Draghi. "Nosaltres no estem fent mandats vinculants que hagi d'aplicar Draghi, però sí recomanacions", ha assegurat Tremosa. I més enllà de les inversions, l'informe també explica que la política de baixos tipus d'interès pot "endarrerir reformes estructurals i de consolidació necessàries del seu dèficit públic primari, particularment al nivell de l'Administració central".

Alerta els països del sud d'Europa per no haver aprofitat la liquiditat per realitzar reformes estructurals i d'àmbit estatal, alerta una Espanya que ha optat per les retallades de despesa a les administracions locals i autonòmiques abans que la central. "No s'ha ressentit ni l'exèrcit ni la construcció de l'AVE", ha afegit.   

"No solidarity without responsability"

Segons Tremosa, "la sensació nord-europea és que el quantitative easing (augment de l'oferta de diner) és un impuls per la porta del darrere". I és que la política "superexpansiva" de Draghi per inundar el sistema de liquiditat, està "castigant" els estalviadors del nord d'Europa alhora que afavoreix les economies més endeutades, com és l'espanyola. En aquest sentit, l'eurodiputat català ha explicat que el discurs dels nòrdics és "no solidarity without responsability", i en el cas concret dels alemanys, tenen "una genètica monetària modificada per les inflacions".

Rebuig i descontent dels nòrdics i Alemanya, que consideren que els països del sud només faran reformes "si tenen l'aigua al coll". A tall d'exemple, més que simbòlic de la "poca química" que els diputats alemanys senten per la política monetària del BCE, Tremosa ha recordat que quan Mario Draghi va prendre possessió del càrrec de president del BCE, "Sarkozy hi va anar però Merkel no". No es descarta que el pròxim president del BCE, que s'escollirà en dos anys, cedeixi a les pressions de nòrdics i alemanys i acabi optant per tornar a l'escenari del 2011, on en un context d'elevat dèficit públic i elevada prima de risc, els països del sud d'Europa havien de gestionar la política econòmica amb una forta disciplina fiscal. De presidenta d'Alemanya a president del BCE, temps al temps.

El gran risc

"El gran risc és que en la situació actual que és molt diferent de la del 2008 es produeixi un xoc similar al del 2008. Ara tenim molts menys instruments", ha assegurat el director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), Jordi Galí. En el que ha estat una profunda i tècnica anàlisi de la situació macroeconòmica d'Europa, Galí ha explicat que els instruments de política monetària estan molt esgotats i això suposa que amb l'impacte de la crisi financera, s'hagi perdut capacitat de resposta i neutralització.

Més concretament, el també assessor del BCE i la Reserva Federal ha apuntat que el perquè de tot plegat es deu a una sèrie d'indicadors: entrada d'economies emergents de mercat al capital global, baixa natalitat, augment de l'esperança de vida, caiguda del creixement esperat, augment de la incertesa o escassetat d'actius financers sense risc o efectes d'inversió real rendibles, entre d'altres. I en resposta al perquè, Galí, conegut per ser un dels grans investigadors de la nova síntesi keynesiana, ha defensat una política fiscal expansiva impulsada amb creació de diner.  

Una paradoxa amb "ulls clucs"

"Ulls clucs" o "Lost in translation" són alguns dels adjectius que el catedràtic de la UPF, Guillem López Casasnovas, ha utilitzat per descriure la "complexa" genètica dels organismes reguladors i supervisors durant la crisi. En la seva intervenció, el també conseller i assessor del Banc d'Espanya, ha posat sobre la taula de debat la paradoxa implícita en el fet que l'Eurogrup pressioni el govern espanyol perquè compleixi amb els objectius de dèficit públic alhora que reconeix que l'economia espanyola és la que registra un major creixement a la UE. 

Casasnovas, que ha verbalitzat la seva angoixa per la complexitat financera del moment i els efectes que la macroeconomia pot tenir en el benestar de la societat, ha assegurat que malgrat que "alguns dirien que ja estem a prop de la sortida de la crisi", els indicis no acaben d'estar del tot clars. Per això, el catedràtic ha defensat un marc d'actuació "més macroprudencial" que posi el focus en vigilar el risc sistèmic i en una actuació "més anticipativa i amb més recursos".