La inflació als Estats Units tampoc s'atura. El passat mes de juny es va situar en el 9,1%, una taxa no vista des de 1981 i empesa, com és habitual en els últims mesos, per l'encariment de l'energia i dels aliments. De fet, en l'últim mes els preus de consum van pujar un 1,3% segons les dades publicades aquest dimecres per l'Oficina d'Estadístiques Laborals (BLS). Aquestes xifres confirmen que els preus de consum als Estats Units no mostren encara els efectes de la política monetària restrictiva de la Reserva Federal (Fed), que porta des de març passat pujant els tipus i pensa continuar fent-ho fins a contenir la inflació. L'alça dels preus de l'energia, i sobretot de la gasolina, així com dels aliments va ser, una vegada més, la que més va influir en aquesta nova escalada de la inflació al juny, de fet, l'encariment de l'energia va ser del 7,5% i va contribuir a gairebé la meitat del creixement mensual. En el cas concret de la gasolina, va pujar un 11,2% en l'últim mes mentre que la pujada del preu dels aliments va ser de l'1%.

En els últims dotze mesos, tant els preus de l'energia com els dels aliments han batut rècords dels anys 80, en el cas dels productes energètics, l'alça de preus ha estat del 41,6%, l'encariment més alt des d'abril de 1980. Per la part dels aliments, els preus han pujat un 10,4% en l'últim any, que la converteix en l'alça més gran des de febrer de 1981. La taxa interanual de la inflació subjacent, que mesura l'encariment dels preus excloent l'energia i els aliments, va ser del 5,9%.

Tot i aquestes pujades, cal recordar que des de principis d'any a Reserva Federal dels EUA, l'òrgan homòleg del Banc Central Europeu, ha pujat els tipus d'interès en les seves últimes tres reunions i de manera progressiva: 0,25 punts al març, 0,50 punts al maig i 0,75 punts al juny. A més, ja ha advertit que la seva intenció és aprovar una nova alça després de la seva reunió de política monetària d'aquest mes, que se celebra els dies 26 i 27 de juliol. Ara per ara, la prioritat per a la Reserva Federal és contenir els preus i és per això que ja ha anunciat per activa i per passiva en diverses ocasions que continuarà actuant per a complir amb aquest objectiu, encara que la seva política monetària restrictiva pugui portar conseqüències negatives sobre l'evolució econòmica.

Un vertader problema per a Biden

L'elevada inflació i, sobretot, la pujada dels preus de la gasolina, és una de les principals preocupacions de la ciutadania estatunidenca i una de les raons dels baixos índexs de popularitat del president dels EUA, Joe Biden. La Casa Blanca es va anticipar ahir a la publicació d'aquest indicador i, en una trobada per a periodistes, un funcionari del Govern nord-americà va recalcar que la taxa que avui s'anava a publicar, corresponent al mes passat, no reflecteix les baixades que ja s'estan registrant en els preus del combustible. En aquesta línia va recordar que el preu mitjà del galó de gasolina (3,7 litres) al juny va ser de 4,92 dòlars i que ara està 4,66, un xifra que, els mercats de futurs, apunten que descendirà fins als 3,30 dòlars.

En la trobada telefònica amb la premsa, una altra funcionària del Govern de Biden va parlar dels temors de recessió i, encara que va reconèixer que la definició tècnica és la de dos trimestres de caiguda del PIB, va subratllar que hi ha altres indicadors que cal tenir en compte i que demostren la robustesa de l'economia del país. Va citar sobre aquest tema el bon comportament del mercat de treball o el fort estalvi de les llars entre altres indicadors que demostren, va dir, que l'economia del país està més ben preparada que unes altres per a afrontar els reptes globals que venen en els pròxims mesos.

El Fons Monetari Internacional va publicar ahir les seves conclusions sobre l'article IV per als Estats Units i va rebaixar de nou les seves previsions econòmiques per al país. El Fons calcula que el PIB creixerà un 2,3% enguany i l'1% el que ve, sis i set dècimes per sota, respectivament, de les estimacions que va apuntar fa només quinze dies, quan la directora de la institució, Kristalina Georgieva, va presentar els treballs de l'article IV sobre aquest país.