La Hisenda Pública no sol ser objecte de devoció per als seus contribuents. Però el que segurament el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, encara no sabia és que un 78,2% dels espanyols entén que el tracte de l'administració és "desconsiderat, arrogant i exigent". Tan sols un 16,4% el veu "neutre" i un 5,5%, "considerat, amable i conciliador". Així ho constata la primera edició del Baròmetre de Percepció de la Fiscalitat elaborat per la Unió de Contribuents (UC). El seu objectiu és conèixer l'opinió dels contribuents sobre l'esforç fiscal tant de ciutadans com d'empreses així com el grau d'(in)satisfacció amb la càrrega tributària, la visió general dels impostos o l'opinió del tracte rebut per la Hisenda Pública. Per a aquest últim cas, la crítica ha estat aclaparadora.

Una altra dada interessant: un 53,9% dels contribuents a Espanya considera "greu" el perjudici que els impostos ocasionen a la seva economia personal o familiar, mentre que el 35,8% entén aquest mateix dany com a "moderat i assumible" i tan sols un 10,3% no percep cap mena de perjudici. I més enllà de la dita sobre que pagar impostos no és plat de bon gust per a ningú, aquestes xifres ens mostren que hi ha un problema de recaptació o bé, de distribució.

Convé dir que la teoria econòmica sobre el segon teorema fonamental del benestar assegura que "qualsevol distribució de riquesa que sigui eficient en el sentit de Pareto pot sostenir-se en un mercat de competència perfecta". O el que és el mateix, una redistribució via transferències o impostos de les dotacions inicials pot guanyar en equitat sense perdre en eficiència. Tanmateix, en aquest baròmetre queda reflectit que els contribuents prefereixen uns impostos baixos per afavorir la creació de riquesa i ocupació abans que uns impostos alts per redistribuir-la. Potser, riquesa i ocupació no són incompatibles amb redistribució. Potser, més eficiència i més equitat no són excloents.

Impostos "excessius"

Més xifres: un 79,2% dels contribuents opina que els impostos són "massa alts", per al 17,1% són "correctes" i tan sols un 3,7% els considera "massa baixos". La consciència majoritària passa per entendre la càrrega tributària espanyola com a "massa elevada", en part explicable perquè amb la vista posada al retrovisor, un 81,5% percep una tendència a l'alça dels impostos en els últims deu anys.

En aquest sentit, el rebuig majoritari passa pels impostos que graven el treball seguit d'impostos indirectes, entre els quals destaquen especialment els impostos a l'energia, els combustibles així com també els impostos de patrimoni, successions i donacions. Dos dels impostos estrella com són l'IVA o l'IRPF també són considerats com a "excessius" per un 90% i un 60,6% dels contribuents, respectivament.

Els 184 dies del contribuent català

Catalunya té una visió molt més crítica que la resta en matèria d'impostos. Potser perquè els catalans són els que més temps treballen per pagar els seus impostos i complir així les seves obligacions tributàries amb Hisenda. Segons un informe del Think Tank Civisme corroborat per la fundació per a l'Avanç de la Llibertat i la mateixa UC, els catalans treballen 184 dies de mitjana i aconsegueixen l'alliberament fiscal el dia que se celebra la independència nord-americana. A partir del 4 de juliol, els catalans passen a treballar per generar els seus propis ingressos. Més concretament, deu dies més que Ceuta i Melilla i quatre dies més que la mitjana espanyola, en la qual també es troben Madrid, el País Basc i Galícia. Com Catalunya, cap altra. Ni tan sols se li apropen a dos dies vista.

"La percepció de perjudici dels impostos" a Catalunya i Espanya. Estadística comparativa de l'UC.

Tornant al baròmetre, el contribuent català creu que el ciutadà mitjà paga uns impostos massa alts en el 92,9% dels casos i un 97,9% percep que els impostos han anat augmentant en els últims deu anys. Finalment, convé remarcar que al contribuent català, els seus propis impostos li semblen "massa alts" en el 76,7% dels casos, "alts" en un 20,9% i "mitjans i correctes" en un 2,3%. I malgrat això, tan sols un 53,5% dels catalans considera "greu" el perjudici que els impostos causen a la seva economia personal o familiar, "moderat i assumible" en un 39,5% dels enquestats i sense perjudici al 7% restant. I és que la percepció sol anar molt lligada a com i en què es recapten els impostos i a com i en què es distribueixen.