La gestió de la bona convivència entre grans superfícies i petits comerços és una decisió fonamental en el model de desenvolupament de qualsevol ciutat. Especialment en aquelles de menor envergadura.

I més enllà de qualsevol debat sociopolític o de sobretaula, l'obertura de grans supermercats en ciutats que compten amb menys de 10.000 habitants suposa el tancament d'entre un 20% i un 30% de petits establiments al centre durant els quatre anys següents a la seva instal·lació, segons queda reflectits en un estudi realitzat per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i impulsat per l'Obra Social "la Caixa". Un percentatge que es materialitza amb el tancament d'entre 15 i 20 petits comerços d'alimentació, dels quals després una gran majoria, entre 10 i 15, tornen a estar ocupades per negocis d'altres sectors.

Més concretament, un 60% del petit comerç que tanca les seves portes passa a convertir-se en establiments amb productes de la llar com són mobles, electrodomèstics i tèxtil mentre que el 40% restant es troba molt diversificat en tota mena de negocis com són estancs, quioscos, perfumeries, joieries i floristeries, entre altres.

I aquests percentatges estan estrictament associats a la regulació aplicada ja que segons l'estudi, els municipis no regulats acaben patint un major nombre de tancaments de petits comerços que els que sí que ho estan. Protegir o no al petit comerç davant l'amenaça o font d'oportunitats de les grans superfícies. 

Al centre de la polèmica

L'obertura de grans supermercats no compta amb un veredicte unànime entre els experts com tampoc entre la ciutadania. D'una banda, els crítics consideren que genera externalitats negatives al mercat i en les estructures de la ciutat, incrementant tant els nivells de pol·lució com el tancament de petits establiments. Tanmateix, aquells que es mostren favorables als grans supermercats com a model de desenvolupament de consum a les ciutats, expliquen que la seva política de preus sol tenir una tendència a la baixa a causa dels efectes derivats de les economies d'escala, una cosa que al cap i a la fi, acaba afavorint el consumidor final. Almenys en quant a preus. 

I és que malgrat que els grans supermercats suposen una amenaça per als petits establiments, la investigadora de l'IEB i creadora de l'estudi, María Sánchez-Vidal ha assegurat que no sembla suposar un perill per a l'activitat del centre de la ciutat ja que "els locals comercials buits acaben sent substituïts per altres models de negoci." A més, convé remarcar que si la pèrdua de llocs de treball generada pel tancament de petits comerços queda compensada per la creació d'ocupació als grans supermercats, llavors l'efecte net d'atur resulta positiu i la regulació debilita, segons l'estudi, l'ocupació local en lloc de protegir-la. 

Perifèria i marques blanques

En general, l'activitat comercial està mostrant una clara tendència a situar-se a la perifèria de les ciutats, tal com queda reflectit en l'estudi que ha registrat tots els casos succeïts en el conjunt d'Espanya entre 2003 i 2011, ja que dels 317 supermercats oberts al llarg d'aquest període, 88 ho han fet en municipis i la resta a la perifèria. 

A més, l'estudi també explica que els supermercats convencionals són els que provoquen més tancaments sobre les petites botigues d'alimentació del centre de les ciutats mentre que les marques pròpies i blanques de les grans superfícies tenen un efecte nul en el cessament de l'activitat. En aquest sentit, Sánchez-Vidal ha atribuït això al fet que "els consumidors estan acostumats a comprar uns productes i marques determinats". Uns hàbits de consum que una vegada establerts, són molt difícils de canviar a causa de les comoditats pròpies de reunir en un mateix local productes similars als què venen als petits establiments. I és més enllà d'un ferm posicionament a favor o en contra dels grans supermercats, la psicologia del consumidor sol ser molt sensible a tota mena de canvis.