"A grans mals grans remeis". Aquesta és la recepta del grup de conjuntura del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), que assegura que el deute de l'Estat davant la crisi pel coronavirus augmentarà de manera exponencial "però segurament no hi ha una altra alternativa". I és que els economistes asseveren que "no hi ha altre remei" que augmentar molt la despesa pública, "posar tota la carn a la graella" i insten a les administracions a "fer el que calgui per evitar que tanquin les empreses viables", si bé asseguren que "segurament la recuperació de l'economia fins a nivells pre-Covid no arribarà fins el 2023".

Aquestes són algunes de les conclusions del grup de conjuntura del CEC presentades avui pels economistes Modest Guinjoan, Albert Carreras i Jordi Goula, en què han avisat també que el sector empresarial s'haurà d'adaptar a la situació fer ajustaments en matèria laboral, "perquè la pandèmia ha suposat una empenta a les empreses i sectors que ja abans no eren massa rendibles". 

Recuperació al 2023 i sectorial

El Col·legi preveu una recuperació de l'economia "estirada en el temps" fins al 2023 i molt diferenciada per sectors. L'economista Jordi Goula ha assegurat que, per tornar a nivells prepandèmia caldrà fer créixer l'economia entre un 24% i un 32% durant els propers trimestres, cosa que "és pràcticament impossible". En qualsevol cas, ha afirmat que hi haurà sectors que sortiran de la crisi molt abans i que, fins i tot, podrien tornar a nivells de l'any passat el 2021. 

Goula ha avisat que "cal anar en compte amb les previsions", perquè n'han sortit moltes i molt diverses, i "la magnitud de la crisi es veurà amb les dades del segon i el tercer trimestre, del qual encara no en tenim xifres". En aquest sentit, Goula ha explicat que "suposant que l'impacte en l'economia fos una V perfecte, hauríem de pujar a xifres inassolibles per recuperar-nos, i per tant crec que la recuperació total serà el 2022 o 2023, tot i que hi haurà sectors que sortiran molt abans". 

La majoria d'afectats per ERTO es reincorporen a la feina

Aquesta és una de les bones notícies que aporta el Col·legi: la majoria dels que han estat afectats per ERTO i que ja n'han sortit s'han reincorporat a la feina i no han anat a l'atur, cosa que era una de les principals preocupacions pel que fa al mercat del treball. "Fins el 30 de juny han deixat d'estar en ERTO el 47% dels afectats, però ens hem de preguntar si aquesta gent surt per tornar a la feina o per anar a l’atur. La bona notícia és que la gent sembla que ha tornat a treballar, perquè en el darrer mes ha augmentat poc l'atur, i principalment ha augmentat amb gent que busca la primera feina", assevera Goula. 

En paraules de Guinjoan, "hi ha hagut empreses que tot i podent-se acollir a un ERTO no ho han fet per lleialtat institucional. S’ha parat el cop de la manera que s’ha pogut, però les coses no s’han acabat aquí perquè quan comenci la represa de l’activitat veurem la magnitud de la tragèdia", explica l'economista. "És una crisi també de liquiditat i queden afectats els paràmetres de solvència, això farà que els balanços mostrin una imatge fonamentalment diferent que l’any passat i això condiciona el futur".

Evitar el tancament d'empreses viables

Guinjoan ha reconegut que les empreses no han assolit el nivell d'ingressos previs a la crisi perquè "la recuperació de la demanda és feble" i les companyies han de fer front als costos fixos o de reincorporació de plantilla provinent dels ERTO. Davant aquesta situació, l'economista ha avançat que les empreses hauran de fer ajustos, tant en l'àmbit del treball a través d'acomiadaments com en l'àmbit del crèdit. "L'Estat hauria de plantejar-se facilitar el màxim possible els ajustos empresarials bàsicament perquè s'ha d'evitar tant com es pugui que tanquin empreses viables", ha afirmat l'economista.

Alhora, ha assegurat que les empreses hauran de fer el "possible" per adaptar-se a la nova situació i s'ha referit a la revisió de les cadenes de subministraments o a l'ajustament de certs paràmetres. L'economista no ha descartat que les empreses facin acomiadaments o ajustos a nivells salarials i ha assegurat que, tot i que aquestes decisions podrien comportar un cert augment de l'atur, mantenir vives les empreses és "fonamental".