El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres recórrer al Fons de Contingència per tal d'indemnitzar amb 172 milions d'euros Repsol Butano, Cepsa Gas Liquat i Disa, i complir d'aquesta forma diverses sentències en les quals es condemna l'Estat per obligar les empreses a vendre butà a pèrdua. A part d'aquest import, l'Executiu també ha autoritzat l'ús d'aquest fons perquè el Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital indemnitzi Endesa amb 2 milions d'euros per complir una sentència del Tribunal Suprem relacionada amb la revisió dels peatges d'electricitat.

Pel que fa al butà, les autoritzacions cursades pel Consell de Ministres s'articulen entorn de vuit acords per respondre a altres tantes resolucions judicials condemnatòries.

Indemnització contra la vulneració

A Cepsa se la indemnitzarà amb 55,5 milions per una sentència del Suprem de febrer d'aquest any, mentre que Repsol rebrà 104 milions d'euros en execució de cinc resolucions judicials, totes elles ratificades en cassació pel mateix tribunal en els primers mesos del 2017. Pel que fa a Disa, l'empresa suma dues condemnes indemnitzatòries al seu favor, una per import d'1,2 milions i una altra, de més quantia, per 10,9 milions. Les indemnitzacions inclouen els interessos anuals associats a uns imports sobre els quals van començar a dictaminar els tribunals el 2014.

En analitzar els diferents casos, el Suprem va concloure que el Govern espanyol havia fixat als operadors de butà unes tarifes en les quals no es recullen tots els costos en què incorren. El tribunal va tenir en compte no només els ingressos que s'haurien obtingut d'aplicar-se les referències de preus adequats, sinó també aspectes com la situació d'oligopoli al sector, la no-importació de tot el GLP que es comercialitza i les variacions dels costos de les fluctuacions del mercat.

El tribunal va entendre que, encara que pot imposar-se un deure de suportar el dany, quan el Govern a l'exercici de la seva competència pren una determinada opció de política econòmica no es pot imposar tal obligació si s'està obligant a "la venda a pèrdues durant un període prolongat de temps". Segons el Suprem, l'actitud del Govern implicava "una vulneració del principi de proporcionalitat en la intervenció pública en la fixació específica de preus màxims de GLP que s'havia acordat i que va ser objecte d'anul·lació".