El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el nou sostre de despesa i les previsions macroeconòmiques per al pròxim any i mig, dos fets que marquen l'inici de l'elaboració i posterior tramitació dels pressupostos pel 2023. En aquesta línia, el Consell de Ministres ha aprovat un límit de despesa no financera per a 2023 de 198.211 milions d'euros, un 1,1% superior al d'aquests 2022, que ja va ser un màxim històric (196.142 milions) gràcies a l'efecte dels fons europeus. A més, pel que fa al quadre macroeconòmic, l'Executiu de Pedro Sánchez ha rebaixat en vuit dècimes la seva previsió de creixement del producte interior brut fins al 2,7% per a 2023, per culpa de l'impacte de la guerra a Ucraïna i el creixement dels preus. Tot i rebaixar les previsions per 2023, el govern espanyol ha decidit mantenir intacte la previsió de creixement per a enguany al 4,3%. A més, el govern espanyol ha mantingut la previsió de dèficit públic del 3,9% del PIB, una referència l'incompliment de la qual no implicaria sancions per part de la Unió Europea, ja que les regles fiscals europees es troben suspeses des de l'esclat de la pandèmia.
La presentació del nou sostre de despesa, no només implica la xifra fins a la qual el conjunt de l'Estat podrà gastar amb els nous pressupostos, sinó que també dona el tret de sortida per a l'elaboració d'aquests, que seran els últims d'aquesta legislatura, i que buscaran consolidar el creixement econòmic i la creació d'ocupació, que s'ha iniciat després de la pandèmia. Ara bé, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero ja ha avisat que s'haurà de tenir en compte el complex panorama econòmic actual, marcat per la guerra a Ucraïna i l'escalada de preus. "El nou sostre de despesa aconsegueix una xifra rècord, encara que això no impedirà que continuem reduint el nostre desequilibri i mantenint l'esforç inversor", ha assegurat Montero en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, on ha desglossat el nou límit de despesa no financera per a 2023, que per tercer any consecutiu se situa en màxims.
El govern espanyol, obligat a rebaixar el creixement
L'encarregada de presentar el nou quadre macroeconòmic que baralla el govern espanyol ha estat la vicepresidenta primera i ministra d'Economia del govern espanyol, Nadia Calviño, que ha defensat que "tot continua apuntant a un fort creixement de l'economia espanyola" per al pròxim any i mig, defensant que les noves previsions estan alineades amb les estimacions realitzades pel conjunt d'organismes nacionals i internacionals. Cal recordar que la Comissió Europea estima un creixement del 4% del PIB enguany i del 2,1% el pròxim, mentre que el Banc d'Espanya el situa en el 4,1% en 2022 i en el 2,8% en 2023.
Aquest alentiment del creixement econòmic, ha defensat Calviño, és degut a l'alça dels preus de l'energia, juntament amb l'impacte negatiu sobre les principals economies europees, principalment l'alemanya, estan alentint la recuperació de l'economia espanyola després de la pandèmia, que s'havia accelerat en el segon semestre de 2021. "El principal repte de l'economia espanyola en aquest moment és la inflació", ha reconegut la vicepresidenta primera, qui ha assegurat que les mesures impulsades pel govern espanyol estan limitant l'augment de l'Índex de Preus al Consum en més de 3,5 punts percentuals.
El dèficit i el deute es mantenen igual
Al costat de l'aprovació del sostre de despesa i del nou quadre macroeconòmic, el govern espanyol també ha actualitzat els objectius de dèficit i deute. Pel que fa al dèficit públic, Hisenda ha mantingut la seva previsió, en augurar un desajustament del 5% del PIB enguany, i ha establert una taxa de referència del 3,9% del PIB de cara al 2023, la mateixa inclosa en el Programa d'Estabilitat 2022-2025 enviat a l'abril a Brussel·les. La senda a mitjà termini de l'executiu estableix la reducció del dèficit per sota del 3% del PIB en 2025.
Pel que fa al deute públic, hem de tenir en compte que igual que els últims tres anys, la Comissió Europea ha proposat que les regles que el limiten segueixin suspeses de cara al 2023. Aquesta suspensió de les regles fiscals, que ha de ser aprovada pel govern espanyol amb el vistiplau de la Comissió Europea, està emparada pels articles 135.4 de la Constitució i també amb l'article 11.3 de la Llei d'Estabilitat Pressupostària. És per això que Montero ha anticipat que, igual que l'any passat, sol·licitarà al Congrés dels Diputats que torni a certificar que aprecia l'existència d'una situació d'excepcionalitat que justifica la necessitat de suspendre aquestes regles de dèficit i de deute i legitimi així la decisió del Govern, com exigeix la Constitució i la Llei d'Estabilitat Pressupostària.