Catalunya rebrà 3.100 milions d'euros més de finançament estatal l'any 2023. Així ho ha explicat el conseller d'Economia i Hisenda del Govern, Jaume Giró, en sortir de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) entre el Ministeri d'Hisenda i els consellers d'Economia de les diferents autonomies, en la qual també s'ha confirmat que les autonomies podran augmentar el marge de dèficit fins al 0,3% del PIB. En aquesta línia, Giró ha assegurat que la reunió ha anat bé perquè l'executiu català ha aconseguit tots els seus objectius: per una part, obtenir més diners per beneficiar els catalans i, en segon lloc, augmentar el marge de dèficit. Aquests dos objectius es tradueixen en aquests 3.100 milions de més que rebrà Catalunya de l'Estat i en el fet que la Generalitat podrà gastar fins a 525 milions d'euros de més en els comptes de l'any que ve. Cal apuntar que tot just sortir de la reunió, el conseller Giró havia fet un càlcul inicial que Catalunya rebria uns 2.200 milions més en finançament que aquest any, però finalment i un cop desgranats els 134.336 milions que rebran les autonomies, Catalunya rebrà un total de 26.560 milions, és a dir uns 3.100 milions més que aquest 2022 entre les bestretes del 2023, liquidacions del 2021, que ha estat el punt diferencial entre el càlcul inicial i el final, el 0,3% del marge de dèficit i altres ingressos addicionals com ara la disposició addicional tercera o els Mossos d'Esquadra entre d'altres.

L'obtenció d'aquest finançament extra servirà, segons Giró, per millorar el pressupost català de l'any que ve i ajudarà a fer front a la inflació desbocada dels últims mesos i que ja s'ha convertit en el "gran problema econòmic" de Catalunya. Ara bé, també ha avisat que aquests diners s'hauran d'invertir amb molt cap i hauran de suposar inversions no estructurals, ja que a partir del 2024, en teoria, tornaran a entrar en vigor les regles fiscals a Europa. Aquest fet comportarà que la Generalitat estigui obligada a mantenir el superàvit amb els comptes públics i si hi ha noves despeses estructurals, s'obrirà la porta a la possibilitat de noves retallades, una circumstància que el conseller no vol sentir a parlar de cap manera, ja que voldria dir que aquests milions de més no s'han invertit correctament. 

En aquesta línia, el conseller ha assegurat també que ha assistit a la reunió per segon any consecutiu per defensar i lluitar fins "a l'últim euro" que mereix Catalunya per tal de millorar la vida i el benestar dels ciutadans. És per això que ha assegurat que fins que Catalunya no estigui a tocar de la independència i ell sigui conseller, assistirà a aquesta reunió per tal de lluitar pel finançament estatal que considera que Catalunya mereix per mantenir els estatus de benestar idonis per al país.

L'altre punt important de la reunió entre el ministeri i els consellers d'Economia ha estat la flexibilització del marge de dèficit per a les autonomies fins al 0,3%. El conseller ha explicat que la negociació per arribar a l'acord va arribar després que la Generalitat veiés com el govern espanyol havia enviat a Brussel·les que les comunitats havien de mantenir el 0,1% mentre que l'Estat tenia un marge del 3%. En aquest punt la conselleria, i el conseller, van començar a treballar amb el ministeri fins al punt que després de dues reunions Giró-Montero per videotrucada van permetre que Aragonès i Sánchez tanquessin l'acord el passat 15 de juliol en la seva reunió a la Moncloa. 

Per últim, la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera ha servit per aconseguir una cosa més per a Catalunya, que és la gestió del nou impost de residus del govern espanyol. En aquesta línia, Giró ha assegurat que a partir del primer trimestre de l'any que ve la Generalitat tindrà la gestió completa de l'impost, és a dir, que recaptarà l'impost i també podrà imposar les bonificacions o excepcions d'aquest. A més, també ha recordat que Catalunya va ser pionera en aquesta matèria i que fa anys que aquest impost existia al país que fins ara havia gestionat sense cap mena de problema.