La Generalitat es proposa accelerar el canvi de model energètic i fixa en l'any 2035 la data en què tota l'energia que consumeix sigui d'autoproducció, avançant-se així a les fites marcades per la Unió Europea, que situen aquest objectiu en l'any 2050. Per fer-ho, es preveuen instal·lar plaques solars fotovoltaiques als sostres de tots els edificis públics. En una primera fase, fins al 2021 es preveu arribar a 113 equipaments públics amb una inversió de 13 milions. El projecte preveu que de l'excedent energètic que en resulti es destini un 50% a reinvertir en nous projectes i amb el 50% restant es crearà un 'banc d'energia' orientat a ajudar a les famílies vulnerables en situació de pobresa energètica.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, defensa que amb aquest pas endavant la Generalitat se situa com a "agent actiu" del mercat energètic amb l'objectiu de "descentralitzar-lo". En aquest sentit, el vicepresident argumenta que un dels principals problemes del mercat energètic, i que influeix en la fixació de preus, és la concentració de la generació d'energia en els oligopolis.

"Per combatre l'oligopoli hem de ser agents actius i posem els sostres de la Generalitat al servei de la generació d'energia", ha etzibat. "No tenim capacitat reguladora pels límits de l'autonomia que volem superar, però tenim voluntat de fer aquesta transformació amb ambició de país", afegeix. En aquest sentit, Aragonès assegura que cal canviar la manera de "produir, distribuir i consumir" energia perquè la transformació energètica sigui veritablement inclusiva. 

Aragonès espera que l'entrada de la Generalitat en el mercat energètic com a generador d'energia tingui "impacte" i ha avançat que en funció de com evolucioni l'estratègia energètica els pròxims anys es podria valorar la possibilitat de crear una empresa pública d'energia. "Hi ha moltes figures i anirem estudiant si cal fer-ho o no, però l'activitat de generadora d'energia ja es fa", s'explica.

En aquest sentit, el Govern ha creat una divisió de serveis energètics d'Infraestructures.cat, que serà l'encarregada de gestionar el desplegament de l'estratègia energètica, tant per la seva experiència en la construcció i gestió d’equipaments públics, com també en orientar les pràctiques constructives cap a la sostenibilitat. El nou òrgan actuarà principalment en tres àrees: eficiència energètica i innovació, energies renovables i l'adopció de tecnologies digitals innovadores amb un centre de telecomandament per a la monitorització i control dels immobles.

El vicepresident ha subratllat que aquesta estratègia també persegueix l’objectiu de combatre la pobresa energètica. És per això que la Generalitat crearà un 'banc d'energia' que destinarà un 50% dels excedents de la producció a les famílies més vulnerables: "Aquesta revolució energètica no pot deixar ningú enrere". L'altre 50% de l'excedent anirà destinar al finançament de nous projectes. 

113 equipaments abans de 2021

Pel que fa al calendari de desplegament, el Govern preveu arribar a instal·lar plaques solars als sostres de 113 equipaments abans de 2021. En concret hi haurà 43 instituts d'arreu de Catalunya, on s'invertiran 4 milions d'euros, i 70 equipaments de diferent tipologia a les Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona, on la inversió prevista és de 9 milions. Durant aquest període també es faran auditories energètiques als centres penitenciaris catalanes per fer-hi també instal·lacions de biomassa o energia fotovoltaica. 

Pel 2025, la previsió és que es pugui ja autoproduir el 5% de l'energia que consumeix la Generalitat. En xifres això significaria arribar a 1.200 equipaments amb una superfície en coberta de 1.000 metres quadrats de mitjana. Finalment, abans del 2035 es preveu arribar al 100% d'autoconsum i, en paral·lel, s'impulsaran altres iniciatives perquè el sector públic acabi esdevenint un factor accelerador del canvi de model energètic.