Foment del Treball considera "immoral, populista i demagògic" el nou impost de les grans fortunes plantejat pel Govern que gravarà la riquesa neta superior als tres milions d'euros. La patronal ha criticat que el tribut s'hagi plantejat des d'un debat "ideològic" i no des d'una perspectiva de política fiscal. "Suposa una recentralització i va en contra de la capacitat normativa de les comunitats autònomes sobre els impostos cedits", ha advertit. Foment també alerta que aquest impost pot expulsar els patrimonis individuals i perjudicar la creació de riquesa. "Pot fer molt mal a Espanya sense obtenir cap benefici. Es tracta d'un impost confiscatori que acabarà sent declarat inconstitucional", ha assenyalat.

Més enllà d'aquest tribut, la patronal ha insistit a l'Executiu central adoptar altres mesures "més eficients" com deflactar la tarifa de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) d'acord amb la inflació. De fet, recorda que la recaptació de l'IRPF dels set primers mesos de 2022, respecte a l'any passat, ha incrementat en més de 10.000 milions d'euros, en la seva major part explicat per l'augment de preus.

Nou import

El nou import, que va ser anunciat aquest dijous per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'aplicarà l'any vinent i el 2024, i constarà de tres trams: entre 3 i 5 milions de riquesa neta s'aplicarà un tipus fiscal de l'1,7%; entre 5 i 10 milions, un 2,1%; i per sobre dels 10 milions un 3,5%. Amb aquest impost, el Govern espera recaptar 1.500 milions d'euros. Montero ha afirmat que l'obligació de pagar el nou gravamen sobre grans fortunes entrarà en vigor l'1 de gener del 2023 i està previst que s'allargui fins al 2024. El nou tribut ve acompanyat per l'elevació d'un punt, fins al 27%, la tributació de les rendes del capital en l'IRPF superior a 200.000 euros, mentre que per a les plusvàlues superiors a 300.000 euros s'elevarà fins al 28%, dos punts més.

Crisi energètica

El Congrés va aprovar aquest dijous la proposta del Govern de tornar a deixar en suspens les regles d'estabilitat pressupostària, d'acord amb el marc disposat per la Comissió Europa en l'actual context de crisi energètica per la guerra a Ucraïna. La proposta va tirar endavant amb els vots favorables de PSOE, Unides Podem, Esquerra Republicana, Ciutadans, PNB, EH-Bildu, Més País-Equo, Coalició Canària, PRC i Terol Existeix. El Partit Popular, Junts i la CUP es van abstenir i Vox i Fòrum Astúries hi van votar en contra.