El Fons Monetari Internacional (FMI) també rebaixa les previsions de creixement per aquest any. Aquest dimarts, l'organisme internacional ha anunciat que baixa vuit dècimes la seva previsió de creixement de l'economia espanyola per a enguany fins al 4%, i que la rebaixa per a les previsions de 2023 cauen un 1,3%, situant el pronòstic en el 2%, ara bé, aquestes dues previsions queden per sobre de la mitjana de la zona euro, fent que Espanya continuï sent la primera de les grans economies de l'euro pel que fa al creixement en 2022. En la seva actualització de l'informe "Perspectives Econòmiques Globals", l'FMI posa de manifest que Espanya creixerà més que la mitjana dels països de la zona euro, per als quals calcula una alça del PIB del 2,6% enguany i de l'1,2% el que ve. Cal recordar, però que l'abril passat, en la primera estimació després de la invasió de Rússia a Ucraïna, l'FMI ja va reduir en un punt la seva previsió de creixement econòmic per a Espanya, fins al 4,8%.

En aquest informe, l'FMI constata que la dilatació de la guerra a Ucraïna ha provocat unes perspectives “més negatives de l'esperat” per a les economies europees, els principals socis comercials d'Espanya. A més, els alts preus de l'energia, un consum més feble i l'activitat industrial alentida a causa de les disrupcions de la cadena de subministrament han estat algunes de les conseqüències per als socis europeus, alguns dels quals estan sofrint les conseqüències del conflicte d'una manera més pronunciada, per la seva major dependència del gas rus, com per exemple Alemanya.

En aquesta línia, l'organisme que dirigeix Kristalina Georgieva ha revisat a la baixa les previsions de creixement per a dues de les principals economies europees, Alemanya i França, que són precisament els principals socis comercials d'Espanya. De fet, l'FMI calcula que Alemanya creixerà enguany un 1,2%, 9 dècimes menys que en el seu anterior pronòstic, mentre que França ho farà en un 2,3%, sis dècimes menys. A l'altra cantó de la balança trobem a Itàlia, l'únic país que es deslliura de la baixada i registrarà un creixement de set dècimes en les previsions, fins al 3%, encara que aquests càlculs són previs a la recent crisi política que viu el país després de la dimissió del primer ministre Mario Draghi.

Ara bé, l'FMI ja ha alertat les possibles conseqüències per a Europa d'un cessament complet de les exportacions de gas rus a les economies europees que “augmentaria significativament la inflació", amb la pujada dels preus de l'energia. És per això que també anima als governs europeus a implementar mesures per a controlar la inflació, entre elles posar en pràctica una política monetària més estricta que “inevitablement tindrà costos econòmics reals”, però la demora dels quals “només els exacerbarà”.

Rebaixa del creixement global

Si mirem el conjunt del planeta, l'FMI també ha rebaixat les seves previsions de creixement fins al 3,2% per aquest 2022 i fins al 2,9% de cara a l'any que ve, en un escenari d'elevada inestabilitat en el qual no es descarta que aquestes estimacions tornin a empitjorar. El Fons redueix així en quatre i set dècimes, respectivament, la previsió que va publicar a la primavera, i revisa a la baixa l'evolució dels principals motors de l'economia mundial, és a dir els Estats Units, la Xina i la zona euro, i, en conseqüència, de pràcticament totes les grans economies del planeta.

Els Estats Units, l'economia més gran del món, ha patit una important revisió en les previsions del Fons, fins al 2,3% de creixement per a enguany i només l'1% el que ve, 1,4 i 1,3 punts menys que en les seves estimacions anteriors. Una mica millor parada queda la Xina, que creixerà, segons aquests nous càlculs de l'FMI, el 3,3% enguany (1,1 punts menys que els pronòstics d'abril) i el 4,6% el que ve (mig punt menys). El Fons Monetari assegura que els riscos dels quals alertava en el seu informe d'abril s'han materialitzat ja i estan afectant l'economia mundial: alça de la inflació, alentiment més llarg i pronunciada de l'esperat de l'economia de la Xina i els efectes negatius de la guerra d'Ucraïna.