El preacord entre sindicats, Comissions Obreres i UGT, i el ministeri de Treball de Yolanda Díaz per tirar endavant el nou estatut del becari es presentarà durant la primera quinzena de novembre. Posteriorment, passarà per tots els tràmits pertinents per ser revisat i, finalment, es pretén que entri en vigor l'any que ve. Aquest nou estatut amb caràcter de reial decret ha obert les reticències de molts estudiants, però també de moltes empreses i el propi rectorat. Si bé és cert que també ha estat aplaudit per una majoria d'estudiants, els sindicats participants, i servirà per quantificar el nombre de contractes de pràctiques que hi ha a l'Estat espanyol i no es tenen dades clares de la darrera dècada. 

Taula de diàleg social prèvia

Aquest nou estatut genera dubtes i confusions fins que no s'arribi a la seva aplicació. D'entrada, els rectors no han format part del diàleg social amb el govern de Pedro Sánchez ja que per llei no han de participar. Però, en canvi, sí s'han reunit els estudiants amb el ministeri i la mateixa patronal CEOE representant els empresaris. Aquesta però, per una qüestió interna, no es posicionaran fins el mes de gener. Així doncs, el diàleg social s'ha basat principalment en el parer dels sindicats. Un diàleg que forma part del tràmit reglamentari per canviar la normativa vigent i que es pot fer amb o sense consens majoritari. Sense anar més lluny, la reforma laboral de l'any 2012 es va fer sense escoltar els actors socials.

"Frau en les pràctiques"

Si anem al moll de l'os, quina és la part més qüestionada d'aquest nou estatut? Es pretén que passin a eliminar-se les pràctiques extracurriculars per evitar el frau dels becaris. Aquestes pràctiques són aquelles que no estan vinculades al pla d'estudi i afecten, majoritàriament, el sistema universitari. Aquest diari ha parlat amb Adrià Junyent, Secretari de Joventut de CCOO, i membre actiu d'aquesta taula: "Parlem de frau perquè són pràctiques no limitades en el temps. La llei només diu que a poder ser no s'excedeixin dels sis mesos, però tan sols hi ha una recomanació ara mateix". Així doncs, la supressió d'aquest model, el veu com l'única alternativa per tenir-ho tot en ordre: "Amb elles, fins ara, s'han convertit en l'única manera d'accedir a les empreses i pel camí, els estudiants deixen assignatures i no tanquen el cicle que es mereixen".

L'alternativa: els contractes formatius

Ara bé, la crítica que es fa a aquest nou estatut és que posen portes al camp i es limitarà l'accés a tenir una bona oportunitat d'aprendre i entrar en el món laboral: "Les empreses, si no poden fer tantes pràctiques laborals, hauran de canviar la seva manera de fer". Actualment ja existeix una alternativa per aquest mètode: els contractes formatius. Nieves Rabassó, presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del Col·legi d’Economistes de Catalunya: "Actualment s'han comptat més de 5.000 contractes en situació de frau en els darrers sis anys. A Europa això no es fa i és la mateixa Unió Europea que ens reclama posar-nos al dia".

Per la seva banda, Junyent posa un paral·lelisme: "Un temps enrere, era impensable eliminar el contracte d'obra i servei i s'ha aconseguit". En aquest exemple, cal recordar que els famosos fixos discontinus han ajudat a maquillar les dades d'atur, però amaguen la realitat de molts que els agafen en contracte de proves i, per tant, continuen en aquest contracte d'obra i servei amagat. "Sí, però a aquells que se'ls donava una baixa cada estiu durant, per exemple quinze anys, ara ja no han de tenir aquesta situació i, fins i tot, se'ls ha reconegut l'antiguitat", defensa el Secretari de Joventut d'aquest sindicat.

Altres aspectes que contempla aquest estatut suprimint les pràctiques curriculars és que els becaris passaran a cotitzar i es tindrà dret a un sou que mai estigui per sota del SMI. En paral·lel, també es volen limitar les pràctiques no laborals i, més enllà de la tipologia de becari, tots tindran dret a compensar els costos de transport i menjar. Si ens fixem en les dades més recents disponibles, els contractes laborals que no cotitzen per pràctiques daten de l'any 2014 i ja es contemplava que el 75% d'ells eren fraus al marge de la llei. L'economista Rabassó afegeix: "S'igualaran tots els drets d'un becari amb els d'un treballadors, inclòs un aspecte tan important com és la matèria en riscos laborals".

Què diuen els rectors?

A l'altra banda, els rectors s'oposen totalment al nou estatut. Aquest diari ha intentat parlar amb ells, però s'han negat a respondre i justifiquen que tot el que havien de dir està resumit en un comunicat emès el passat mes de setembre. La Conferència de Rectors ha expressat el rebuig a l'Estatut del Becari perquè creuen que perjudicarà la formació dels estudiants i reduirà de manera "significativa" l'oferta de pràctiques de què ara disposen. Critica a més que no s'hagi comptat amb la Crue en el procés de negociació d'Estatut: "És impossible justificar que, si l'objecte del projecte normatiu esmentat és la regulació de les pràctiques acadèmiques (universitàries), tot s'estigui decidint en el marc del Diàleg Social que protagonitzen en exclusiva govern, sindicats i patronals". I afegeixen: "Aquesta incomprensible laboralització d'una activitat que és pura i essencialment acadèmica no té res a veure amb la millora de la protecció a la Seguretat Social dels estudiants en pràctiques quan reben durant el seu desenvolupament una beca, no un salari, perquè si hi ha salari, és contracte de treball i no pràctica acadèmica, o amb la necessitat de regular adequadament el desenvolupament de les pràctiques per evitar un possible ús incorrecte de les mateixes”. Respecte de la situació actual, "no s'aprecia cap avantatge material, llevat del sense sentit d'oferir prestacions o subsidis substitutius de rendes de treball que no existeixen (incapacitat temporal o maternitat i paternitat, per exemple) o la novetat que s'atenen en l'àmbit de la Seguretat Social situacions incapacitants actualment ja protegides mitjançant altres instruments".

Junyent respon: "Vull recordar que el president de la Crue és l'actual rector de la Universitat Carlos III de Madrid, Juan Romo, representa una institució condemnada per tenir 300 falsos becaris, sembla que els hi fa por tenir un registre del frau". I Rabassó, des d'un punt de vista de la viabilitat de les empreses i el futur professional dels joves, conclou: "Realment aquesta mena de pràctiques són la gran porta d'entrada al mercat laboral? No ho crec. Tampoc en el punt de vista empresarial, tindrà un gran impacte. Era un aspecte necessari perquè hem de protegir els nostres joves. Després no ens queixem si marxa talent de casa nostra".

Becaris al 20% de les empreses

Un altre aspecte a destacar d'aquest nou estatut és que el nombre de persones en formació pràctica no podrà superar el 20% de la plantilla de l'empresa i tindran dret a compensació de despeses així com a vacances i dies festius. Aquest punt també genera conflictes. "Tinc un amic que està en una empresa on hi ha més becaris que treballadors. Espanya és un país amb 7 milions de pimes, és impossible que inspecció de treball arribi a totes, però amb aquest estatut es pot combatre", matisa el sindicalista Junyent. A més, també es justifica perquè si una empresa ha de donar un servei de qualitat, excedir en aquest percentatge de becaris no seria raonable.

Què diuen els estudiants?

En paral·lel als participants del diàleg, els mateixos estudiants han estat consultats i la posició no guanya per majoria una o altra. Més enllà del sí o no a aquest nou estatut, el que reclamen és anar a l'arrel del tema i concretar alguns aspectes. A tall d'exemple, la Coordinadora de Representants d'Estudiants d'Universitats Públiques (CREUP) reivindica una nova redacció per a l'Estatut de l'Estudiant a Formació Pràctica, assenyalen que el text actual no aprofundeix en la qualitat formativa de les pràctiques ni ofereix solucions viables als problemes actuals de l'estudiantat. I encara són més taxatius: "Aquest text, negociat a la Mesa de Diàleg Social sense comptar amb la participació de l'estudiantat ni la comunitat universitària, pretén suprimir les pràctiques extracurriculars per eliminar el frau laboral, però, aquest canvi suposarà un perjudici directe a l'estudiantat, que no podrà fer els seus pràctiques si no és mitjançant un contracte de formació, gestionat per la seva pròpia compte en comptes de per la Universitat, com actualment succeeix. L'Estatut planteja una moratòria de 3 anys per reformar tots aquells graus universitaris que no tinguin pràctiques curriculars en els seus plans de estudis, la qual cosa no garantirà a l'estudiantat que pugui accedir a una formació pràctica, a causa de la negativa de les Universitats a reformar els plans estudis i l'escassetat d'oferta de pràctiques dignes i de qualitat".

A l'altra banda, el col·lectiu Frente Estudiantes aplaudeix les noves mesures, però encara demana anar més enllà: "Advoquem per la laboralització de tots els tipus de pràctiques, curriculars i extracurriculars, a nivell de conveni col·lectiu . Més enllà que l'Estatut del Becari implementi mesures per limitar el frau, és aquesta la premissa des de la qual se'ns assegura als estudiants que no som força de treball gratuïta o gairebé gratuïta per als empresaris. Sense aquesta plena laboralització i equiparació salarial i en drets no es pot impossibilitar que s'espremi la mà d'obra estudiantil com a mecanisme d'àmpli guany".

Una exigència de la UE

Més enllà de la interpretació d'uns i altres, aquest nou estatut és el previ pas a igualar i posar al dia les exigències que es marquen des de la Comissió Europea. I complir amb un doble objectiu de retruc: millorar la transparència de les dades en matèria de pràctiques. Les enquestes i el recull de xifres en termes absoluts no s'actualitzen cada any i, en l'àmbit privat especialment, es desconeixen sovint tots els resultats.