Espanya i Portugal tenen capacitat per suplir el 30% de les necessitats de gas de la UE, segons ha assegurat aquest divendres el primer ministre portuguès, António Costa, que ha qualificat de "pas històric" la decisió de Brussel·les d'assumir l'augment de les connexions de la península Ibèrica amb el mercat europeu. "Ha estat un pas històric", ha sentenciat Costa, que també ha celebrat que la Comissió Europea hagi assumit "com una opció estratègica d'Europa" l'augment de les interconnexions del mercat ibèric amb la resta del continent.

Espanya i Portugal tenen, en conjunt, "capacitat per suplir el 30% de les necessitats energètiques d'Europa en gas natural", ha afegit Costa, però "no podem utilitzar-la perquè no hi ha interconnexió que permeti exportar el gas natural que tenim capacitat d'acollir i emmagatzemar per a la resta d'Europa".

Costa ha encapçalat a Sines la presentació d'un projecte de producció d'hidrogen i ha aprofitat per subratllar el paper estratègic d'aquest port, el més important de la costa atlàntica ibèrica, amb "excel·lents condicions" per emmagatzemar i transvasar gas natural liquat procedent de tercers països, com els Estats Units o Nigèria. El líder socialista també ha aprofitat per insistir en la urgència d'apostar per les energies renovables i la producció d'hidrogen verd, en especial després de la crisi energètica provocada per la guerra de Rússia contra Ucraïna.

Portugal, que ja ha assegurat que produeix el 60% de les energies renovables que consumeix, xifra que arribarà al 80% en quatre anys, amb l'objectiu d'incrementar la independència energètica i reduir la factura externa. Costa ha presentat el projecte "MadoquaPower2X", elaborat per un consorci internacional integrat per la portuguesa Madoqua Renewables, l'holandesa Power2X i la gestora de fons danesa Copenhaguen Infrastructure Partners (CIP), per produir a escala industrial hidrogen verd amb una inversió de mil milions d'euros.

El projecte assumirà entre el 10% i el 15% de la inversió de Portugal en la producció d'hidrogen verd i crearà més de 200 llocs de treball en una primera fase. La planta, que entrarà en funcionament el 2024, utilitzarà l'energia solar i eòlica per generar 50.000 tones d'hidrogen verd i 500.000 d'amoníac verd, segons el consorci.

Els països bàltics veuen noves oportunitats

D'altra banda, aquest mateix divendres, els primers ministres d'Estònia, Letònia i Lituània han firmat que en deixar d'importar gas natural rus es genera un nou mercat regional de gas natural liquat (GNL) que s'estén des de Finlàndia fins a Polònia. Encara que Lituània és actualment l'únic país bàltic amb una terminal de gas natural liquat, els plans per a infraestructures similars a Estònia i Letònia no representarien un risc d'excés de capacitat o duplicació de serveis, sobretot si la Unió Europea (UE) acaba decidint que embarga totalment el gas rus, segons ha declarat la primera ministra lituana, Ingrida Simonyte.

Lituània compta amb una terminal flotant de GNL al port de Klaipeda; Estònia i Finlàndia, amb el suport de Letònia, llogaran a la tardor una instal·lació flotant de GNL al port estonià de Paldiski, i Letònia està estudiant plans per construir una terminal de GNL a terra. En aquest sentit, el primer ministre letó, Krisjanis Karins ha assenyalat que la infraestructura d'emmagatzemament subterrani de gas de Letònia, l'única d'aquest tipus a la regió, és una part clau del nou mercat emergent de gas natural liquat.

En tant, la primera ministra estoniana, Kaja Kallas, ha declarat que, a més de posar fi a la compra de gas rus i de posar en marxa les operacions per a una plataforma conjunta estonianofinlandesa de GNL, els caps de govern ha discutit sobre els plans per a un parc eòlic al mar Bàltic per generar electricitat i continuar reduint la dependència de l'energia russa.