La gran empresa es planta i diu la seva sobre els "temes candents per a l'economia catalana". A poques hores perquè es constitueixin les Corts espanyoles i es posi en marxa la legislatura -i amb la investidura a la vista-, part de l'empresariat explica les seves preocupacions econòmiques a les administracions. Segons un estudi de PwC, basat en una sèrie d'entrevistes a un centenar d'empresaris catalans de renom, l'empresariat rebutja la inestabilitat política, la manca de pressupostos, les dificultats del sector treball i apunten també les adversitats exteriors, com el Brexit, el sector de l'automòbil i la situació global de desacceleració econòmica. Amb tot, hi ha diversitat d'opinions sobre els efectes de l'anomenada "fuga de seus" i sobre com s'haurien de gestionar les infraestructures

L'informe, presentat en un acte a la seu de la patronal Foment del Treball, ha comptat amb la presència del president de la patronal, Josep Sánchez Llibre; la ministra d'Economia, Nadia Calviño; la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón; el president del Cercle d'Economia, Javier Faus; el president de PwC, Gonzalo Sánchez i el soci director de PwC Catalunya, Ignacio Marull.

A l'acte també hi ha assistit la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, i el president de la Fira de Barcelona, Pau Relat. Però part important de l'empresariat català no hi era representada, com ara la Cambra de Comerç o les patronals Pimec i Cecot, entre d'alres. 

"L'economia catalana s'està ressentint de la desacceleració global però encara hi ha indicadors que apunten que Catalunya té punts forts que pot posar en valor", ha asseverat Marull, qui ha exposat les conclusions de l'informe. Una de les dades curioses és la diversitat d'opinió entre l'empresariat sobre els possibles efectes dels trasllats de seus socials d'algunes empreses fora de Catalunya durant el 2017. Segons l'estudi, "no hi ha una opinió unànime a l'hora d'analitzar-ne les conseqüències. Mentre que una part dels empresaris considera que només té un efecte estètic, altres asseguren que afectarà a la inversió a llarg termini".

Entre els directius participants a l'estudi hi trobem Amancio López (Hotusa), Antonio Zabalza (Ercros), Carles Navarro (BASF), David Vila (Renta Corporación), Eloi Planes (Fluidra), Enric Crous (exconseller delegat de Cacaolat i Damm), Fabrice Ducceschi (Adam Foods), Félix Navas (Hoteles Catalonia), Hugo Serra (Catalana Occidente), Javier Sánchez Prieto (Vueling), Jordi Mercadé (Miquel y Costas), Jordi Miarnau (Comsa), Jordi Morral (Europastry), Jaume Alsina (Grupo Alimentaria Guissona), Josep Martínez Vila (Saba), Josep Mateu (RACC), Juan Jesús Domingo (Memora), Juan Molins (Cementos Molins), Laura Ros (Volkswagen), Luís Elias (Planeta), Luís Seguí (Miura), Mario Rovirosa (Grupo Ferrer), Raúl Díaz (Indukern), Tobías Martínez (Cellnex) o Xavier Pujol (Ficosa), entre molts d'altres. 

Amb tot, en el que sí que coincideixen el 75% dels empresaris entrevistats és en "la necessitat d'una major seguretat jurídica i estabilitat política per aconseguir el retorn de les seus socials d'aquestes companyies". En aquest sentit, l'estudi assegura que l'empresariat reclama estabilitat política per tal de poder treure tot el potencial de creixement de l'economia catalana, i "evitar que l'actual context de desacceleració de l'activitat vagi a més".

Una altra de les crítiques plasmades a l'informe és les infraestructures "que no arriben", com el Corredor Mediterrani, les millores a Rodalies o el desdoblament de la N-II, entre moltes altres. "Hi ha un dèficit clar en infraestructures a Catalunya de 28.000 milions", ha assegurat Marull, "i sobre la gestió, no hi ha opinió clara de com s'hauria de fer, si bé alguns grans empresaris empresaris consideren que seria millor que fossin gestionades per Catalunya mateix".

Però l'estudi no és del tot negatiu. Els empresaris entrevistats consideren que l'aposta per l'exportació que van realitzar les seves companyies durant l'última crisi financera les situa ara en una posició de major fortalesa davant una possible desacceleració de la demanda interna. A més, destaquen que Catalunya té una "situació geogràfica privilegiada i un gran potencial per seguir sent la primera economia de país", però també creuen que cal recuperar l'estabilitat política i generar confiança. 

D'altra banda, es mostren molt preocupats per l'ocupació i pel fet que el mercat laboral a Catalunya segueixi sense recuperar un terç dels llocs de treball que es van destruir durant la crisi econòmica.

"Fer empresa és fer país"

La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha repetit la frase que darrerament és el seu himne: "Fer empresa és fer país". Ho ha dit en un clam per instar l'Estat, el govern català i l'empresariat a apostar pel teixit productiu de Catalunya, i assegurant que "des del departament fem una gran feina en atracció de talent i inversions". 

A més, com ja ha dit en altres ocasions, la consellera ha reivindicat que "no ens han de fer escollir entre la defensa dels drets i llibertats a Catalunya i la nostra economia productiva. Perquè fer empresa també és fer país", ha remarcat.

Calviño s'apunta al discurs

La ministra d'Economia i Empresa en funcions, Nadia Calviño, ha defensat impulsar el teixit productiu català perquè jugui "el paper que li correspon" a Espanya, però ha demanat un entorn d'estabilitat per fer-ho. "Només cal que el context polític ens acompanyi proporcionant un entorn d'estabilitat que afavoreixi el creixement perquè la inestabilitat política i la incertesa que ve associada és perjudicial per al clima de negocis", ha valorat Calviño.

Ha remarcat que l'estabilitat és necessària per atraure inversions i generar ocupació i riquesa, a més de servir per impulsar "projectes ambiciosos de reforma" com els que vol liderar el Govern de Pedro Sánchez.

Per la seva banda, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha criticat a Calviño "el balanç desolador" de la inversió a Catalunya i les queixes dels empresaris entrevistats. A més, ha cridat al diàleg i a la negociació entre administracions per "aconseguir l'estabilitat política que manca. 

La co-capitalitat de Faus

Per últim, el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, ha advocat per la co-capitalitat de Barcelona i Madrid, un model, diu, "que ja va ser polèmic quan el va proposar Pasqual Maragall", i que assegura que seria beneficiós per a tothom. "Sabem que el tema de la marca Barcelona preocupa els empresaris, però com va dir Maragall en el seu moment, Madrid està marxant, perquè està centralitzant les inversions a una regió concreta".

En aquest sentit, Faus ha criticat que "estem creant un Madrid DF, cosa que considerem que no és el millor ni per Barcelona ni per Espanya. Nosaltres creiem que Barcelona és la cocapital d’Espanya, però no n’estem traient profit perquè tenim porta oberta al mediterrani i fa anys que això no s’aprofita". Així doncs, "a Espanya li interessa el model alemany, distribuir els beneficis i no reservar-los només a una sola zona com Madrid, i això segurament ajudaria també a solucionar el conflicte polític". 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat