El Tribunal Suprem ha declarat inaplicable el règim de finançament del bo social elèctric i ha anul·lat diversos articles del Reial decret de 2017 que regula aquesta figura per considerar que manca de "justificació objectiva i raonable" i provoca un "tracte discriminatori". L'alt tribunal es pronuncia així en una sentència publicada aquest divendres en el BOE i que estima en part el recurs contenciós-administratiu interposat per la companyia Holaluz contra el reial decret que regula el bo social elèctric.
En concret, declara "la inaplicabilitat del règim de finançament del bo social i del règim de cofinançament amb les administracions públiques d'aquells subministraments a consumidors que tinguin la condició de vulnerables severs acollits a tarifes d'últim recurs i que estiguin en risc d'exclusió social", establerts en la Llei 24/2016 del Sector Elèctric, i en el Reial decret-llei 7/2016. A més, declara la nul·litat dels articles 13 a 16 del Reial decret 897/2017, de 6 d'octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d'energia elèctrica.
Holaluz va argumentar en el seu recurs que tant el Reial decret de 2016, sobre el finançament del bo social, com el de 2017, que el desenvolupa, són contraris a la directiva europea per establir obligacions de servei públic "de forma no objectiva i discriminatòria". El Suprem fa seva aquesta consideració i entén que es produeix un tracte discriminatori "en no imposar-se el finançament a totes les empreses elèctriques sinó exclusivament a les empreses comercialitzadores sense una justificació objectiva i raonable".
El bo social es configura com una obligació de servei públic que consta, d'una banda, del descompte en el preu de l'electricitat subministrada a determinats consumidors vulnerables, i, d'altra banda, de l'aportació financera destinada a cobrir el cost d'aquest descompte. La sentència no qüestiona la prestació que el bo social implica, és a dir, el descompte reglat que s'aplica a la factura del consum elèctric, sinó el sistema previst en la llei per finançar el cost que això genera.
En la seva demanda, Holaluz qüestionava també la definició de consumidors vulnerables i l'extensió de l'obligació del bo social i l'obligació de finançar descomptes del 25 i el 40 % de la factura, que troba "desproporcionats" i contraris a la lliure prestació de serveis.
El preu de la llum torna a superar els 200 euros
D'altra banda, aquest divendres el preu de l'electricitat en el mercat majorista ha tornat a pujar prop d'un 28% fins a situar-se en 207,77 euros el megawatt hora, el seu preu més alt en els últims vuit dies. Després d'aquesta pujada, la segona consecutiva, el preu de la llum gairebé triplica el que va marcar fa un any (74,41 euros), i torna a situar-se un 1% per damunt respecte a les xifres del passat 24 de febrer, quan va començar la invasió russa d'Ucraïna. Per franges horàries, el preu màxim es registrarà entre les vuit i les nou del matí, amb 244,1 euros/MWh; mentre que el mínim serà de 176,09 euros/MWh entre les quatre i les cinc de la matinada.
En els 22 primers dies d'abril, el preu de l'electricitat aconsegueix de mitjana els 191,13 euros/MWh, més d'un 32% per sota del valor de març, el mes més car de la història amb 283,3 euros/MWh, encara que gairebé duplica el preu mitjà de 2021 (111,4 euros/MWh), el més alt des que existeixen registres. Els costos del mercat majorista repercuteixen directament en la tarifa regulada o PVPC a la qual estan acollits gairebé 11 milions de consumidors a Espanya, i serveixen de referència per als altres 17 milions que contracten el seu subministrament en el mercat lliure.