El dèficit públic ha assolit els 56.061 milions el 2015, la qual cosa representa un 5,18% del PIB, gairebé un punt per sobre de l'objectiu del 4,2% que s'havia consensuat amb Brussel·les, segons els Comptes Trimestrals no Financers dels Sectors Institucionals que ha publicat aquest dijous l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, ha carregat durament contra Catalunya, Extremadura i el País Valencià al considerar que recau sobre aquestes comunitats més de la meitat de la desviació del dèficit, amb la qual cosa els ha demanat que duguin a terme una gestió més rigorosa. 

En total, Catalunya ha tancat el 2015 amb un dèficit del 2,7% del PIB, seguida per Extremadura (2,64%), Múrcia (2,52%) i el País Valencià (2,51%), molt per sobre de l'objectiu del 0,7% establert per a les autonomies durant el passat exercici, segons les dades del Ministeri d'Hisenda. D'altra banda, només Galícia (0,57%), Canàries (0,54%) i País Basc (0,69%) han complert. "Encara que l'objectiu fos ambiciós, es podia complir", ha argumentat Montoro. D'aquesta manera ha volgut expressar la disconformitat amb "els partits que només parlen de gastar" en comptes de mostrar "compromís amb la reducció del dèficit públic" per tal de generar més creixement econòmic i ocupació. 

Culpa a les comunitats autònomes

Si a tot això, s'hi inclouen els ajuts a la banca, que segons l'organisme estadístic van arribar fins als 547 milions el 2015, el dèficit del conjunt de les administracions públiques s'eleva fins al 5,23% del PIB i suma un total de 56.608 milions d'euros, si bé aquests ajuts no computen en el procediment de dèficit excessiu.

El govern espanyol ha explicat que aquesta desviació del dèficit respecte a l'objectiu del 4,2%, cosa que suposa una despesa que supera en més de 10.000 milions l'estimat a priori, es deu al dèficit més gran que es registrarà tant a la Seguretat Social com a les comunitats autònomes, que veuen així superats amb escreix els seus objectius del 0,6% i del 0,7%, respectivament. En canvi, l'Administració Central complirà el seu objectiu de dèficit del 2,9% i els ajuntaments milloraran l'equilibri previst, i obtindran un lleuger superàvit en els comptes.

Una presó a Catalunya

Montoro ha presentat també els plans d'ajustament que hauran de complir les comunitats per reduir els dèficits, i ha anunciat un increment del control i dels graus de coerció perquè es compleixi la llei d'Estabilitat i la regla de despesa. "No es tracta d'instar a retallar sinó a augmentar la despesa pública sobre el que ja estan fent", ha assegurat, per tal de recordar que les autonomies rebran aquest any 10.000 milions d'euros més pels pressupostos generals de l'Estat durant el 2015. A més, es farà públic el compliment de la norma de despesa per part de les autonomies, l'obligació de no gastar més del que s'ingressa, per la qual cosa els interventors dels governs hauran d'informar mensualment Hisenda. 

Part de la desviació del dèficit de 2015 s'explica, segons el Ministeri, per partides pressupostàries excepcionals que no tornaran a repetir-se aquest any i que expliquen per si soles al voltant d'un terç de la desviació del dèficit. En concret, apunta el pagament del tractament per l'hepatitis C, que es va elevar a 1.090 milions d'euros, a més d'uns altres prop de 2.000 milions que van aflorar a Catalunya després de la construcció d'una presó, i uns altres 200 milions d'un tramvia a l'Aragó.

Greu ocultació i enorme forat

Un dels primers a valorar les dades ha estat el portaveu econòmic de Ciutadans, Francisco de la Torre, que ha assegurat que el dèficit públic "posa en risc l'estabilitat i credibilitat" i deixa "un enorme forat" al futur govern, per la qual cosa el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ja ha anticipat que el nou executiu "haurà de fer reformes."

Malgrat que la projecció oficial pública continuava sent del 4,2%, recentment es va saber que a mitjans d'octubre, a dos mesos de les eleccions generals, Espanya va trametre un document a Brussel·les en el qual ja projectava una xifra del 4,4 per cent. "És molt greu l'ocultació i la percepció que ha creat el PP amb aquesta mala dada de dèficit" i això demostra "l'oportunitat més gran perduda en la història d'Espanya", ha assegurat Luis Garicano, autor del programa econòmic de Ciutadans. 

La Comissió Europea estimava que el desfasament dels comptes públics espanyols rondaria el 4,8% a finals de 2015. Una vegada oficialitzada la nova dada, la Comissió Delegada d'Assumptes Econòmics es reuneix aquest mateix dijous per tractar les possibles mesures d'ajustament que reclama Brussel·les i complir així la disciplina fiscal. Tot i això, el ministre d'Economia en funcions, Luis De Guindos, ha deixat entreveure que una de les solucions passarà per aplicar un control més gran sobre les finances de les comunitats autònomes, les quals considera responsables principals del desfasament.