El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques en funcions, Cristóbal Montoro, ha enviat una carta a la Generalitat en la qual adverteix que aplicarà "mesures coercitives" si no compleix l'objectiu del dèficit i li dóna 15 dies perquè efectuï una "retenció" de la disponibilitat del crèdit amb l'objectiu de complir amb el mateix.

En una carta dirigida al conseller d'Economia, Oriol Junqueras, el ministre dóna a la Generalitat 15 dies perquè aprovi la "no disponibilitat de crèdits" i efectuï la corresponent retenció de crèdits que garanteixi el compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària establert. Segons les dades del Ministeri d'Hisenda, Catalunya va tancar el 2015 amb un dèficit del 2,7 %, mentre que l'objectiu marcat era del 0,7 %. A la carta, Montoro recorda que el dèficit de Catalunya supera l'objectiu d'estabilitat pressupostària que tenia fixat per a l'any 2015, el 0,7 %, i que l'esmentat incompliment comporta també l'incompliment del pla d'ajustament que Catalunya té en vigor, en haver estat adherida als mecanismes addicionals de finançament per a les comunitats autònomes per complir amb l'objectiu de dèficit fixat.

Aquest incompliment, continua la carta de Montoro, dóna lloc a l'aplicació de "mesures coercitives" previstes als articles 25 i 26 de la Llei Orgànica de 2012. Per a l'adopció de l'acord de no disponibilitat de crèdits, segons precisa la carta, cal tenir en compte que Catalunya disposarà el 2016 d'un import total de 17.349,87 milions d'euros en concepte de recursos del sistema de finançament de Comunitats Autònomes subjectes a liquidació, que suposen un increment respecte als percebuts en 2015 d'1.862,18 milions.

Reducció del dèficit

Durant la seva compareixença en la Comissió d'Hisenda, Montoro ha avançat que la Intervenció General de l'Estat (IGE) recalcularà la dada de tancament de dèficit de 2015 per un canvi de criteri d'Eurostat, per la qual cosa finalment l'exercici s'ha saldat amb un desequilibri pressupostari de les administracions públiques del 5%, gairebé dues dècimes per sota del que va anunciar la setmana passada. Això es deu als canvis derivats davant de l'ús radioelèctric. 

En el cas d'Espanya, això suposa afegir 1.600 milions d'euros als comptes de l'any passat en concepte d'ingressos addicionals, el que es tradueix en un 0,18% menys de dèficit, amb la qual cosa el tancament de l'any per al conjunt de l'Estat es quedarà en el 5%, encara per sobre de l'objectiu del 4,2% pactat amb Brussel·les. Sense computar el Procediment de Dèficit Excessiu i tenint en compte els ajuts financers, la dada s'eleva al 5,08%.

"Es que no tenia suficient financiació"

Montoro ha afegit un altre efecte "comptable" que repercuteix principalment a les comunitats autònomes i que són les operacions 'one-off' d'inversió mitjançant unes concessions xifrades en 1.800 milions, el que suposa un 0,18% del PIB.

"Sense aquesta despesa no recurrent, el dèficit a Espanya hauria tancat en un 4,8%, sense comptar els ajuts financers", ha assegurat el ministre en funcions que a més, ha apuntat els 1.090 milions de l'hepatitis C o les inversions després del terratrèmol de Lorca(Múrcia) com a despeses puntuals.  

Arribats a aquest punt, Montoro ha volgut remarcar l'"esforç" de les comunitats per reduir el seu dèficit durant aquesta legislatura a la meitat, del 3,33% de 2011 a l'1,66% de l'any passat. La congratulació ha sigut principalment per a Galícia, les Canàries i País Basc en haver complert "un objectiu exigent però no impossible".

La resposta mai pot ser “és que no tenia prou finançament” ja que "si algú ho està complint, això queda una mica empal·lidit."

Una lliçó per al futur

Reduir el dèficit "no és que sigui compatible amb el creixement econòmic, sinó que és necessari" ha explicat Montoro qui ha volgut insistir, seguidament, que "la lliçó d'aquesta legislatura per al futur" és la consolidació pressupostària que contribueix a promoure l'augment del PIB i la creació d'ocupació. 

En aquest sentit, el tancament provisional pressupostari de 2015 mostra que les administracions han aconseguit reduir el seu dèficit al llarg dels últims quatre anys i malgrat que en els dos primers, imperava la recessió. A més, "no estem demanant reduccions de despesa, el que estem dient és que s'utilitzin els nous recursos per reduir la despesa que ha causat el dèficit públic."

Finalment, el ministre en funcions ha recordat que continua vigent la proposta de negociació de flexibilització del dèficit públic encara que haurà "d'acomodar-se a la Comissió Europea (CE) i els socis europeus".