L'endemà que Catalunya constatés que els pressupostos "més socials de la història" no s'aprovaran ni tan sols es debatran al Parlament, el ministre en funcions, Cristóbal Montoro s'ha fregat les mans sota un somriure desconcertant. Aquesta actitud no era baldera, ja que ell és qui va fixar l'objectiu de dèficit anual del 0,7%, una xifra que ha acabat resultant el taló discrepant d'aquests pressupostos. Mentre que el conseller d'Economia i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, s'emparava en aquest objectiu "sistemàticament esbiaixat" per titllar els comptes anuals de "realistes", la CUP ho considerava un gest d'obediència cap al govern espanyol.
Montoro s'ha atrevit inclús a bromejar davant la impossibilitat que Catalunya aprovi els seus pressupostos pel 2016: "S'imaginen que m'informés prèviament la CUP?", ha preguntat als periodistes. Amb aquest subtil interrogant sense intenció de resposta, el ministre d'Hisenda pretenia negar amb un toc d'humor qualsevol mena d'intencionalitat temporal davant la decisió presa aquest dijous de pagar 980 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i el finançament del dèficit excessiu a Catalunya, així com un total de 8.816 milions al conjunt de comunitats autònomes. Un dia després del veto de la CUP i poques hores abans que comenci la campanya electoral del 26J.
Montoro surt guanyant
Sota la mateixa línia estratègica que el PP, Montoro ha remarcat la "inestabilitat política" de Catalunya, ja que s'ha confiat en uns socis que són fiables "per a unes coses, però no per aprovar uns comptes públics que són el projecte d'un govern". I novament en clau partidista, ha recalcat que aquesta situació "no és tan arriscada ni tan negativa", ja que no obstaculitza "afortunadament" el creixement i la creació d'ocupació de Catalunya gràcies a l'avantatge que implica "estar a Espanya i a Europa."
Però encara hi ha més. Montoro somriu i bromeja perquè la pròrroga dels pressupostos no només impossibilita tirar endavant les noves partides socials, o els 48,5 i els 51 milions destinats a la Hisenda pròpia i l'acció exterior, respectivament, sinó que també permet reduir el polèmic nivell de dèficit i agilitzar el retorn del deute d'acord amb la llei d'estabilitat que va ser imposada des de Brussel·les.
Dit d'una altra manera, el control de la despesa pública que demana la Comissió Europea a Espanya i que Espanya filtra tant com pot a les comunitats autònomes, es produirà implícitament perquè Catalunya que deixarà de sumar els més de 1.110 milions d'increment que estaven previstos per als pressupostos d'aquest any, dels quals pràcticament un 79% corresponia a despesa social. Tal com ja advertia el secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, en una de les seves reunions amb membres del Col·legi d'Economistes i de Foment del Treball: prorrogar els pressupostos permet controlar el dèficit, però impossibilita tirar endavant tota la resta.