La crisi econòmica de la Covid ha posat sobre la taula un fet, que el mercat laboral espanyol s’ha de reformular, o, si més no, reformar. Això passa, segons els sindicats majoritaris, suprimint les reformes laborals del Partit Popular, que tant el PSOE com Podemos portaven al programa electoral i que, de moment, sembla que no abordaran a curt termini. Això implica acabar amb la temporalitat dels contractes i amb l'estacionalitat d'aquests, que a la pràctica acaben provocant feines poc remunerades i que aporten poc valor afegit.

A tot això, els sindicats afegeixen que caldria tornar a augmentar el salari mínim, per tal de desprecaritzar bona part del mercat laboral actual. Aquestes serien les mesures bàsiques per tal d’intentar sortir d’aquesta crisi amb un mercat laboral més madur que no es basi en la temporalitat dels contractes que ara mateix predominen en el mercat, sobretot en el sector serveis. A més de l’augment de l’SMI i de la derogació de les reformes laborals, els sindicats també reclamen que Catalunya defineixi amb claredat el seu model productiu per generar valor afegit. 

Tot aquest debat s’ha generat perquè fa més d’un any que es va començar a albirar una forta crisi econòmica provocada per la Covid, que va obligar l'aturada total de l’activitat econòmica durant més de tres mesos i d’una aturada parcial des de l’estiu fins avui, Dia del Treballador. Tot plegat ha afectat tant a empreses i treballadors i tot i les mesures, començant per ERTO, i subvencions abocades per l’Estat, milers d’empreses han hagut de tancar les portes i han portat a l’atur als seus treballadors. 

Un any dels ERTO

Per intentar minimitzar aquesta situació, el govern espanyol va decidir flexibilitzar les mesures per poder declarar un ERTO quan va haver de decretar el confinament total de l’Estat. Amb això, el govern espanyol es comprometia a abonar els sous i les cotitzacions dels treballadors i també les prestacions de desocupació. Tot plegat, costarà a l’Executiu central uns 30.000 milions d’euros en dos anys, segons va assegurar el mateix Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats el passat 14 d’abril.  

Ara bé, després de més d’un any, i diverses pròrrogues, els ERTO segueixen ben presents en la nostra vida, i més encara pels 157.873 treballadors que encara es troben en aquesta situació a Catalunya i uns 640.000 a tot l’Estat, encara que en el pitjor moment de la crisi 3,6 milions d’espanyols es van trobar en aquesta situació. A més, des dels sindicats preveuen que aquesta situació, la dels ERTO, no s’acabi fins a la fi de la crisi sanitària i la recuperació plena de l’activitat i això no arribarà fins que no s’assoleix la ja famosa immunitat de grup i per això encara queden uns mesos, com a mínim fins passat l’estiu. 

És per això que tant els sindicats com les patronals ja estan negociant amb el govern espanyol que allargui el termini dels ERTO més enllà del mes de maig fins després de l’estiu, ja que la gran majoria de les empreses encara afectades, la gran majoria del sector dels serveis no podran recuperar la normalitat d’aquí a menys d’un mes. 

I és que en un fenomen que no s’acostuma a veure en la nostra societat, sindicats i patronals coincideixen que els ERTO han ajudat a disminuir l’efecte de la pandèmia en les dades de l’ocupació i, a mesura que ens acostem a la tornada a la normalitat, el nombre de persones en aquesta situació va disminuint, sense anar més lluny durant el mes de març la proporció d’afectats s’ha disminuït un 17,3% amb relació al mes de febrer, segons dades de Pimec.

De cara a la negociació de l’allargament dels terminis dels ERTO, Pimec també apunta que estan disposats, però sempre i quan no comporti “un encariment de les cotitzacions i del factor treball”, ja que això comportaria “la destrucció de llocs de treball”.