Guillem López Casasnovas és catedràtic d'Economia Pública a la UPF i exconseller del Banc d'Espanya. Enmig de la crisi pel coronavirus i just després que el govern espanyol hagi anunciat més mesures de xoc per pal·liar els danys en les empreses, parlem amb ell —telemàticament, és clar—, per valorar la gestió de la pandèmia per part de les administracions, les conseqüències per a l'economia i fer una reflexió del que ens vindrà. El catedràtic es mostra "preocupat" i considera que el pla de xoc de Sánchez fa curt, però "encara som a temps de refer" les mesures proposades.
Com valora la situació que estem vivint pel coronavirus des del punt de vista econòmic?
Amb una gran preocupació per la incertesa dels efectes de la contingència sanitària i per la incertesa en els costos totals —els socials inclosos— que suposin els instruments per combatre la pandèmia.
Diversos grans economistes i institucions com l’FMI consideren que podria comportar una crisi igual o pitjor que la del 2008. Hi està d’acord? Sí, però d’arrels i conseqüències diferents. En aquesta crisi tots els països pateixen. D’entrada, no està causada pel canal bancari i tenim acotat el virus millor que no teníem la contaminació de tota la porqueria d’actius financers que circulava fora de l’abast del regulador. Amb la crisi bancària, l’absorció de la crisi havia de ser necessàriament més lenta; aquesta té alguns components que si mantenim el teixit empresarial viu, ens podem recuperar més aviat dels seus efectes.
Crec que el govern central es va equivocar no confinant Madrid
Com valora la gestió que s’està fent per part de les administracions?
Estan fent el que poden i saben que no és molt.
Creu que en el gabinet de crisi del govern espanyol hi hauria d'haver algun economista?
No enyoro la falta d’economistes, però sí del coneixement expert dels epidemiòlegs catalans, que fins fa poc han sigut totalment ignorats.
El decret de Sánchez prova que no podien o no sabien afrontar el que ens venia
Està d’acord que, com diuen Foment del Treball o Pimec, un confinament total podria ser devastador per a l’economia? O, al contrari, pensa que com abans ho confinem tot, abans acabarem?
Un poc més de confinament no crec que ensorri res. I és que, quan hom vol desqualificar el discurs del contrari, el més fàcil és portar l’argument a l’absurd. A mi em sembla que els dos bàndols de la discussió sobre l’enduriment de les mesures estan en aquest estadi per no donar el braç a tòrcer. Jo crec que el govern central es va equivocar no confinant Madrid. La crida preventiva catalana fou vista per l’Estat com un atac a la seva gestió. La cosa s’ha enrocat amb el nerviosisme propi d’unes dades que fan por, i l’Estat no vol cedir per allò de deixar clar qui mana aquí. Crec que com menys ho demani el govern català, més probable serà que Madrid cedeixi. I per la via dels fets, si la situació no millora, els tècnics acabaran igualant posicions.
Creu que les mesures de xoc implementades per part del govern espanyol són equilibrades? Aquests 200.000 milions que ha anunciat l’Estat són realment el 20% del PIB?
Quan es varen anunciar, ja em vaig pronunciar contra els que deien que era un gran bazooka. Mobilitzar recursos amb crèdits i avals, en part privats, no es fa efectiu per un 20% del PIB, com alguns postulaven. La transferència real de recursos, d’entrada a empreses i famílies directament, eren 17.000 dels 200.000 milions. Però tenen temps, a la vista del que fan a altres països, de l’empenta europea i del Banc Central, per afinar les propostes. Però, d’entrada, el decret prova que no podien o no sabien afrontar el que ens venia al damunt.
El punt en què ens trobem no es resol amb avals sinó amb liquiditat immediata
Les ajudes a pimes i autònoms, com la línia d’avals de 100.000 milions d’euros anunciada per Sánchez, amb un 80% dels préstecs sostinguts per l’Estat, són suficients?
Jo crec que el punt en què estem no el resol un tema d’avals sinó de liquiditat immediata per al manteniment d’empreses i de llocs de treball. Passar pels bancs amb el crèdit oficial al darrere és part de l’arsenal de mesures, però no la més rellevant per les pimes i els autònoms.
És sostenible a nivell de recursos públics? L’Estat podrà mantenir la seva paraula?
La paraula espanyola té la credibilitat que li vulgui donar Europa, i com els diferents països se’n surtin millor que nosaltres i creguin que és perquè no hem fet prou bé la feina, no crec que ens donin suport indiscriminat. Christine Lagarde ja va fer trontollar la nostra prima de risc... Un cop rectificat, però, ja veurem com de lluny anirà el Banc Central Europeu, per quanta estona i per a quants estats.
Què creu que es podria millorar del pla de xoc de Sánchez?
Tot es podrà millorar, però cal començar de manera directa i immediata. Abonar el deute de les administracions moroses podria fer-se de manera immediata, per exemple. El retorn d’alguns impostos pagats, també, i sense passar per bancs ni omplir cap paper. L’Estat ja té els nostres comptes i els de les empreses com a pagadors d'impostos.
Cal liquiditat, a fons perdut si s’escau, per a les empreses que aguantin
Ja són més de 20.600 les empreses que han presentat ERTO a Catalunya, que afecten uns 240.000 treballadors. Com ho valora? El teixit empresarial català podrà suportar-ho?
Aquest és el tema fonamental. Cal liquiditat, a fons perdut si s’escau, per a qui aguanti. I ajuts substantius als ERTO perquè siguin temporals de veritat i no acabin ensorrant el nostre teixit empresarial, que si aguanta, ens donarà un bon punt de recuperació.
I els autònoms?
El mateix. Injectar liquiditat perquè aguantin. Fer transferències i una moratòria dels impostos.
Quins seran els sectors més afectats?
Tots aquells en els quals les pèrdues no seran recuperables. De cotxes ja en comprarem més tard; però les sortides a restaurants, viatges, cultura i oci d’aquest any corrent ja no tornaran. I difícilment amb la renda que ens quedarà en farem el doble l’any vinent!
Què opina del fet que Hisenda no hagi alterat el calendari de la campanya de la renda?
La justificació és correcta per tenir preparada —la podrien accelerar, fins i tot!— totes aquelles declaracions a retornar, que són la majoria. I per les positives, sempre serem a temps d’ampliar terminis de pagament per a qui pugui pagar després de l’atzucac.
A fora s'està fent millor, però som a temps de refer les nostres mesures
Altres països arreu d’Europa han pres mesures econòmiques més concretes i centrant-se més en les famílies, com ara França amb la suspensió de les factures dels subministraments, o bé l’acord social pels ERTO al qual s’ha arribat a Dinamarca. Considera que s’està fent millor a fora?
Sí. Però som a temps de refer les nostres mesures, també. Hem de supeditar el canal patrimonial. Amb empreses que tenen separada la propietat dels actius físics dels propis de l’activitat, no s’hauria de permetre que els propietaris tinguin assegurats els seus lloguers pagats amb els diners que tots donem a les empreses.
Creu que la Unió Europea està actuant correctament? I el Banc d'Espanya?
De moment diria que sí. Però, a diferència de la Unió Europea, no podem oblidar que el Banc d'Espanya té doble ànima. Segur que vol el bé de la ciutadania, però ha de vetllar també pels bancs que regula i supervisa. I això a la vegada, com ja es va demostrar a la darrera crisi, no sempre és compatible.
Per acabar, creu que s’està actuant de manera responsable?
Que cadascú respongui mirant-se al mirall i no queixant-se contra un tercer: No em val el ‘plou, porca misèria per al govern’, com diuen els italians!