Alts càrrecs d'administracions d'àmbit nacional i autonòmic, experts en desenvolupament regional, organitzacions agràries i empreses del sector lacti adverteixen de què el conflicte que neix de la sanció de 80,6 milions d'euros que el 2019 la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va imposar a deu de les empreses làcties més importants d'Espanya, conegut com el 'càrtel de la llet', pot convertir-se en un factor desencadenant de l'abandonament rural pel greu impacte que tindrà en el futur de bona part de les explotacions ramaderes.

La resolució de la CNMC per presumptes pràctiques il·legals consistents en intercanvis d'informació sobre els preus de la llet que es pagaven als ramaders entre els anys 2000 i 2013 obriria la possibilitat que els ramaders afectats puguin sol·licitar indemnitzacions de fins al 10% del facturat en aquell període, sempre que l'Audiència Nacional confirmi l'esmentada resolució.

Les fonts consultades assenyalen que, si el futur immediat del sector làctic està condicionat per la pugna entorn dels 1.200 milions d'euros en què s'estima l'import total de les possibles indemnitzacions als ramaders, sempre que l'Audiència Nacional així ho determini, hi haurà dues conseqüències immediates.

D'una banda, el previsible col·lapse financer de bon informe de la indústria làctia, que no podrà fer front a una exigència econòmica d'aquesta magnitud. Per l'altre, la ruptura de l'actual sistema de gestió del negoci lactic, fruit d'un model de relacions entre les empreses i els ramaders que no té a veure res amb el del període jutjat per la CNMC.

Una de les característiques més destacables del model actual és que, per exemple, se centra en la posada en marxa de programes de col·laboració mútua per garantir el relleu generacional a les granges familiars. En l'última dècada, assenyalen les fonts consultades, s'han executat inversions milionàries per garantir aquest relleu generacional, eludir qualsevol risc d'abandonament de les explotacions i assegurar la supervivència de les granges familiars com a eix de la viabilitat de tot el model làctic.

Aquestes inversions, procedents en un alt percentatge de les empreses del sector, s'han dirigit a modernitzar els sistemes de gestió de les granges, a impulsar la innovació per millorar els rendiments i a establir un model d'explotació ramadera sostenible que asseguri la supervivència de les ramaderies. Si aquest grau de col·laboració entre indústria i ramaders es veu alterat per aquest conflicte, molt possiblement obligaria a la indústria a abandonar els programes de relleu generacional i a paralitzar les inversions causant un impacte directe en la viabilitat i, podent veure's seriosament compromesa la supervivència de les granges de llet en un futur proper, asseguren aquestes fonts.

Les explotacions ramaderes estan en situació inestable. En els últims vint anys el seu nombre ha caigut en un 75%, amb les granges lleteres gallegues i asturianes al capdavant dels abandonaments. Els plans de relleu generacional són imprescindibles per garantir el seu futur a mitjà i llarg termini. Sense ells, coincideixen tot l'experts consultats, la conseqüència immediata és l'abandonament de les explotacions, l'increment de l'èxode rural, el despoblament i el col·lapse de bona part de les polítiques i estratègies de desenvolupament regional per part, sobretot, dels governs de les Comunitats Autònomes de regions com Galícia, Astúries, País Basc, Castella i Lleó i Catalunya.