La sentència del Suprem suposa un revés al sector financer i hipotecari i determina que els impostos derivats de signar una hipoteca els ha de pagar el banc, no el client. Una notícia que ha suposat un daltabaix al sector financer i als mercats, com l'Ibex, que ha caigut per sota dels 9.000 punts, arrossegat per les entitats financeres, arribant a pèrdues del 10%. El quid de la qüestió, però, és: qui i com pot reclamar aquest impost?

Es tracta de l'impost sobre actes jurídics documentats (AJD), que comportaria que els bancs hagin de tornar uns 1.500 milions d'euros, tenint en compte els 150.000 milions d'hipoteques signades des de l'any 2014. De fet, l'AJD és el cost més elevat de la formalització d'un préstec i varia segons la comunitat autònoma entre un 0,5% i un 1,5%.

Segons la decisió del Tribunal Suprem, la decisió afecta els hipotecats que ja han pagat aquest impost i que, per tant, poden reclamar-lo al banc. Amb tot, el Suprem té en compte els exercicis no prescrits, que són els exercicis fiscals des del 2014 fins a l'actualitat, i en cap cas hi haurà retroactivitat. 

A més, l'import d'aquest impost varia en funció de la comunitat autònoma del client, com dèiem, i tenint en compte una hipoteca tipus de 150.000 euros, el pagament inicial per aquests costos suposaria entre els 2.800 i els 5.000 euros de mitja. 

Quins altres impostos pot reclamar el client?

Als costos totals de constitució d'una hipoteca, a més d'aquest import, se'ls ha d'afegir les despeses de notari (aproximadament 800 euros), les despeses de gestoria (aproximadament 500 euros), la taxació (entre 300 i 450) i el cost del registre (uns 375 euros).

Així doncs, a més de l'AJD, els clients poden reclamar les despeses de notaria, el cost de l'anotació al Registre de la Propietat, honoraris de la gestoria ―generalment imposada pel banc― i la taxació de l'habitatge. 

Com fer-ho?

Segons els experts, hi hauria diverses vies per fer les reclamacions, i no tota la gent del ram coincideix. D'una banda, la reclamació directa a la comunitat autònoma de l'impost AJD o la demanda civil contra el banc per clàusula abusiva. A Catalunya, es pot iniciar tant com a consumidor com a empresa, un procediment de devolució d'ingressos indeguts a la Generalitat, ja que és l'òrgan que s'encarrega de recaptar l'AJD del registre de la hipoteca; i la Generalitat hauria de tornar l'import de l'impost al client i carregar-lo al banc. 

D'altra banda, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, explica que ell hi veu dues vies: o bé negociant amb el banc o bé per via judicial. Segons la via judicial, no cal que el client compleixi la condició de ser posterior a l'exercici fiscal del 2014, ja que les clàusules abusives no prescriuen. 

L'altra opció seria anar a negociar amb el banc per intentar arribar a un acord i així evitar anar a la via judicial. "Podria ser semblant al que ha passat amb les clàusules sòl, en què alguns bancs han acceptat pagar als clients i d'altres han hagut de resoldre's per la via litigiosa", explica Gorgues. 

Amb tot, però, Gorgues recomana esperar uns dies per veure com acaben reaccionant els bancs. 

"Repercutirà els clients"

Tot i que no s'ha posat una xifra concreta, experts del sector consideren que el que aquesta sentència del Suprem pot suposar per als bancs podria ser molt superior al que han de pagar per les clàusules sòl. El fet és que hi ha més de vuit milions d'hipoteques firmades sense haver prescrit; unes xifres que podrien superar els 5.000 milions que els bancs han de pagar per les clàusules sòl. 

Segons Gorgues, aquesta sentència "acabarà tenint conseqüències per als clients" de les hipoteques, ja que "de cara el futur els bancs acabaran endurint les condicions hipotecàries". "Trobaran la manera de compensar el que perden mitjançant altres conceptes", ha lamentat Gorgues.