Els efectes del canvi climàtic generaran, en un futur, més episodis de sequera. Davant d'això, són necessàries noves inversions, guanyar eficiència en la gestió de l'aigua i atrevir-se a plantejar nous debats com l'ampliació d'usos de l'aigua regenerada, segons han apuntat aquest dimecres en la jornada 'Escassetat hídrica: preparats pel present?', promoguda pel Col·legi de l'Enginyeria de Camins, Canals i Ports. En el debat també s'ha assenyalat la importància d'aconseguir més recursos a través del recreixement, així com la construcció de nous embassaments o resoldre la interconnexió de xarxes.

En la presentació de la jornada, Rubén Ruiz, membre de la Junta del Col·legi, ha lamentat la manca de debat sobre els recursos hídrics en els últims anys. "No pot ser que el debat sobre els efectes de la sequera sempre tingui lloc quan ja estem en escenari d'alerta i queda poc marge per actuar", ha subratllat. Ruiz també ha defensat la necessitat de reflexionar "de manera desacomplexada i sense apriorismes" sobre com es poden augmentar els recursos hídrics de Catalunya. Segons el membre de la Junta del Col·legi, s'han d'afrontar “tots els debats tècnics que faci falta sobre reutilització, regeneració o dessalinització, entre d'altres”.

Lluny de l'excepcionalitat de 2008

Per la seva part, el cap de l’Àrea d’Abastament d’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Molist, ha fet un balanç de la situació actual "lluny de l'excepcionalitat de 2008", amb unes condicions pluviomètriques similars a l'anterior crisi a causa de disposar de recursos que no es tenien aquell any. Des de l’inici de l'actual període de sequera s’han produït 60 hectòmetres cúbics (hm3) d'Aigua dessalinitzada i 60hm3 d'Aigua reutilitzada. Davant d'això, Molist ha proposat apostar per diversificar el màxim possible els recursos d'abastament, augmentant recursos per a la reutilització. A la vegada, ha assenyalat la necessitat de millorar els aqüífers i d'optimitzar els recs, així com la dessalinització “com a backup del sistema”.

El professor investigador de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDÆA‐ CSIC) Jesús Carrera ha avalat la necessitat de "fer un gran esforç en la construcció d'infraestructures" amb un objectiu concret: la recàrrega dels aqüífers. Carrera ha argumentat que aquesta inversió permetria guanyar "resiliència davant les sequeres, recuperar els rius i reconnectar‐los als aqüífers i millorar la qualitat de l'aigua". L'investigador també ha insistit en què en el futur "la falta de pluja és estructural", però que amb els efectes del canvi climàtic "anirem a pitjor perquè els extrems augmentaran". Segons ha exposat l'investigador, "hi haurà més períodes de sequera i episodis de grans tempestes".

El potencial de l'aigua regenerada

La coordinadora d'inversions de Transport d'Aigües de Barcelona, Núria Roigé, també ha participat en la jornada i ha explicat que es compta amb "un sistema fràgil que entra de manera recurrent en escassetat perquè la capacitat d'Emmagatzematge és molt similar a la mitjana de la demanda anual". Per això, segons Roigé, "s'entra en dèficit quan encadenem períodes secs a la primavera i tardor". La coordinadora d'inversions de Transport d'Aigües de Barcelona també ha destacat el potencial de l'aigua regenerada, el qual pot proporcionar grans quantitats d'aigua a sectors com l'Agrícola o l’industrial i que, fins i tot, "pot ser una solució per a l'abastament".