El rescat de Celsa s'està complicant. És per això que l'empresa catalana ha ofert als fons voltor de l'entitat 400 milions d'euros suplementaris 450 milions del pla de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) lligats al desenvolupament del pla estratègic davant "la immobilitat dels fons voltor en la seva posició negociadora". En un comunicat publicat aquest dijous per la mateixa empresa, Celsa ja va explicar que s'ha fet l'oferta per a impedir l'"obstrucció" que considera que els fons fan per a l'arribada de finançament públic. Aquests 400 milions addicionals, aportats per Celsa, estan dividits en una quantitat fixa i una variable determinada en funció de l'Ebitda que s'aconsegueixi entre els anys 2023 i 2030. L'ajuda pública de la SEPI inclou una partida de 450 milions d'euros de repagament immediat i 662 milions d'euros en set anys.

Segons va informar la mateixa Celsa, les noves quantitats se satisfarien després del repagament íntegre de l'ajuda SEPI, per la qual cosa "no suposarien un detriment de la recuperabilitat de l'ajuda pública". Així mateix, la companyia ha dit que sí que impliquen un esforç i sacrifici addicionals de tots els altres grups d'interès del Grup Celsa dins de la seva estratègia de circularitat i sostenibilitat. Amb l'oferta, la concessió de l'ajuda pública i el futur de 30.000 llocs de treball queden a costa de la decisió de Deutsche Bank, Goldman Sachs, SVP i Cross Ocean. Celsa ha afirmat que aquests fons no van finançar al Grup Celsa, sinó que van comprar el seu deute en el mercat secundari amb enormes descomptes de fins al 90% i "pretenien amb l'oferta plantejada obtenir rendibilitats mitjanes anuals usuràries, pròximes al 80%".

La proposta compta amb el suport unànime del comitè executiu i el consell d'administració de la companyia, i que el situa com a "últim esforç per a salvar el boicot a l'ajuda pública" per part dels fons. Tots dos òrgans consideren que les pretensions dels fons "trenquen els límits" del correcte ús del finançament públic perquè creuen que no pot utilitzar-se com a base d'una estratègia especulativa. De fet, la companyia ja va denunciar en una demanda interposada en 2020 davant els Tribunals de Justícia d'Espanya, actualment en curs de tramitació, que les pretensions dels seus fons creditors "eren contràries a l'ordre públic econòmic i a la Llei de repressió de la usura". 

Protesta a Barcelona

En paral·lel a les lluites als despatxos, aquest divendres al matí uns 400 treballadors de Celsa, segons xifres dels sindicats, s'han concentrat protesten a les 12 del migdia al centre de Barcelona per a reclamar un acord entre companyia i fons que faciliti l'ajuda de la SEPI. Abillats amb armilles i samarretes de color taronja i banderes sindicals, els treballadors s'han concentrat en la plaça Cinc d'Oros de Barcelona, que fa d'encreuament entre l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, on també han estacionat quatre camions i un carretó frontal que han impedit la circulació del trànsit.

En declaracions als mitjans, el membre del comitè d'empresa Daniel Hernández (UGT) ha explicat que aquest dijous els van informar que la negociació entre companyia i fons "s'havia trencat" i que això perjudica la rebuda de l'ajuda. "Hem vingut a veure si Deutsche Bank ens escolta i aconseguim desembussar aquest problema. Amb els altres fons, pel que ens van dir ahir, havien arribat a acords i ara només falta Deutsche Bank", ha afegit. De fet, en l'encreuament entre el carrer Còrsega i passeig de Gràcia, hi ha una oficina bancària de l'entitat, en la qual els treballadors han penjat dues pancartes amb les consignes 'Deutsche Bank especuladora' i 'Tots som Celsa'.

A més, Hernández ha advertit que de no obtenir-se un acord perillen uns 900 llocs de treball directes, tots ells de la planta de la companyia a Barcelona, i uns 1.900 d'indirectes. Ha assegurat que els treballadors de Celsa no volen que aquests fons es fiquin dins de la companyia perquè al final estan especulant, i acaben totes tancant o bé amb unes condicions laborals inferiors, en les seves paraules. 

Torrent dona suport

A més a més, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, també ha mostrat el seu suport a Celsa durant aquesta setmana. Torrent, que la setmana passada va visitar la companyia acompanyat del seu president, Francesc Rubiralta, va defensar el model industrial de Celsa, que cal que prevalgui per sobre d’interessos financers que no prioritzen el manteniment i creixement de llocs de treball i que impedirien l’accés als esmentats fons públics. "El Govern no troba raonable que els fons d’inversió pretenguin beneficiar-se d’una ajuda pública a la vegada que exigeixen rendibilitats de fins al 80% anual", va afirmar el conseller. El conseller ha mostrat el seu desig, doncs, que els creditors de Celsa se sumin als acords que ja s’han adquirit per part de la companyia i que evitin així el bloqueig de l’entrada de capital públic. “Celsa és un puntal industrial de Catalunya, generador de milers de llocs de treball vinculats a la indústria amb un model de producció sostenible que compta amb el suport del Govern de la Generalitat”, ha afegit el conseller.