Finançament autonòmic i "Espanya ens roba". Paraules i expressions que porten tot català a un estat de tensió permanent per l'evident perjudici que provoquen. D'aquí que els diferents governs de la Generalitat faci anys que reclamin un nou sistema de finançament juntament amb altres comunitats autònomes, com el País Valencià o Galícia. Després d'aquest temps, sembla que la negociació per desbloquejar aquest nou sistema de finançament autonòmic comença a ser una realitat, ara bé, com ja passava amb l'anterior, Catalunya seguirà sent una de les comunitats més perjudicades pel repartiment, concretament la tercera per la cua, segons el think-tank Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada).

En un informe publicat aquest dijous i signat pel director de la fundació, Ángel de la Fuente, economista i expert en finançament autonòmic, Fedea calcula que les modificacions plantejades pel Ministeri d'Hisenda pel que fa al mètode de càlcul de la població ajustada perjudicaria, com sempre, diverses comunitats i n'afavoriria d'altres. 

Perjudicats i beneficiats

Ara bé, qui són els perjudicats i com es faria aquest càlcul? Doncs molt senzill, el Ministeri parteix de la base que el coeficient 100 és la mitjana de recursos que necessita cada habitant de l'Estat, però no totes les comunitats tenen les mateixes necessitats i variar el coeficient suposa, a la pràctica, perdre o guanyar molts milions d'euros en relació amb aquesta mitjana estatal. 

Segons Fedea, la proposta d'Hisenda augmentaria "molt apreciablement" les necessitats de despesa atribuïdes a Extremadura (+8,6%) i Aragó (+7%) i reduiria les de Canàries (-3%) i Galícia (-2,7%). A més d'aquestes dues comunitats, els altres territoris que veurien reduïdes les seves necessitats de despesa amb la nova fórmula serien el País Valencià (-1,7%), Catalunya (-1,58%), Madrid (-1,05%) i Andalusia (-0,54%). En canvi, el nou càlcul proposat per Hisenda beneficiaria, juntament amb Extremadura i Aragó, La Rioja (+5,41%), Cantàbria (+4,51%), Múrcia (+3,28%), Castella-la Manxa (+3,14%), Astúries (+2,72%), Castella i Lleó (+2,54%) i Balears (+2%).

En el mateix informe, Fedea explica que la variable de població ajustada és un indicador de necessitats de despesa de les diferents comunitats d'acord amb una estimació dels costos per habitant a l'hora de produir la cistella estàndard de serveis que presten les autonomies. Si la fórmula de costos és correcta, un repartiment dels recursos del sistema en proporció a la població ajustada asseguraria que totes les comunitats poden oferir prestacions similars als seus ciutadans, encara que aquestes tinguin costos més alts en uns territoris que en altres.

Així doncs, Fedea precisa que no s'està parlant encara del repartiment efectiu dels recursos del sistema de finançament. No obstant això, assegura que aquest "repartiment ideal" té efectes molt significatius sobre la distribució real del finançament a través dels mecanismes redistributius del sistema de finançament, perquè alguns dels fons més importants es reparteixen tenint en compte la població ajustada.

Així quedaria el repartiment:

Conclusions

A propòsit d'això, Fedea conclou que Hisenda ha assumit "el gruix" de les propostes de la comissió d'experts per a la reforma del sistema, encara que també ha inclòs una part "més discutible". Aquesta té a veure "amb la introducció de dos ajustos ad hoc que suposen tornar a caure en un dels vicis més persistents del nostre sistema de finançament: la tendència a intentar fer vestits a mida en comptes de buscar regles generals de repartiment assenyades".

Es tracta, indica, "del peculiar repartiment 'per blocs' de la partida de costos fixos que es proposa sobre la base d'un confús i innecessari exercici d'anàlisi" i de "la introducció amb calçador d'un nou indicador de despoblació selectiva dissenyat expressament per fer prevaler determinades regions".

"Aquests ajustos generen canvis significatius en les necessitats de despesa d'algunes regions que resulten difícils de justificar sobre la base de la (escassa) evidència existent sobre l'impacte dels factors geogràfics sobre el cost dels serveis autonòmics, que més aviat apunta al fet que tals factors ja es recullen de manera més que suficient en el model actual", afirma la fundació.