Catalunya segueix recuperant-se de la covid i ho fa amb un molt bon segon trimestre en el qual ha remuntat el seu PIB un 1,5%, un increment més intens que en el primer trimestre (0,3%), i superior a l’experimentat en el conjunt de l’economia espanyola (1,1%) i de la zona euro (0,7%), segons ha publicat aquest dilluns el Departament d'Economia i Hisenda a la Nota de Conjuntura Econòmica. Aquest avanç de l’activitat, apunta el Departament, representa una millora significativa, que permet consolidar la recuperació i continuar tancant la bretxa respecte de la situació prepandèmia. De fet, amb aquestes dades podem veure com el segon trimestre el PIB català ja és només un 1,1% inferior al del quart trimestre del 2019, l'últim complet sense presència de restriccions per la Covid.

Si mirem les dades catalanes en clau interanual, l’economia catalana avança un 4,8%, un altre cop per sobre del conjunt de la zona euro (un 4,0%) i de països de l’entorn com França (4,2%) o Itàlia (4,6%), mentre que el creixement interanual de l’economia espanyola és del 6,3%. De fet, aquesta diferència amb l’economia espanyola s’explica pels forts creixements del PIB català i de la zona euro ara fa un any, en el segon trimestre del 2021, en què l’economia catalana va créixer un 3,3% intertrimestral i la zona euro un 2,1%, mentre que l’economia espanyola ho va fer només un 1,1%. Això ha provocat que l’increment interanual sigui més suau perquè es parteix d’una base superior.

Cal recordar que tot i aquest creixement de l'1,5%, durant els últims mesos hi ha hagut molts factors perjudicials per a l'economia i que han impactat negativament en l'activitat del país com l’augment de la inflació fins a màxims de les darreres dècades, la guerra a Ucraïna i els temors a una nova recessió, creant, pràcticament, una tempesta perfecta per desestabilitzar l'economia. Tot i això, la desaparició de les restriccions sanitàries, després de dos anys de pandèmia, ha estat un factor d’impuls que ha permès mantenir la recuperació econòmica i que, fins al moment, ha contrarestat els factors d’incertesa. Aquest reforç de l'activitat econòmica arriba, a Catalunya, a través del dinamisme i les millores en el mercat de treball, l’impuls del turisme estranger, el creixement del consum i el suport de la política fiscal, ara bé encara hi ha riscos a la baixa relacionats amb les tensions geopolítiques, monetàries i energètiques que poden rebaixar el ritme de la recuperació durant la segona meitat de l’any.

El sector serveis, al capdavant del creixement

El sector de serveis ha estat una de les principals palanques de recuperació de l'economia catalana. Aquest camí de creixement va començar el segon trimestre del 2021, just ara fa un any, i en els trimestres següents la millora s’ha anat reforçant, de fet ja s'ha consolidat com la principal font de creixement de l’economia catalana, amb un avanç interanual del 7,0%. El dinamisme dels serveis s’estén de manera generalitzada per branques d’activitat, i en especial, s’ha vist impulsat per la millora del turisme estranger i la bona evolució de serveis com l’hostaleria, el lleure, les activitats tecnològiques i els serveis empresarials. Tornant al turisme internacional, es manté en una clara tendència de millora al llarg del 2022 i durant el segon trimestre d’aquest any les pernoctacions de turistes estrangers només s’han situat un 18,2% per sota de les que es van registrar el segon trimestre del 2019, una xifra que millora substancialment els registres del primer trimestre, quan es van situar un 35,3% per sota del mateix període del 2019).

Pel que fa a la resta de sectors de l'economia catalana, també mostren una clara tendència a l'alça, però un dels que més ha patit ha estat el sector industrial, per exemple, va començar a alentir la recuperació durant la segona meitat del 2021, en bona part pels problemes a escala global de colls d’ampolla en determinants components i també per l’augment dels preus de l’energia i de les primeres matèries. A més, l’encariment dels consums intermedis ha pressionat el VAB de moltes activitats industrials a la baixa, una situació que s’ha accentuat en la primera meitat del 2022. Durant el segon trimestre l’avanç del VAB industrial s’ha mantingut en negatiu (-1,5% interanual). L’evolució és força heterogènia per branques d’activitats, de manera que les activitats més afectades per les qüestions d’aprovisionament, com la producció de material de transport, o més intensives en energia són les que mostren una dinàmica més negativa, mentre que altres branques industrials, com la fabricació de maquinària i equips mecànics, i la farmacèutica, experimenten una evolució favorable.

El sector de la construcció també acusa l’encariment dels costos de producció i els problemes d’aprovisionament, i modera el seu creixement fins al 0,5 interanual. No obstant això, altres indicadors de la construcció mantenen un to força positiu, com el consum de ciment i l’afiliació. Cal destacar en particular l’acceleració en la licitació d’obra pública fins als valors més alts des del 2010 gràcies als fons Next Generation EU. El sector agrari encadena tres trimestres amb avanços interanuals negatius del VAB, i també acusa l’encariment dels consums intermedis (tant de les matèries primeres agrícoles com de l’energia). El seu VAB accentua la caiguda fins a l’1,6%.

La inflació, el principal problema per a Catalunya

Ara bé, una de les principals dificultats per a l'economia del país és, sense dubte, la taxa de la inflació, que el juny passat es va col·locar en el 9,7%. De fet, el conseller d'Economia, Jaume Giró, ja ha dit en repetides ocasions que és el principal problema per a l'economia catalana. Els preus de l’energia i de les matèries primeres expliquen gran part de l’alça en la inflació a Catalunya, tot i que s’observa un contagi gradual cap a la resta de productes. Així, la inflació subjacent del juny arriba al 5,2% interanual, amb un increment de preus important en el grup de l’alimentació elaborada. El grup més inflacionista és el del transport (19,3 % interanual), però també cal destacar el grup de despeses d’habitatge (17,8 %), que inclou els subministraments, amb una inflació interanual del 34,6%. A banda d’aquests dos grups, molt vinculats a l’energia, destaca el grup dels aliments, amb una inflació interanual de l’11,0 %. Per la seva banda, l’Índex de preus industrials (IPRI) creix un 28,8 % interanual, però el creixement s’ha estabilitzat els tres darrers mesos i podria haver tocat sostre. 

Un altre dels bons factors per a l'economia catalana ha estat l’ocupació, que ha continuat amb uns resultats molt positius. L’afiliació a la Seguretat Social ha marcat un nou rècord en el total d’afiliats, i ha accelerat el creixement fins a un 4,8% interanual. El juny s’ha arribat a 3.605.294 afiliacions. L’ocupació segons l’EPA també accentua el creixement fins a un 3,0% interanual i ja supera en un 1,2% el volum d’ocupació prepandèmia. La reforma laboral condueix a un creixement intens de la població ocupada amb contracte indefinit (7,8% interanual), i a un retrocés de l’ocupació temporal (-11,5%). La taxa de temporalitat (17,8%) és tres punts per sota que fa un any. La taxa d’atur baixa fins a un 9,3% el segon trimestre, el valor més baix des de l’any 2008. La taxa d’atur a Espanya baixa fins a un 12,5%, mentre que a la zona euro se situava en un 6,6% el maig.